Tertúlia sopar amb el Sr. Josep M. Bartomeu, president del Barça, dimarts 3 de novembre de 2015

Avui som molts i ens han parat taula en un menjador especial al saló privat Corfú amb vistes al bonic jardí interior de l’hotel i de l’escola d’hoteleria. El senyor Bartomeu arriba força puntual amb un somriure als llavis. Saluda tothom i algú el rep dient-li que el sopar li ha portat sort, perquè aquesta tarda s’ha sabut que la UEFA donava una treva condicional al Barça: es comprometia a no sancionar més el club blaugrana per estelades ni crits d’independència el minut 17:14 fins que es Comitè d’Apel·lació de la pròpia UEFA no resolgui el recurs que tenia presentat per la sanció de 40.000 € per l’exhibició de senyeres en el partit contra el Bayern Leverkusen. L’acompanya el senyor Dídac Lee, figuerenc premiat els darrers anys com a empresari emprenedor tecnològic (per la Universitat de Cambridge, la Generalitat i l’IESE), conseller delegat d’Inspirit i directiu de l’Àrea Media i Comunicació i responsable de Noves Tecnologies del club. El president Bartomeu és un home que es fa proper i que s’aprèn els noms d’alguns dels presents. És el soci 16.331 del Barça i ho és des del 1974. Ha exercit diferents càrrecs al FC Barcelona. Entre 2003 i 2005, sota el mandat de Laporta, va ser directiu responsable de les seccions d’handbol i de bàsquet; el 2010 va tornar al Club com a vicepresident esportiu, sota la presidència de Sandro Rossell  S’estrenà com a president del FC Barcelona el gener de 2014, quan Sandro Rosell va presentar la seva dimissió. El fins aleshores vicepresident esportiu assumí el càrrec al llarg de 16 mesos i participà activament amb el director esportiu Andoni Zubizarreta en fitxatges, traspassos i renovacions de jugadors. En les eleccions del 18 de juliol de 2015, la candidatura de Josep Maria Bartomeu va ser la vencedora. El seu cap de campanya de la passada campanya electoral el definia com a “un treballador incansable, que cohesiona al grup com pocs. No li costa gens ser proper. Ho porta a extrems paranormals. És l’antítesi d’un dirigent esportiu.”

Ens el presenta Arcadi Calzada, que aprofita per revelar públicament que va signar per la seva candidatura a la Presidència tot i tenir força propostes prou deshonestes d’alguns altres candidats, però que ell no es va deixar influir ja que ha cregut sempre que defensava el que creu serà un gran president. Prossegueix agraint-li que hagués acceptat venir de tertulià sacrificant la seva vida familiar —es casat i pare de dos fills— i explicant-nos la seva vessant professional: conseller delegat de les empreses ADELTE Group i EFS, Equipo Facility Services; la primera dedicada a l’enginyeria per a ports i aeroports, bàsicament als fingers, és líder mundial en solucions d’embarcament i en el disseny de vehicles de transport per a grans càrregues, i, la segona  és un grup d’empreses de serveis per al manteniment integral de terminals de ports i aeroports i d’equips electromecànics. Li explica que funcionem a partir d’una petita xerrada seva inicial. S’ho pren al peu de la lletra i comença la seva exposició posant en paral·lel la seva feina professional i la seva direcció al davant del Barça.

«M’acompanya Didac Lee que a més de ser un empresari i emprenedor gironí de Figueras i directiu, és vicepresident de la Fundació. M’ajuda en una gran tasca, particularment en el vessant de les noves tecnologies i la estratègia digital del club, com ja es pot començar a veure en el projecte Smart Espai Barça. Aquest projecte, per exemple, ha facilitat que el club i l’ajuntament el passat mes de maig hagin signat acords per tal d’aconseguir que el Camp Nou sigui una mini ciutat intel·ligent (mini smart city). També ha propiciat un acord entre el Barça i el Mobile World Congress, que està facilitant un gran nombre d’oportunitats de negoci a startups locals, ensems que ajuda a promoure internacionalment la ciutat. A més del Camp Nou hi ha altres espais del club (Miniestadi, també el nou projectat, la Masia,…) amb facilitats que els converteixen en zones intel·ligents (smart areas), amb noves tecnologies com ara les entrades amb tecnologia sense contacte (ticketing contactless), càmeres de seguretat i de vigilància, polítiques facilitadores per a vehicles elèctrics amb infraestructures de càrrega, noves apps per a terminals mòbils amb nous serveis, per a jugadors (ja vigent i operativa quan arriben al club o a la ciutat) o per a socis i afeccionats amb missatges personalitzats per Bluetooth amb cupons o ofertes exclusives i pantalles tàctils. Com ens diu en Didac “Volem que l’Smart Espai Barça sigui una referència entre tots els estadis intel·ligents del mon”.  Però més enllà, fins i tot de les xarxes socials, on també som el primer club del mon, amb 173 milions de seguidors a facebook, twitter, Instagram,… i les més de 196 milions de visites a la web amb 76 milions d’usuaris únics i on per primer cop l’audiència mòbil supera la d’ordinadors, així com els 12 milions d’apps baixades, hi ha el projecte, que ja ha començat a caminar, de disposar de 1.079 punts d’accés wi-fi a l’estadi i rodalies a la primavera de 2016 (wi-fi enguany ja disponible al bulevard del Camp Nou, a les oficines de serveis al soci, a la plaça de la Font de Canaletes i al Gol Sud i aquesta mateixa tardor també al museu i a l’espai del tour turístic o a la pista de gel). Tot plegat com a millores per a promoure la usabilitat, la eficiència i sostenibilitat del club i en particular per millorar la participació dels nadius digitals. I també per negoci. Enguany les vendes generades per les noves tecnologies són cinc cops superiors que fa cinc anys, arribant als 30 m€.

