Biografia del Dr. Salvador Alsius, doctor en periodisme, presentador de televisió i sociòleg

Nascut a Barcelona l’any 1948, es va llicenciar en Ciències Econòmiques l’any 1973 i posteriorment l’any 1976 en Ciències de la Informació també a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es doctorà en periodisme a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Professor a la UAB (anys 1970-1980) i a la UPF (anys 1992-2014) on va ser director de la carrera de Periodisme. Degà del col·legi de Periodistes de Catalunya (1998-2002). Ha dirigit projectes nacionals i europeus sobre ètica periodística i sobre organització de redaccions. La seva tesi doctoral va versar sobre els codis ètics de la televisió informativa de diverses cadenes de tot el món.       

Ha treballat a diversos mitjans de la premsa escrita com el Diario de Barcelona, El Periódico, l’Avui i El Món. També ha treballat a la ràdio i a la televisió. Especialment reconeguda ha sigut la seva tasca a TV3, on va ser director i conductor dels primers telenotícies de TV3: Telenotícies Migdia, on es va fer popular la seva secció del santoral, Telenotícies migdia (1984-87, i 1992), Telenotícies Nit i Telenotícies Cap de Setmana (1992-95). També va dirigir i presentar programes de gran format, com “Blanc o negre” (1987-88) i “La caixa sàvia” (1989-90)(aquest, a la primera temporada del Canal 33).        
El juliol de 2014 va ser nomenat pel Parlament com a membre del Consell Audiovisual de Catalunya, organisme del qual en va ocupar la vicepresidència fins al març de 2020. En aquest organisme va impulsar molt especialment el programa educac, dedicat a l’educació en mitjans d’infants, joves i adults.

Des del juliol de 2014 és membre del Consell de la Informació de Catalunya. És acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors.

Ha publicat diversos llibres, alguns d’ells de caire acadèmic, com “Ètica i periodisme” i “Els codis deontològics de la televisió informativa”. També altres de divulgació, com “Hem perdut l’oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica (per a joves que no saben i grans que no recorden)”. Amb “Catalunya sexual” va fer un notable canvi de matèria i de registre. El 2021 va publicar un llibre de memòries sobre els inicis de TV3 titulat “Com TV3 no hi ha (via) res”.

I el 2023 va guanyar el premi Romà Planas de Memorial Popular amb les seves memòries d’infantesa, adolescència i primera joventut, publicades a Viena Edicions amb el títol “Veni, vidi vixi” el 2024.