Resum de la visita a la Casa Llotja (24/2/23)

Puntuals i a migdia, com havíem acordat, el cònsol major Sr. Jordi Domingo ens rep a Llotja, per ensenyar-nos l’edifici del Consolat de Mar. La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici situat al Pla de Palau, on es reunien els mercaders de la ciutat i era destinat a la contractació. Te una part medieval, gòtica (edificada a finals del segle XIV per l’arquitecte Pere Arvei), i una part que va del neoclassicisme fins a l’estil renaixentista.

L’edifici ha estat seu del Consolat de Mar i de la Junta de Comerç. Actualment és la seu corporativa de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, que allotja a les plantes superiors el mateix Consolat de Mar i també la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi amb una important deixa d’art, especialment dels segles XVIII i XIX. Té una part medieval i una ampliació renaixentista. Des de 1915 al 1994 va ser seu de la Borsa de Barcelona.
Durant l’expansió del comerç català medieval, Pere Llobet va aixecar una porxada entre els anys 1352 i 1357 al costat de la platja, en el lloc on, possiblement, n’hi havia una d’anterior. Més tard, el 1358, s’hi va afegir una capella. Aquesta construcció, que possiblement restà inacabada, aviat va resultar petita (avui encara podem veure-hi un arc original, precisament al ell mig de la sala on es fan les rodes de premsa); i Pere el Cerimoniós va autoritzar la construcció d’una gran sala tancada —anomenada Sala de contractacions— que, a més, protegia els comerciants de les inclemències del temps i dels efectes del mar i, a dalt, el Saló dels Cònsols, avui, sobretot la primera, una joia del gòtic civil català. Durant el renaixement es crea el pati dels Tarongers, l’espai on es feien les principals celebracions del Consolat de Mar de Barcelona i del Consell de Cent. Entre l’any 1456 i 1459, la Llotja seguia necessitant espai. És per això que es va construir un primer pis al pòrtic de la nau col·lateral, que comunicava amb el Saló de Cònsols per una escala.

Però la visita comença pel pati de l’entrada i l’escala d’honor, dels segles XVIII i XIX (la remodelació començà el 1772). Al pati i a l’escalinata hi ha estàtues amb la figura de Plutó i escultures que representen els 4 continents (Europa i Àsia de l’escultor Francesc Bover i Àfrica i Amèrica de Manuel Oliver) i a l’escales escultures de la Indústria i del Comerç, obra de Salvador Gurri (1749-1819), mestre que fou de Damià Campeny (1771-1855), del qual hi ha a Llotja diferents mostes (Himeneu, L’Amor, Diana Caçadora, Paris, Janua Caeli, Lleons i Mastins, i sobretot la insuperable Lucrècia, on es nota que tractà, a Itàlia, Antoni Canova.

Es tracta de la Lucrecia violada per Tarquini, fill del darrer rei de Roma Luci el Superb (535-510 aC), la violació la qual portà com a venjança una revolta que dugué a Roma la República
Quedem admirats per les columnes, arcs i sostres que atorguen una gran magnificència a la Sala de contractacions on el Sr. Domingo explica dues anècdotes.
La primera: quan un negociant feia trampes, se li trencava el seu banc de pedra de les contractacions i quedava a l’albir de l’escàndol públic. D’aquí el nom de «banca-rota».

La segona: el 1921 la Societat de Nacions celebrà aquí la primera conferència internacional a petició del Brasil, ja que coneixia les lleis del Consolat de Mar, i on s’aprovaren les senyals del tràfic marítim que encara són vigents.
La trobada coincidí amb l’assassinat d’Eduardo Dato (8-III-1921), de manera que el govern espanyol només hi envià alguns delegats, cosa que aprofità Puig i Cadalfach, llavors president de la Mancomunitat, per explicar abastament els anhels d’independència de Catalunya a les 400 delegacions internacionals. En el sopar de comiat, quan els 700 comensals desplegaren els tovallons, es van trobar amb una mena de pamflet dins que reivindicava els drets de la nació catalana. Tot això, havia passat desapercebut fins que es volgué celebrar el centenari de la trobada en plena pandèmia.
Tot plegat es va trobar a Ginebra, (aquí no es guardava res) i concretament en la deixa de Puig i Cadafalch. Quan ja s’havien endut tot el seu llegat, va sortir una minyona dient que encara hi havia més coses darrera d’un envà. El van tirar a terra i, en efecte, a més d’unes armes, hi havia tots els seus papers de la Mancomunitat, que devia haver amagat quan la Dictadura de Primo de Rivera.
I encara es va fer un altre descobriment: quin segell amb lacre s’havia emprat per segellar la signatura del Conveni de Barcelona que s’aprovà el 1921?
La Societat de Nacions encara no en tenia cap. No es va voler cap segell d’Espanya i un uixer va anar a l’Ajuntament de Barcelona a buscar-ne el segell; però va ser tant llest que en comptes del segell de l’Ajuntament, en va dur un altre que tenien guardat com or en pany: el del Consell de Cent. De manera que avui sabem i ens expliquem per què aquell document de 1921 està segellat pel Consell de Cent barceloní!
Pugem tot seguit al Saló de Cònsols, on hi havia hagut cel·les de monges. L’any 1564, amb l’ampliació renaixentista, s’enderroca la capella de la Llotja. No és fins a l’any 1608, a petició del bisbe de Barcelona, que hi tornarà a haver una capella a l’edifici. La sala està decorada amb dues pintures de Josep Obiols (uns plafons fets l’any 1937 per a la conselleria de Finances de la Generalitat de Catalunya).

A finals del segle XVII desapareixen els vitralls amb els quals el mestre vidrier Gil Fontanet va decorar el Saló de Contractacions. En aquells moments, la sala estava decorada amb retaules, relleus i pintures.
A finals del segle XVIII, aquest Saló de Cònsols es va compartimentar per donar cabuda a les aules de les diverses escoles que va crear la Junta de Comerç (que també va substituir la Universitat que Felip V s’havia endut a Cervera). Això va fer que els elements gòtics, els arcs de mig punt i les finestres de la paret del saló que donaven al pati dels Tarongers (que també s’enderrocà) quedessin amagats entre els nous envans. Cal saber que allà, encara avui, en una reunió setmanal dels 20 es decideix el preu del mercat del cereal per a tot Espanya.
L’any 1997 es descobreixen elements patrimonials amagats sota antigues obres, com són les motllures de guix originals del sostre de la sala de visites i un fris corregut que representa l’escut de la Junta de Comerç. Durant les reformes del paviment del Saló de Contractacions es descobreixen restes de pedra de l’època gòtica. És per això que, actualment, hi ha diverses peces de marbre substituïdes per vidres, per mostrar les troballes. Finalment es rehabiliten diferents elements històrics de les façanes exteriors de l’edifici.

Passem a d’altres estances: el saló Lucrècia, el saló daurat (on el president Sànchez va presidir recentment un consell de ministres a Barcelona), el Saló d’actes, els despatxos de Presidència… Ens explica com, a tombant de segle, si no ja en començar aquest XXI, s’arribà a registrar (per dret de domini i usucapió) la propietat de l’edifici per la Cambra de Comerç de Barcelona (Sr. Negre), que feia set tant a la Borsa de Barcelona (Sr. Hortalà) com al govern espanyol (president Aznar). Acabem a la Sala de reunió Cònsols, on el Sr Domingo, que te un compromís, ha d’anar a dinar al Maresme, s’acomiada. Una visita del tot amable i reconfortant.