»Bé i per començar, i abans d’expressar-vos algunes reflexions, voldria enllaçar amb les paraules de l’Arcadi, tot responent-li que ja sabia de la seva deshonestedat, que ens ha apuntat en la presentació i que agraeixo, però cal dir que nosaltres ho vàrem ser més, per haver guanyat… Jo sóc un empresari dedicat a l’enginyeria per embarcament i desembarcament de persones i càrregues en ports i aeroports, que hem de moure’ns de manera internacional amb visió global innovant contínuament, cercant valor afegit amb eficàcia i rigor. Ho faig des de l’any 1991. Diuen que tinc carisma per aglutinar gent fent equip entorn dels nostres objectius. Tenim oficines a Mèxic, Panamà, Corea, Singapur, Vietnam… Doncs mirin, del Barça també en vull fer una bona empresa multinacional amb els mateixos paràmetres i una gestió comparable: global, pionera, innovadora, rigorosa, eficaç, amb valors i 100% catalans en ambdues empreses. Al Barça som coneguts arreu, respectats i envejats. Tenim oficines a Hong Kong i Nova York i n’obrirem a Sao Paulo… El rigor en la gestió va arribar al Barça en la meva primera junta com a directiu de Sandro Rossell. Això ens obliga a guanyar diners cada any i a no endeutar-nos innecessàriament. Nosaltres mateixos vàrem fixar i incloure als estatuts la limitació obligada d’una ràtio màxima d’endeutament sobre l’EBITDA de 2,5, a complir i que, com ens ha passat aquest any (derivat d’haver hagut de fitxar per a dos anys) si un any es supera cal corregir-ho l’exercici següent o la junta hauria de dimitir. Hem de seguir mantenint-nos com l’equip líder mundial. El Barça és admirat i respectat al mon. El nostre relat és senzill: volem ser un Club diferent dels altres. No volem ser un dels millors equips, com altres a Europa fan. Nosaltres volem ser un Club, el dels nens. Diferent. Millor que cap.»

—Doncs sort de la treva d’avui. Semblaria que  tant la UEFA com la FIFA els vulguin crucificar.
—Anem a pams. Cal distingir. La UEFA (Union of European Football Associations) és la confederació de 55 associacions estatals de futbol (llevat de les nacions que formen el Regne Unit, Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord, que hi participen de manera separada), l’ens que governa aquest esport a Europa. Es fundà el 1954 i avui té la seu a Nyon (Suïssa). Organitza els campionats nacionals, com la Lliga de campions de la UEFA des de 1955 (bé que fins el 1992 es coneixia com la Copa Europea de Clubs), la UEFA Europa League (coneguda com la Copa de la UEFA de 1971 al 2009), l’Eurocopa de seleccions masculines des de 1960 i la femenina des del 1984, a banda de les eliminatòries de les Copes Mundials de Futbol.  A més de cura dels  reglaments, control de premis i promoció del futbol, és una de les sis confederacions que pertanyen a la FIFA, juntament amb les confederacions Sud-americana, Asiàtica, Africana, i d’Oceania i, finalment, del Nord, Centreamericana i el Carib. La FIFA (Fédération Internationale de Football Association), fundada el 1904, amb seu a Zuric (Suïssa) és la institució que governa les federacions de futbol de tot el planeta i organitza els campionats mundials, els tornejos olímpics i altres competicions. També s’encarrega de fer les reglamentacions per als jocs de l’esport per mitjà de la Directiva Internacional del Futbol Associació (IFAB: International Football Association Board). Agrupa 209 associacions o federacions de futbol de diferents països, 17 més que l’ONU, quatre menys que les Associacions de federacions d’Atletisme i bàsquet, ambdues amb 213 federacions.

— Ara bé la qüestió bàsica rau en la força que tenen, ja que, a la vigília de cada partit fan l’elecció de l’arbitratge que toca a cadascú, fet com sabem molts cops absolutament determinant. A més ambdues brillen precisament per la seva opacitat. El Barça, el gener del 2015, va ser el primer Club de món a trencar amb la FIFA. Del president Havelange vam passar a Blatter, acusat de corrupció el passat maig, juntament amb el vicepresident Michel Platini, que presidia la UEFA des del 2007. Blatter convocà eleccions a la presidència de la FIFA per al proper 26 de febrer. No hi ha perill d’edulcoracions? Com es posicionarà el Barça? Quin és el vostre candidat a la FIFA?

—Ja ho veurem. La FIFA és una entitat molt lucrativa, sense propietari on el president ha de ser elegit per un centenar de persones i escreix. Caldria començar per limitar a dos els mandats. Volem veure els canvis per restablir els ponts de diàleg. Des del passat octubre és secretari interí Issa Hayatou. Gianni Infantino, actualment Secretari General de la UEFA, ha dit que es presentaria com a candidat i té números. Però el que és important és distingir els dos ens.

—Però la UEFA sembla una oligarquia i el Barça es diria que dins no hi te gent que els defensi suficientment
—Cal dir que el Barça te un gran pes a la UEFA, en concret a tot el que fa referència a competició, reglaments, etc. No participem però, al comitè d’ètica. El Barça no té males relacions amb la UEFA. Actualment som el primer club del mon. Tenim molt crèdit, El Barça fa part d’un total de 15 membres del Comitè executiu de l’Associació Europea de Clubs, la ECA, i enguany a més fa part dels quatre membres del consell d’estratègia de Futbol professional (PFSC) juntament amb el Milà, l’Arsenal i el CSKA de Moscou. Així en relació a la pregunta anterior, podria ser que la ECA s’inclinés consensuadament per un sol candidat i si aquest fos Infantino, a nosaltres ens semblaria bé. El nostre vot el consensuarem a l’ECA, i coincidirem si l’escollit és un home del futbol i amb compromís europeu. El que passa és que amb la sanció per les estelades es van passar de quatre estacions, per dir-ho d’una manera  col·loquial. Per això ara, però això no ho escrigueu, fa la sensació que les comissions de la UEFA, és a dir els directius, s’han imposat a la junta o comitè executiu. Nosaltres el que volem és anar a explicar-los la situació amb arguments. Ho vàrem fer a la primera sanció, que ara veiem no varen entendre.

