Tertúlia-sopar amb el Director General del RACC Sr. Josep Mateu, dimarts 6 de novembre de 2012

Encara no havien tocat les nou del vespre i el nostre convidat ja havia arribat. Només havíem arribat quatre gironins. Tot i que poc a poc es varen anar incorporant la resta, alguns quant ja seiem a taula i havíem començat l’aperitiu, unes delícies de perdiu i un xupa-xup de formatge de cabra i sobrassada.

L’Arcadi en va fer la presentació, més enllà de la referència escrita que tots els comensals tenien a taula impresa al costat de la minuta i que es pot llegir al final d’aquest resum. Va explicar que estàvem al davant d’un magnífic executiu i millor persona i amic, que dirigeix una de les quatre potes de Catalunya, que creu tenen una rellevància especial particularment al llarg de les darreres dècades: “la Caixa”, el Barça, el RACC i Convergència. Bé, també s’hi podria afegir Montserrat per als creients, que en aquest cas es podria considerar com el respatller d’aquesta hipotètica cadira. I és que el RACC és molt més que un grup de serveis i assegurador. La gent se’l sent com a seu. Finalment també ens va recordar el compromís personal i polític del convidat amb Catalunya, en haver pilotat un parell d’anys, com a President, el grup d’empresaris catalans aglutinats a FemCat, precisament de gran interès i actualitat en la present conjuntura.

El Sr. Josep Mateu, començà la seva intervenció tot responent en relació a FemCat, que va presidir justament els dos anys anteriors als del vigent president Sr. Carles Sumarroca, dient que FemCat s’ha manifestat públicament i reiterada en una forma molt clara, a favor de la posició expressada pel President de la Generalitat. I ja entrant de ple en la seva intervenció, va recordar una presentació de l’any 2005 a l’Expomanagement a Madrid, on havia tingut l’honor d’introduir a unes 3 mil persones, la secretària d’estat i una de les millors estadistes dels EEUU, Ms. Madeleine Albrigth. Dons bé la ponent va fer tota la seva intervenció, llegint íntegrament un text que portava escrit. L’any següent, afegí, el contrast me’l va proporcionar una presentació del CEO de General Electric, Jack Welch. És va asseure a la butaca, enfront l’auditori, i els va dir que preguntessin, així que segur els parlaria d’allò que més els interessaria. Efectivament, varen transcórrer dues hores seguides responent amb fruïció a totes preguntes que sortiren, havent aconseguit el seu objectiu expositiu.

Aquest darrer sistema li havia agradat molt i sense voler-s’hi comparar, ens proposava una tertúlia així, amb la màxima interacció. Duia unes breus anotacions escrites a ma, com a guió recordatori, que, passada la magnífica tertúlia podem dir, li varen donar la raó, dons engrescats com estàvem, i dona fe de l’ interès que les seves paraules ens varen suscitar, ningú tret ell mateix i les seves notes, va recordar, quant ja arribàvem a la fi de la tertúlia sopar, de parlar sobre la Fórmula 1, on el RACC té i ha assolit una gran preeminència i popularitat.

El RACC és una història d’èxit!!!, ens va dir. El seu origen com a club esportiu, ha assolit un milió de socis i ell n’és el director general des de l’any 95. Enguany el club té presència estatal i forma part de la FIA (federació internacional de l’automòbil). La única alterativa estatal en seria el RACE, però només té 200 mil socis, però es clar eren els primers a pertànyer a la FIA. Però al RACE no els ajudava que el RACC en fos, així que inicialment no ens ho varen posar gens fàcil. Aquest fet, en els moments actuals, ens recorda el debat sobre una Catalunya independent i la Unió Europea. Finalment però, el RACE mateix ens va facilitar l’accés a la FIA, que un any després aconseguirem.

