Biografia del Sr. Joan Boix Sans, director general de Noel Alimentària i exvicepresident econòmic de la Junta del Futbol Club Barcelona (2008-2010)

Biografia (propi i webs diverses: l’Econòmic, NacióGarrotxa,… )

Nascut l’any 1954 a Sant Feliu de Pallerols, es va llicenciar en medicina a Barcelona. Al 1987, amb 33 anys, es va convertir en director general i gerent de Noel Alimentaria juntament amb la seva esposa, Anna Bosch, neta del fundador de la companyia. Junts han aconseguit que l’empresa passés de facturar 18 milions d’euros al 1987, als 277 milions d’euros amb els que ha tancat darrer exercici, situant-la com una de les empreses de referència en el sector alimentari a nivell estatal. Actualment, Noel Alimentaria disposa d’onze plantes productives, vuit de les quals estan situades a Catalunya, dos a Terol i una a Barbastre (Osca); i compta amb una plantilla de prop de 1.200 treballadors. Els seus productes es poden trobar a la pràctica totalitat de la gran distribució a España, així com també a més de 60 països d’arreu del món.

Tot i que el principal volum de negoci de la companyia prové dels productes carnis, són especialistes en l’elaboració de pernil cuit, pernil serrà, xoriç i altres embotits; Noel ha emprès un camí decidit cap a la diversificació de la seva activitat. Gràcies al seu know-how i als seus 79 anys de trajectòria, compta amb diversos projectes que s’engloben dins del seu compromís d’oferir productes que compleixin tres premisses fonamentals: salut, contribuint a mantenir un estil de vida basat en una alimentació saludable i equilibrada; conveniència, adaptant-se a les diferents necessitats i moments de consum; i plaer, és a dir, que els productes siguin bons i propiciïn la millor experiència a nivell organolèptic. Aquesta estratègia de diversificació ha desembocat en la creació, durant el 2018, de Sensei Sushi que es dedica a la producció de sushi envasat de qualitat. També durant el mateix any, va entrar amb força al mercat de l’snacking carni amb el llançament de Kubdu Mediterranian Biltong. Un producte té el seu origen en una start up que va ser adquirida per Noel a finals del 2017, després de visualitzar-ne el seu potencial. Finalment, la companyia també ha entrat, recentment, al mercat de les pizzes refrigerades artesanes d’alta qualitat a través d’una aliança estratègica amb Casa Bona Tradicional.

Independentment d’aquestes magnituds, Noel continua essent una empresa cent per cent familiar, en la que ja està plenament integrada la quarta generació. Fa 5 anys van incorporar-se a l’empresa els germans Albert i Xavier Boix Bosch, fills de Joan Boix i Anna Bosch. Actualment, el primer ocupa la posició Director Comercial Corporatiu i el segon la de Director Corporatiu de Compres.

Premiat per la Generalitat de Catalunya amb la medalla de l’agricultura catalana l’any 2003, va ser finalista del Premi Emprenedor de l’any 2004, l’activitat de Joan Boix va més enllà de la seva vessant empresarial. Està directament involucrat, juntament amb Anna Bosch i els seus dos fills, en diversos projectes de caire social, que promouen el desenvolupament i el benestar de les persones. Actualment presideix la Fundació Maria Rosa Sans, que duu el nom de la seva mare, mestra de professió, que dóna suport econòmic a joves estudiants de la Garrtxa amb talent, però amb recursos limitats, ajudant-los a costejar part dels estudis universitaris. Paral·lelament és el vicepresident de la Fundació Albert Bosch, impulsada per Noel Alimentaria el 2004, que promou la investigació mèdica de malalties infantils, amb especial focus al càncer en la infància, i la millora de la qualitat de vida de nens hospitalitzat, en col·laboració amb l’hospital Vall d’Hebron. En aquest sentit, també és membre del patronat La Fageda Fundació, que treballa per aconseguir la inserció laboral i social de les persones amb discapacitat física, intel·lectual o malalties mentals, així com d’altres col·lectius amb risc d’exclusió social.

Finalment, i com a gran aficionat del futbol i culer declarat, l’any 2008 el president Laporta el va nomenar vicepresident econòmic i tresorer de la junta de Futbol Club Barcelona; i el va acompanyar fins la fi del seu mandat a meitats de l’any 2010. Va ser l’època en què el primer equip de futbol va aconseguir el triplet, la Supercopa d’Europa, el Campionat Mundial de Clubs i novament la Lliga. En el seu moment, podria haver optat a la presidència, però va escollir seguir pilotant la empresa familiar.