—L’advocadessa ucraïnesa Anna Bordiugova, inspectora d’ètica i disciplina de la UEFA, quan li van passar un vídeo com a delegada de la UEFA amb el públic enarborant senyeres a la final de la Champions amb la Juventus a Berlín el juny passat, cosa que només havia retransmès TV3 i ella no havia vist pel canal internacional de TV, els aplicà l’article 16 dels estatuts de la UEFA que ve a dir que en els camps no hi poden haver manifestacions polítiques, religioses, sexistes… I va trobar “inadequades” les senyeres. La UEFA va multar al Barça amb 30 m €. Li va passar el vídeo una mà negra o blanca?

—El delegat de la UEFA al partit havia qualificat d’«impecable» el comportament de l’afició. I, de problemes de banderes n’hi ha hagut a molts d’altres llocs. També de xiulets. I han multat molts clubs. El mateix Platini em va parlar de les banderes corses. Ningú no recorda una bandera nazi en un estadi? Mirin, d’estelades n’hi ha hagut des del 92 a la final de la Champions a Wembley. I n’hi va haver a la final de Roma i també enguanya Tiblissi per la Supercopa d’Europa amb el Sevilla. No poden prohibir una manifestació pacífica amb una bandera que és històrica. La República va derogar per llei un Decret Llei de Primo de Rivera prohibint l’estelada i aquella llei republicana segueix vigent. Per tant ara mateix és absolutament legal. Ni Franco ho va tocar. Tampoc ho anoteu això…, ni se’n devia recordar.

—Doncs, en què es basen?
—M’he llegit els arguments de la sanció, que ara és de 40 m€ i també per les estelades però en aquest cas al partit de la segona jornada de la Champions amb el Bayern Leverkussen . La Comissió de Control, Ètica i Disciplina de la UEFA no parlen de senyeres sinó de banners (‘pancartes’) i posen la sanció per combinar els banners amb els crits d’«Independència» als 17’, 14”. En diuen  el «Momentum 17:14». Però això no ho podíem deixar passar. D’aquí el recurs  al Comitè d’Apel·lació. I si convingués aniríem al TAS (Tribunal d’Arbitratge Esportiu) de Lausana (Suïssa). Estem disposats a arribar a Estrasburg, si cal. El Club no ho pot fer, però hi ha una iniciativa del president de la Confederació Mundial de Penyes, a la que es poden sumar tots els socis per recórrer a la justícia ordinària i arribar fins el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. La junta considera sagrada la llibertat d’expressió. Avui mateix el director de comunicació de la UEFA i també el cap de premsa s’han reunit amb la premsa a Barcelona i han anunciant que no faran més sancions. mentre duri el recurs que ha cursat el Barça. Tot això de fet ja ens ho havien dit a nosaltres, però per si un cas hem seguit amb les demandes. Demà però ens podrien sancionar a partir de l’article 14 dels estatuts, si es xiula l’himne de la Champions, tot i que han comentat que es referia a Himnes nacionals. De fet sancionen equips anglesos si xiulen l’himne de la Champions.

—El que caldria és derogar els articles que permeten la hipocresia de la doble moral. Sempre s’han mostrat banderes i s’han xiulat himnes!
—Hem de caminar-hi, però no tot s’assoleix en un dia. Malgrat tot, no ho tenen fàcil. En d’altres països d’Europa, el responsable del que passa a l’estadi és l’estat o el club; aquí a l’estat espanyol la responsabilitat és individual, cal assenyalar les persones que tenen un mal comportament. I si xiular ho és, caldrà identificar els que xiulen, un per un.

Passen els vins —blanc i negre d’Heus D.O.Empordà— i l’aperitiu: Mini-steak tàrtar amb mostassa, guisat de peix al pebre vermell (‘cebiche’) i croquetes de cap i pota.

Passem a una altra crucifixió: el tema dels nens. «Hi a més de 25.000 nens que juguen a tota la pell de brau… i només el Barça passa per dolent», deixa anar en Pere.
—En aquest punt pensaria que el Barça es va equivocar contractant nens contra la normativa de la FIFA, malgrat que era una pràctica habitual per a tots. El Barça ho feia malament des de l’any 2001. Ara mateix dons hi ha molts nens que no compleixen. La normativa no te sentit. Els clubs, fa temps, havien d’haver demanat que es canviés. Existeix per oposar-se a la pràctica d’alguns agents malànimes que portaven una dotzena de xicots africans, fracassaven i els deixaven tirats. Cert, hi ha molts nens contractats per clubs de diferents esports a Espanya: bàsquet, tennis… Ara bé, en el cas del futbol, no tots els clubs europeus estan d’acord en aquesta mena de contractes, per dues raons: una, demanen procedència arrelada al territori, perquè tothom vol Xavis, Piqués, Pujols o Bartres; dues, perquè no tenen un mínim potencial econòmic per fer-los. Per resoldre-ho, ho han de fer els afectats. Aquí tenim uns quants pares afectats i s’han constituït en associació per tal de poder reclamar-ho.