I, a què ens dediquem? Naturalment a les assegurances tant per l’automòbil i motocicletes, com per a la llar, però també a la mobilitat (telefonia), a l’esport (el Racc és una pedrera de pilots tant de cotxes com de motos – tots els més coneguts del país n’han format part) i també a l’organització d’esdeveniments del món del motor (com ara el Rally RACC Catalunya – Costa Daurada, el successor del Rally Catalunya – Costa Brava, la Formula 1 (on també hi participa la Generalitat), etc..) . I finalment al món dels serveis: la grua, els helicòpters, etc. que potser són dels més coneguts. I per donar una mica de temps, ensems que un cert respir al convidat, l’Arcadi va comentar al respecte l’anècdota relacionada amb una excursió de grup a un país remot en una zona prou llunyana, dons el responsable recomanava fer-se del Racc. Un dels viatgers que n’havia fet cas omís, poc abans de marxar es va trobar amb la tessitura de fer-se’n o no anar al viatge, el responsable així li ho exigia. Casualment un cop allà, va tenir un problema important i va tenir sort dels helicòpters de Racc i el seus serveis que li varen poder resoldre amb diligència i comoditat. L’Enric Grabulosa, tot seguit va preguntar quines eren negoci d’entre totes les activitats i serveis que gestionaven, donant per entès que no totes havien de ser rendibles, com així reconegué en Josep dient que on tenien algunes dificultats era en viatges i telefonia mòbil. A més va aprofitar per fer una petició explícita relativa a les targetes del Racc, que són les que li donen més confiança. El límit de crèdit de fins a 150,00€ resulta clarament insuficient, no és podria incrementar?, afegí. El Sr. Josep Mateu li respongué que la qüestió és que les targetes estan vinculades a una entitat financera (inicialment “la Caixa” i el Banc Sabadell) i és aquesta la que imposa el límit de crèdit com a part de la seva estratègia comercial i avaluació del risc. Calia parlar-ho directament amb ells. De totes formes això enguany ha canviat i , en altres productes nous com pot ser el Teletac, ara el risc el corre directament el Racc.

Els nostres pilars bàsics, continuà, són la Innovació, la Qualitat, la Reputació, la fidelitat dels socis, la força Comercial i la Distribució, per tal de tenir RENDIBILITAT i FORÇA FINANCERA i així no haver de dependre de ningú!!!. Ah, i parlem d’una entitat sense ànim de lucre!!! La estratègia actual recorre el camí de l’ideal vers el real i així la fórmula actual passa per cooperar per competir i això ens porta a la cerca de socis en determinats àmbits per oferir el millor. I serviren el primer plat un espectacular “Saltat de bolets amb botifarra i ou poché”, molt adient a l’època, regat per un bon vi negre D.O. Catalunya, Mas Rabell Alquimia.

El nostre projecte de futur, ara mateix, passa pel mòbil, que s’ha de convertir en el carnet del Racc. Inicialment varen apostar per un terminal propi (l’elecció va ser a l’entorn del terminals de Nokia, que uns anys enrere – avui ningú en té cap dubte – n’era una opció tecnològicament molt sòlida i atractiva pel mercat, clarament de les millors), però el gran impacte al mercat del concepte de l’iPhone els ha fet adequar-ne i adaptar-ne la estratègia. Així ara mateix per competir en aquest entorn disposen de dues aplicacions gratuïtes, tant per l’àmbit de l’iPhone d’Apple, com de la competència, principalment pel S.O. de codi obert dels terminals Android i també per al S.O. Windows, on s’inclouen els terminals actuals de Nokia. Es tracta de l’aplicació InfoTransit, que en poc temps ja ha aconseguit arribar a les 160 mil descàrregues. L’altre aplicació disponible permet conèixer la ubicació dels radars arreu l’estat.

En Carles Casacuberta es preguntava si tot s’ho feien sols i si havien pensat mai abans en treballar amb la Universitat. La resposta va ser que efectivament fins fa poc s’ho feien sols, però arran la seva vinculació amb el FemCat, no (per exemple amb els consells com el Parlament-Empresa). Arran la pertinença a alguns consells, com el Consell Social de la Universitat de Barcelona i la coordinació amb d’altres consells Universitat-Empresa, a través de les diverses visites, reunions i contactes que s’han fet, ha facilitat que enguany el Racc hagi començat a treballar amb la Universitat de Barcelona. Llavors en Josep Trias es preguntava si no havien de ser en el servei de les ITV. Efectivament, respongué, hi havíem d’haver entrat des d’un bon principi, però jo llavors no hi era i en desconec les raons per no haver-ho fet. I ens començaren a servir un apetitós “Bacallà amb samfaina i all i oli d’oliva negra”. En Francesc Xavier Ventura s’interessà en tot el que envolta la qüestió de la pèrdua i recuperació dels punts per denuncies relatives a les infraccions de trànsit. És impagable, prosseguí. La pregunta va donar lloc a un diàleg al respecte que va donar pas a comentar la expansió, afirmant el Sr. Mateu que el RACC enguany es troba físicament en un 80% a Catalunya i el 20% restant a la resta de l’estat, principalment a la zona del corredor mediterrani.

