Tertúlia amb el Sr. Josep Puigbó Valeri, periodista, director i presentador televisiu i assessor de comunicació, dimarts 12 d’abril de 2022

El convidat d’aquesta nit tenia un caire especial, enllà de les seves reconegudes fites i èxits professionals, es tractava d’un amic del grup de gironins, que com vàrem poder escoltar, és perfectament enraonat que no pugui assistir a tots els sopars que voldria. I és que de fet ens confessà, enllà de recordar que va ser un dels fundadors d’aquests sopars, enguany treballa arreu el país i també fora, però procura dormir a Olot. Si, efectivament en acabar el sopar a mitjanit, va marxar a la capital de la Garrotxa. Tot un detall que li agraïm.
Li deia en la introducció i presentació inicial, que hem tingut la sort de comptar entre els convidats un grup dels millors periodistes del país, recordeu per exemple en Ramón Rovira, en Josep Cuni, la Esther Vera, l’Antoni Basas, en Pepe Antich, en Toni Soler o en Martí Saballs, tots ells en diferents moments d’aquests 11 anys, des que a la tertúlia comptem a un convidat d’aquest alt nivell. Lluny de trobar una praxis i missatge globalment equivalent, podríem dir que en tots ells hem apreciat aquell contingut i visió periodístiques tant personals i prou diferenciades que els fan tant interessants d’escoltar. I aquesta nit podríem dir en aquest sentit, que ha estat la guinda del pastís. De nou un perfil ben diferent a tots ells que ha suscitat un debat molt il·lustratiu i interessant. Endebades, en Josep és un professional on la seva carrera l’ha dut a exercir en un munt de mitjans ben diferents dels que ens va donar bona compte. Efectivament també hi va haver lloc per al safareig tant reial com inevitable i a fe que sense dir res especial ens en vàrem fer una bona idea, molt més real…

Cal fer esment aquí, del detall amb el grup que va tenir en Pere Gelis. La de la seva tia Carme Gelis Casaponsa va ser la recepta guanyadora del concurs de ratafies casolanes de Besalú a la tardor de l’any 2028. Ens va obsequiar amb el tast d’una ampolla que va fer les delícies de tots. Enhorabona!

Com a detall de record li vàrem fer entrega d’una litografia de Joan Subirachs, que el seu dia li demanà a l’artista l’Arcadi, que accedí fins posant el nom de la ciutat com a reconeixement col·lectiu.

La nit primaveral, va comptar amb la seva anècdota totalment inesperada per nosaltres. Mentre, ja a prop de la mitja nit, com a comiat ens fèiem la foto de grup a l’escalinata de l’hotel, un grup de senglars es varen acostar fins el parterre de gespa enfront l’entada de l’hotel i afanyosos amb delit anaren menjant la gespa que allà hi ha sense preocupar-los la nostre presència en absolut. Els empleats de l’hotel ens confirmaren que cada nit de fa dies acostumen a veure’l fer el mateix…

Podeu consultar la biografia del convidat aquí.