—El que no pot ser és que en uns casos es faci la vista grossa i aquests bordegassos juguin i en d’altres, com en el cas del Barça, es miri tot amb lupa.
—Cert. Per això hi ha pares de nois que podrien ser al Barça afectats per aquest tema que estan fent passes legals i s’han constituït en associació per tal de poder obtenir l’aplicació dels drets humans i dels drets dels nens en aquest cas. Legalment, la Federació el que ha fet, és deixar-los jugar en categories inferiors, de segona A o B en avall.

—Qualsevol empresa disposa d’una àrea de RRHH, en el cas del Barça hi ha alguna àrea semblant o equivalent? La Masia més aviat és paradigmàtica en el sentit formatiu.
—Sí que n’és. Tenim, molt bon equip de gent, tant a la part esportiva, en què els noiets es divideixen per edats, dels 8 fins als 15 anys sota la direcció de Jordi Roura i Aurelio Altamira, dels 15 als 18 amb en Pep Segura i més de 18 amb en Robert Fernández , com en la part educativa. I aquesta està relacionada amb l’altra. Pot esdevenir-se, per exemple, que un bon jugador no jugui un partit per males notes. Des del punt de vista acadèmic, per al batxillerat, per exemple, els nens no es desplacen: són els professors que vénen a donar classes a la Masia. Altrament penseu que, dels 400 nens més o menys lligats al futbol base, a la Masia, sota la batuta de Carles Folguera, hi ha uns 60 (hi són només entre els 13 o 14 anys i els 18). I amb Pere Gratacós encarregat de la formació i Masia 360 (una oficina de suport a esportistes i tècnics, amb dos objectius: transmetre els valors del Barça i dotar els atletes de les eines pel seguiment i la formació de l’individu treballant els eixos emocional, acadèmic i social).Els altres s’eduquen a casa com els xavals normals. En aquest tema voldria que el Barça fos molt curós de cara al futur. Si el Barça som un 5 estrelles com a Centre mèdic, també ho hem de ser com a formadors. Però, el problema són…

—Els diners, els fitxatges…
—Justa la fusta. La formació és un valor afegit. A Espanya haurem d’acabar legalitzant unes contraprestacions econòmiques, tal i com fan a Europa. Valoren el que val un nen per formació, per exemple 90m €. Si un altre club el vol, paga l’import i tots contents. Aquí a xicots de menys de 18 anys, enguany, els prometen fortunes.

—Els drets de recompra, funcionen molt bé, no?
—Si. Ara no fem cessions, ja que el jugador cedit segueix pensant que és del Barça i la experiència demostra que no és bo per a ningú.

—I ve Guardiola i s’emporta Thiago Alcántara per cap diner cap al Bayern.
—Això no és ben bé així. Guardiola no s’endú ningú. És el jugador que comença a fer comptes. «Tinc vint anys i la meva posició està coberta per un quants temps», es diu. I acaba volent marxar, com en el cas de Thiago, ja que l’esmenteu, perquè no juga. I el Barça cobra la clàusula de 27 M€.

—La darrera crucifixió del Barça la sofreixen els jugadors a la pell amb la persecució fiscal que han de suportar. No els desequilibra?
—Hisenda a rel del cas Messi, primer inspeccionat a Espanya, va canviar el criteri, particularment pel que fa al tema d’imatge. Des de llavors afecta a tots els jugadors d’Espanya, no només als del Barça. I als nostres jugadors, més aviat els emprenya un fet: que només surten ells a la premsa. Mirin, d’ençà del cas Messi, jugadors de tot Espanya han corregut a fer declaracions complementàries, d’arreu d’Espanya! Però, noi!, només surten els noms dels del Barça. Sap què diuen alguns? «¡Què mierda que vine a España!». Certament , en d’altres llocs tenen altres tactes i tractes fiscals. I quan a Messi, el club empara i recolza completament el jugador.

—Messi haurà d’anar a judici per presumpte frau fiscal, només per què l’advocacia de l’estat manté l’acusació, contra l’opinió de la fiscalia que va retirar la querella. L’advocada de l’estat del cas, es diu Marta Silva, directora del servei jurídic de l’estat, que va formar part de la directiva del Madrid (2000-06), filla del ministre franquista d’Obres públiques Federico Silva i fundador del PP i neboda de l’ex-tresorer del PP Álvaro Lapuerta (encausat en la causa de la comptabilitat secreta del PP i curiosament quant ella era a Sacyr suposadament la empresa va fer aportacions de 480 m€ en diner negre a la caixa B del PP segons diuen els “papers de Bárcenas”). Finalment és membre de la Gloriosa (promoció d’advocats de l’estat del 96 molts dels quals ocupen alts càrrecs a l’administració pública i a grans empreses privades espanyoles. Per exemple el marit de la  vicepresidenta del govern Soraya, Iván Rosa, gran assessor de Telefònica). També va ser la responsable, com a màxima representant de l’Agència Tributària, de l’acusació i judici contra el Barça pel fitxatge de Neymar. Un cas de parcialitat tant flagrant, no es pot denunciar?
—Efectivament així ho semblaria, malgrat que ens diuen que és totalment imparcial. Miri, jo he estat imputat, en una forma que la podríem qualificar com a molt rebuscada, per unes retencions d’IRPF fetes pel FCB al tipus del 24,75%, que el fiscal de l’estat diu hauria de ser del 52%.