I va tornar a recuperar alguns dels continguts de les seves notes, que penso és un dels temes més rellevants: les aliances. Va afirmar que per competir millor cal cercar amics. Amb “la Caixa” i amb Fortis no va anar com volíem, i actualment en la gestió del vessant assegurador, tenim una aliança amb el Crédit Mutuel d’Estrasburg que té un 49%, i per tant la majoria del 51% es del RACC. En l’apartat de viatges estem amb Orizonia en telefonia mòbil amb Euskatel i en la llar, amb un competidor, 60% del RACC i 40% de Liberty Grup Assegurador. Quant a la expansió internacional, amb Argentina va haver-hi un intent fallit, no hi va haver forma de trobar un camí prou adient. En canvi a Xile, varem pactar un 50% amb l’Automòbil Club d’allà, hi aportem el know how i funciona prou bé. I tot aquest conjunt de companyies mercantils participades, com funciona en relació amb el holding dels socis? es preguntà en Ventura. Les participades són com les fàbriques i totes depenen del holding (que ara mateix té uns 1.700 treballadors), que és un 100% dels socis. Llavors va reconèixer que potser tenien un problema de comunicació. En Carles Llorens va recuperar el debat sobre FemCat, tot demanant com des d’allà veuen la situació actual i com actuaran fins el 25N i també després?. El Sr. Mateu va deixar ben clar que dins de FemCat hi ha diferents tendències polítiques, però que tots es definien com a patriotes. Va recalcar que havien estat molt propers al President Mas i seguirien igual. Els darrers anys hem visitat diferents països que poguessin tenir algun element en comú, com ara Israel, l’estat de Massachusets als EEUU, Finlàndia, etc. on varem fer reunions amb diferents responsables del país, tant empresarials com polítics, per fer-nos-en una idea precisa i sempre en arribar varem lliurar els corresponents informes als President Mas i Montilla. En el terreny de les actuacions concretes va parlar de treballar per resoldre el problema amb la N-II, on precisament el Racc hi és molt bel•ligerant, us avanço digué, que en la propera edició de la seva revista el tractarà amb tota profunditat i us recomano el llegiu. Per altre banda, pressionaran en relació al accessos al Port de Barcelona, on des de empreses estrangeres ja s’han invertit uns 500 milions privadament i els compromisos de la part pública, amb uns imports d’inversió mínims, encara estan pendents. I per concretar les tres primeres qüestions, va afegir que també lluitaran en la gestió de l’aeroport.

Ens varen servir una esplèndida tarta “Tatin de pera” ben acompanyada del cava Parxet Brut Nature, que després de continuar tractant diferents qüestions d’actualitat, tal i com comentava al principi d’aquest resum, les notes manuscrites del Sr. Mateu ens varen redreçar vers el darrer punt rellevant encara pendent: la Fórmula 1. Es pot resumir com una forma de posar el país al món i el RACC en particular. Cal tenir present que enguany és un objecte de desig d’un gran nombre dels països emergents. Pel fet de ser-hi, no tens dret a res, tot s’ha d’aconseguir amb la taquilla. Després d’uns primers anys de tanteig, varem aconseguir-ne una adequada rendibilitat. Curiosament la solució va ser apujar-ne el preu. Això explica una gran assistència de públic provinent de l’estranger (a prop del 80% en les èpoques millors). La crisi no ha estat aliena i els darrers anys ha provocat pèrdues. Per a pal•liar-ho i no perdre’n la presència, varem proposar compartir amb València els grans premis de l’estat en anys alterns. Probablement, a més, ara caldrà rebaixar el cost de les entrades. Seran uns anys difícils i hem de procurar mantenir-ne la presència. I en arribar a la mitja nit, com de costum, varem decidir donar per acabada aquesta magnífica i il•lustrativa tertúlia, tot agraint especialment al convidat la seva assistència i discurs.

Biografia (Josep Mateu)

Girona, 1954

 Es des de 1995 Director General del RACC, l’Automòbil Club més gran d’Espanya amb més de 1.100.000 socis i del seu Grup d’Empreses amb un volum de facturació de 500MM d’Euros i més de 2100 empleats.

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona i MBA per l’IESE, va realitzar cursos d’especialització en direcció i planificació estratègica a la London Business School.

Ha participat en el CEO’S Forum de l’IESE i recentment en el Programa d’Alta Dirección d’Internet, Business i Marketing Digital (PADIB).

Va ser Conseller Delegat i Director General a Espanya de la multinacional australiana TNT Express Worldwide, dedicada al transport urgent de mercancíes.

L’any 2001 va rebre el premi Directiu de l’Any concedit per l’Associació Espanyola de Directius (AED), i va ser durant el 2005 i 2006, President de GEBTA, consorci d’agències de viatges especialitzades en business travel.

President de la Fundació d’empresaris FEMCAT (2009-2011).

Des d’un punt de vista empresarial considera claus la innovació, l’ excel·lència, la velocitat  d’execució, la formació  i  el  pensar en gran. Per a ell, la sort és el resultat del treball ben fet, per això li agrada dir que la sort, la bona sort, és la cura dels detalls.

La seva trajectòria personal es basa en els conceptes de l’ actitud, el treball, l’ètica, l’autoformació constant i la implicació.

Considera que  la empresa te un rol molt important a la societat i que  cadascun de nosaltres ha de tenir una  implicació familiar i professional, però també ciutadana dins de la seva comunitat.