—Li esmentarem uns noms i vostè afegeixi el que vulgui. El ministre d’esports era fins fa ben poc el senyor Wert, que volia “espanyolitzar els nens catalans”; el seu Secretari d’Estat, el senyor Cardenal, que transmetia ordres a la Federació. L’advocadessa de l’Estat, senyora Marta Silva, que pot atiar fiscals, advocats de l’Estat i inspectors contra el Barça. Aquí ni la dona del Cèsar vol aparentar ser honesta. Van a sac.
—No vull ni puc afegir res; insinuen més coses de les que jo puc saber. Recordin que estic acusat per uns simples tecnicismes de doble imposició entre Espanya i Brasil en el fitxatge de Neymar. Sempre s’ha distingit entre salari i traspàs. Els nostres assessors fiscals del despatx Cuatrecasas ens diuen que ho vam fer bé, però es que a més, fins i tot vàrem aprovisionar pel pitjor cas i com a signe de bona fe. De fet hores d’ara l’Audiència Nacional sembla que els dona la raó, quan no troben cas que els afecti com a tals i ho han traslladat als jutjats territorials en aquest cas a Barcelona, d’on no hauria d’haver sortit. Però  ara ja tenim el cas Neymar dos a l’Audiència Nacional. Es tracta d’una querella presentada pel fons d’inversions DIS que haurien de resoldre’s exclusivament amb el Santos FC, tal i com l’informe del fiscal i el mateix jutge Pablo Ruz anteriorment ja els hi va comunicar en la inadmissió inicial. A més el jutge Ruz va expressar la consideració que els 40 milions eren salari i no un traspàs, tal i com defensava el club. Dues entitats de Brasil que es venen a querellar en territori espanyol i no al Brasil com sembla correspondria i opinen els experts?

Passen el primer plat: saltat de verdures i bolets amb ou escumat. Un plat que els àngels hi canten.

—A Espanya hi ha molta gent del Barça. Sobretot la més progressista i antifranquista.—De tota mena. Hem d’arribar a tota aquesta gent; ens han de sentir  propers
—Deixem-nos de misèries i anem a allò que ha de convertir el Barça un club líder diferent. Expliqui’ns això de l’«Espai Barça».

—De fet l’Espai Barça ja ha començat a caminar. Recordeu que la nostra màxima és que volem un Barça dels nens, és l’objectiu i allò que ens ha de fer diferents. A Sant Joan Despí ja hem completat la reordenació de l’espai amb l’ajuntament. Enguany estem en la fase de fer-ho a les Corts. Ho porta Jordi Moix, comissionat de l’Espai Barça i responsable de l’Àrea de Patrimoni des de l’anterior junta. Treballem simultàniament en tres eixos: l’institucional, el tècnic i l’econòmic. Voldríem que mai el finançament limités els recursos del club. Altrament,
ara, la gent de les Corts ens vol on som; per això ens hem oblidat de fer-lo a cap altre lloc proposat anteriorment. Ja hi ha seleccionats 8 equips de treball per a la remodelació del Camp Nou sobre 26 presentats (Aecom + B720 Arquitectes, Arup Sport + Taller d’arquitectura R. Bofill, Big + Idom + Baas Arquitectes, Gensler Sport + Oab, Hks + Cox + Batlle i Roig Arquitectes, Kss + Mateo Arquitectura, Nikken Sekkei + Pascual i Ausió Arquitectes i Populous + Mias Arquitectes + RCR Arquitectes) i 6 per al nou Palau Blaugrana sobre 19. Tindrà capacitat per 105.000 espectadors i es parla de les grades digitals i tot. La tria la farà un jurat format per 9 persones, cinc membres del club, tres membres del COAC i un membre de l’Ajuntament de Barcelona. Els representants del FC Barcelona són Josep Maria Bartomeu, Susana Monje, Jordi Moix, Emili Rousaud i l’arquitecte Juan Pablo Mitjans, fill del l’arquitecte del Camp Nou; per part del COAC, el degà Lluís Comerón i els arquitectes Arcadi Pla i Joan Forgas, i per part de l’Ajuntament, Aurora López, gerent d’Urbanisme. Institucionalment ja hem parlat amb veïns afectats per les 20Ha que ha de tenir l’«Espai Barça». L’Ajuntament té tota la informació, hi hem consensuat el plec del concurs que hem preparat i facilitat als estudis o equips d’arquitectura seleccionats, que compta amb més de 1.500 pàgines, amb tots els racons ben detallats, fins i tot les funcionalitats de tots i cadascun dels espais. Inclosa l’afectació al barri, i els nous espais i serveis que hi tindran. L’operació portarà molta gent. Un cop al desembre el jurat triï l’equip de treball, portarem el projecte als veïns. Tot i que ja ens reunim amb l’alcaldessa, fins disposar del projecte final no ho farem intensament.

En Pere parla del negoci que va veure a l’Alianz Arena del Bayern de Munich, a títol comparatiu; en Miquel li preocupa no es caigui en el disseny per davant del negoci; en Francesc demana que les entrades als partits de futbol portin el transport integrat; una altra persona posa pegues a l’Aurora López qui diu: «Un bon projecte pot resultar una mala arquitectura si està mal manat», deixa anar algú més. El senyor Bartomeu somriu a tots i es fa proper. No se sent incòmode amb cap de les preguntes i no se i ennuega cap resposta. No troba malament això del transport integrat, perquè a les taquilles del Barça ja es vénen tiquets per al Bus Turístic, descomptes per a determinats establiments i coses per l’estil. Només cal un acord amb l’Ajuntament. Algú es queixa dels horaris. En Jordi fins i tot explica que, si hi ha partit, si ja li és difícil entrar al pàrquing de  la Universitat, sortir li resulta impossible. El President consulta el telèfon i li diu amb qui ha de parlar… «L’Ajuntament,  a l’hora de la veritat, no posarà entrebancs?”, demana un entès.
—L’Ajuntament té tota la informació, amb més de 1.500 pàgines. Hi ha sintonia. L’operació portarà molta gent a la zona. L’Alianz Arena no pot obrir cada dia i té unes 800.000 visites anuals. Nosaltres partim dels 2,2 milions de persones que ens visiten anualment, de les quals 1,5 milions van al museu i fan compres. El nostre és el museu més visitat després del Dalí de Figueres i genera 27 M€ l’any. Volem un estadi obert tots els dies de l’any per a tothom, llevat dels dies de partit. A partir del proper any, l’estadi s’obrirà més  temps abans dels partits i es tancarà força després. Hi ha d’haver restaurants amb bona gastronomia i d’altres amb preus normals. Els de vosaltres que veniu d’Olot, en un partit que comença a les 4 o les 5 de la tarda, no us sortia més a compte dinar a l’estadi? Hi haurà bars, sales per poder-s’hi estar, amb pantalles de TV per reviure els gols. Els germans Iglesias adjudicataris del concurs obriran un nou projecte gastronòmic de restauració a l’estadi i tindran cura de la recuperació de residus. Els germans Iglesias són els propietaris de l’Espai Kru, la marisqueria Rias de Galicia, el bar de tapes Cañota i altres negocis amb els germans Adrià com Tickets, Pakta o la taqueria Niño Viejo i la divisió de càtering Singularis, de Serunión. De fet Singularis serà el proveïdor dels serveis de catering per hospitality i els xefs dels restaurants de la oferta gastronòmica. L’«Espai Barça» esta generant expectatives a tot el barri de les Corts.

—Tenen calculada quina és al repercussió del Barça a la ciutat?
—Sí, l’estudi fet per Deloitte mostra com el club genera un efecte tractor en l’economia, turisme, ocupació i en la recaptació fiscal de la ciutat. Així per la temporada 2013-2014 l’impacte econòmic va ser de 759 M€ anuals, l’1,2% del PIB de la ciutat que amb l’Espai Barça calculen arribarà als 826 M€ i els 16.628 llocs de treball mantinguts l’any. A l’any 2021 però, calculen que juntament amb l’activitat del club arribarà als 917 M€ i 18.523 llocs de treball Fiscalment es tradueix en 219 M€ anuals per a les arques públiques. Enguany ja estem calculant quina és la incidència a Catalunya. El Barça, exteriorment, té un màrqueting i un predicament excepcionals. Ens segueixen, aviat els 200 milions de persones, per les xarxes socials. Som els primers del món.

—L’Espai Barça no s’hauria de fer fora d’un dels centres de la ciutat, com ara és de facto la zona del Camp Nou?
—Absolutament no. Miri si jo pogués el faria a la Plaça de Catalunya. En termes de negoci generat no te comparació possible, estar a prop o lluny de la gent. Altrament ara sabem que els veïns de les Corts volen que ens quedem allà mateix i és el que hem fet.

Quan parlem de pressupostos la gent s’anima i les preguntes s’amunteguen. «Amb els 328 M€ d’endeutament net i uns ingressos totals per al curs 2015-16  de 633 M€; d’on surten les misses?». «Com es distribueixen?» «Quant cobren els jugadors?» «Quines primes tenen?» «Guanyar al Lliga dóna molt de marge?» «No hauran de dimitir segons els estatuts, si tornen a incomplir per segon any consecutiu, el ratio màxim de 2,75 de deute net sobre EBITDA després que el darrer any ha estat de 3,24?»
—Uf! Es nota que preguntar és gratis. Anem a pams. Dels 633 M€, de fet per ser fidels als números, agafant el darrer exercici aprovat, dels 608 M€ el 66% se’n va en salaris al futbol (que està dins el marge del 55 al 70% recomanat) fins i tot quan com el darrer any guanyem la Lliga, la Copa del Rei i la Champions, que si hi afegim les seccions professionals (bàsquet, handbol, futbol sala i hoquei patins) i les no professionals fa una massa salarial (salaris de jugadors, staff tècnic, premis per títols, drets d’imatge, agents esportius, seguretat social i amortitzacions dels fitxatges) que va arribar al 73% el 2014/15. La resta són salaris no esportius (com variables pels títols o de reestructuració), despeses de gestió (com les associades a les participacions a les finals de Copa i Champions i les celebracions o els serveis jurídics) i altres (provisions per riscos en litigis). Guanyar la Lliga dóna poc marge extra; i la Copa del Rei, menys (de fet no té incidència dons no es cobra res si no hi ha un altre títol). Ara, la Champions, sí que en dóna. Les primes es pacten, mai de la mateixa manera, i depenen de molts factors. Al futbol hi ha una trentena de jugadors que podríem dir que tenen sous privilegiats, però s’ho guanyen al camp. Quant al deute, l’anem eixugant cada any, amb l’excepció del darrer amb una inversió superior en jugadors per la sanció de la FIFA. Així i tot des de l’any 2011 s’ha reduït en 102 M€. Seguirem igual. Portem cinc anys complint els pressupostos. A més, la previsió de la propera temporada, amb un menor cost d’adquisició de jugadors (*), pensem obtenir un EBITDA de 120 milions € (15 més que el 14/15) i situar-nos per sota del ratio del 2,5 amb un 2,3 complint amb l’equilibri patrimonial dels estatuts i per tant, poden estar tranquils, no haurem de dimitir. (*) Podem agafar jugadors cedits fins poder fitxar el juny. Penso que, probablement ara, no caldrà fitxar. Compte però eh? que tenim prou diners a la caixa per a poder pagar tots els salaris sense problemes. Com us deia veiem el Barça, del punt de vista de la gestió econòmica, com si fos la nostra empresa.

—Quan pensen vendre en Messi? No seria un negoci? —li etziba l’Enric.
—En Messi, si és per a nosaltres, no el vendrem mai. Ni podem ni volem. Més enllà de la valoració exclusivament esportiva, ningú dubta que és el millor jugador del mon. Algú es pensa que no es guanya el sou? Només amb els patrocinis que revaloritza i aporta, qualsevol adversari n’estaria encantat. Espero que en el Mundial del 2018 encara estigui, i ben content i feliç com ara, entre nosaltres.

—I si és ell a voler canviar d’aires?
—Ni m’ho plantejo. Qui el vulgui, ja sap que la clàusula és de 250M€. I ja en pot preparar 250M€ més per a Hisenda. Qui pot fer aquesta despesa?

—Diuen que Messi i Neymar Jr. guanyen més amb els patrocinadors sols que no pas amb el salari.
—Això jo no ho sé. El que tothom veu és que Neymar, ara que Messi ha estat lesionat, s’ha carregat l’equip a l’esquena.

Parlant de jugadors el galliner de tertulians s’esvalota de nou. Que si amb l’uruguaià Luis Suárez conformen el trident més letal de la història del Barça, que si les xifres de gols de tots tres van ser rècord la temporada passada a Europa, que si el Suárez ens el volia pispar el Madrid, que si tomba, que si gira. Fins que algú deixa anar: «És cert que Suárez és al Barça per amor?»
—Això us ho hauria d’explicar ell. No sé què sabeu.

—Que s’havia enamorat d’una companya el col·legi i, encara que els 18 anys fou contractat pel Nacional de Montevideo, sempre havia volgut venir a Europa perquè la família de la noia havia vingut a viure a Barcelona.
—Ho sabeu tot. Què més sabeu?

—El que és públic. El 2006 va assolir ser traspassat al Groningen per un milió de dòlars. D’allí passà a l’Ajax l’any següent per 7,5M€. Venia a Barcelona sempre que podia. En el mercat d’hivern del 2010-11 fou traspassat al Liverpool per 26,5 M€ i escollit el millor davanter d’Europa segons el Centre Internacional d’Estudis de l’Esport. Ja s’havia compromès amb la mare dels seus fills i seguia volent venir al Barça. L’estiu del 2014, quan es va fer oficial el seu traspàs al Barça per 80 M€, compartia la Bota d’Or europea amb Ronaldo.
—També sabeu que des del 2009 trucava cada any al Barça per si el necessitàvem? La Junta finalment va decidit fitxar-lo. (En aquest punt intervé el senyor Lee, que és la discreció amb persona, i afegeix: “Encara que no ho vulgui dir, Suárez va ser un fitxatge de Bartomeu”). Vaig fer unes trucades al Pere Guardiola. Era a punt de fitxar pel Real Madrid. Això no ho podeu escriure.

—Però si ho van publicar els diaris esportius!
—Un home que era a Europa per amor no ens podia fallar. Quan el juny del 14 va passar allò de la mossegada a Chiellini i la seva sanció el vaig trucar. Sabeu quina va ser la seva reacció? Es va emocionar dient-me que tothom li havia girat l’esquena i només el Barça li donava suport.

Tothom troba el cas admirable. La tertúlia es torna a engrescar amb el tema els jugadors. «Tenim, el mig camp cobert, però ens falten defenses.» «Cal donar oportunitats a Bartra i no fitxar a la babalà. Fontàs també deia que al Barça li sobraven defenses.» «Qui es troba a faltar  és Pedro.» «Al mercat d’hivern vindrà Nolito…» El President deixa parlar tothom i només somriu.

—Hi ha diners per fitxar? —se l’interpel·la a la fi.
—Això no ens preocupa.

—Recordi el lema de Cruyff: “Els diners han d’estar al camp i no al banc”.
—Ara el que hem de fer es desitjar al Johan una bona i feliç recuperació.

—Què va passar amb Puyol?
— És una persona molt exigent amb si mateix i s’ha fixat nous reptes. Un dia potser tornarà al Barça .

—Serà quan els directius cobrin.
—Això també ho hem de millorar en el futur. Almenys proposar unes dietes per la dedicació. Penseu que ara mateix paguem fins i tot les entrades que ens demanen els amics o familiars. Només ens en repartim quatre per cadascun, qui en necessita més les ha de pagar de la seva butxaca. O si anem amb l’equip a un desplaçament i la parella ens hi vol acompanyar, el cost del bitllet va al nostre càrrec.

—Xavi sí que tornarà.
—Veig Xavi com un gran entrenador del Barça.

Serveixen el segon plat: suquet de peix a l‘estil tradicional.

—Expliqui això del «Barça Universitas», que porta Jordi Monés.
—Recordeu que volem diferenciar-nos, així que més enllà de la Fundació centrada amb els nens, estem pensant en alguna formació universitària. Serà la Universitat del Barça, denominada així per no infringir cap norma. Es tracta de consolidar acadèmicament els camps de coneixement que té el Barça, tant en l’àmbit esportiu com mèdic, jurídic, administratiu, legal, periodístic, del màrqueting, fisioterapèutic, de preparació física, de gestió, de gastronomia per a esportistes… Nosaltres generem molt de coneixement i l’hem d’aprofitar i oferir a qui vulgui a més de rendibilitzar fent màsters, postgraus i el que faci falta. Podem oferir professors: metges, advocats, físios….Volem associar la marca Barça al coneixement per ser diferents dels altres clubs del món. Volem mantenir l’excel·lència, estar el dia amb tots els avenços científics i intercanviar i transmetre aquests coneixements. S’estructurarà, de moment, en cinc àrees: salut i medicina esportiva, rendiment esportiu, tecnologia i innovació i ciències socials. Ja hem signat precontractes amb algunes universitats com les de Barcelona, Harvard, Vic o Columbia així com amb el MIT (Massachussets Institut of Tecnlology).

 

—Però la seva nineta dels ulls és la «Fundació Barça».
—Ha de ser l’eina per esdevenir veritablement globals. La gent, avui, sobretot fora d’aquí, és del Barça perquè guanya. I si no guanya, què? Doncs ha de continuar sent del Barça! Hem d’arribar els nens d’arreu del món. Volem que el Barça sigui el club dels nens, que es facin del Barça per aquest motiu. UNICEF és un instrument per arribar als nens d’arreu del món i poder-los formar i ajudar. Aquest es el veritable relat del Barça que volem, i és del tot extra-polític. De fet aquest és l’origen d’incorporar UNICEF a la samarreta. Els deutes posteriors d’uns cinc cents milions ens varen obligar a compartir-lo amb Qatar, que ens ha permès recuperar la força econòmica i mantenir el club dins l’elit dels millors i primers clubs del mon i no haver de passar a un segon nivell com hi estàvem avocats.

Serveixen les postres: mousse de gerds i coco  i una copa de Mont Marçal Brut Nature D.O. Cava.

Algú aprofita la dolçor del plat per aprofundir el tema Qatar…
—Primer de tot vull dir que ningú, però ningú d’arreu del món, ni UNICEF, ha posat mai cap pega  pel patrocini de Qatar Airways. A més no hi ha cap lligam més enllà del contracte vigent. Amb Qatar Foundation i amb Qatar Airways hem d’estar agraïts, perquè ens van donar suport en un moment que ens calia. Ells també ho estan. Altrament, hi pot haver problemes democràtics, des del punt de vista occidental, a Qatar, però i quines són  les alternatives? Que no n’hi ha, de problemes, a Rússia o a Xina? Imaginin que haguéssim pactat amb Volkswagen! Mirin, difícilment hi haurà cap marca al món que posi pegues al Barça. I els ponts amb Qatar Airways continuen estesos. Altrament Qatar participa en molts negocis que donen feina a Catalunya, com és sabut, des d’«Iberia» al «Corte Inglés» a SEAT. Personalment no tinc cap problema ètic però tampoc hi ha cap acord.

—Però a la junta de compromissaris d’octubre passat es va presentar,  després d’un llarg viatge, sense haver arribat a cap acord de futur. Diuen que vostè  vol cobrar-los el triplet. Si Emirates paga al Madrid 30 M€ i Qatar en paga 34 M€ al Barça, vostè, s’ha dit,  vol pujar molt amunt les xifres.
—Les xifres les diuen vostès. Jo tinc obligació de presentar un contracte amb el valor més alt possible per als nostres actius. No vull que ningú  pugui dir que ens venem malament. A l’Assemblea vaig dir que negociàvem per 65 M€, tres anys i sense samarreta d’entrenament… Ara mateix però no hi ha res tancat, seguim negociant.

—També vol ingressar més pels drets televisius. Però la lliga està quebrada, no? Hi ha algun pla per a reflotar-la?
—Entenem-nos. A la lliga juguem amb pressupostos entorn dels 600 M€ Madrid i Barça; entre 140 M€ i 150 M€ l’Atlético, el València, el Sevilla i el Bilbao. La resta van de 30 a 50. El que ens costa la secció de bàsquet. Calia una reestructuració. La lliga ingressarà 540 M€. Per al curs 2015-16 el Madrid i el Barça hem decidit congelar els ingressos televisius. Quan els drets superin els 140 M€ anuals, els diners passaran als altres clubs ingressant per tant més, que és el camí de la solució. Un partit en obert es pagarà uns 15/16 M€.

—Si els clubs petits ingressen més es faran més competitius.
—Millor. Hem de continuar tenint la millor Lliga del món. Però em temo que molts esperen els ingressos per pagar deutes amb Hisenda. El gran rival del Barça, però, i de cara al futur, no és cap club en concret, ho és la Premier League, pels fons que maneguen. Al Regne Unit els drets televisius són molt més alts. Hi ha qui cobra 15 M€ bruts. Aquests podran venir amb la bossa plena per pispar-nos jugadors de la pedrera. Amb 15 milions d’abonats, acaben repartint molts diners. Arriben a un total de 3.500 M€, més del doble que el de la nostra lliga. Penseu que el futur del futbol es troba a la grada digital, que en permetrà igualar la economia.

—I el tema els deutes de la junta de Joan Laporta?
—L’auditoria ens va portar a fer la demanda. Ara hem recorregut la sentència  del jutge  ja que va deixar sense judicar el serrell dels 30 M€ de Sogecable sense provisió. Quan tinguem sentència decidirem si és o no acceptable i què fem.

—Seria elegant i es demostraria autoritat si perdonessin…
—O deixar que l’assemblea decideixi. Jo ja tinc pensat què faré, però no els ho penso dir. El problema és que les Juntes del Barça, en el futur han de saber que no poden marxar impunement deixant deutes.

És tard. No acabaríem mai. En Jordi, com si ja s’hagués acabat la tertúlia,  torna a fer el pidolaire. Com a bon paleontòleg sap que la celebració de la copa d’Europa a Wembley els jugadors del Barça la van celebrar sota els dinosaures del Bristish Museum i demana si podria obtenir una foto, que farà servir a les seves classes quan en parla. El president li promet…

S’aixeca la sessió. Com sempre, rere els agraïments,  oferim un obsequi al convidat. En Lluís, que ha estat un corcó tota la nit, és l’encarregat d’oferir-li una litografia de l’artista Josep M. Subirachs (e.p.d.) amb la representació del Cavall de Troia, «perquè el pugui endinsar en els passadissos de la UEFA i la FIFA», li diu. El president es mostra molt agraït. Fem les fotos de rigor a l’Escalinata de l’Hotel. A fora plovisqueja, però no fa gaire fred. A dins el debat ha resultat  ple de tebiors i complicitats.

Biografia (webs de la viquipèdia,  FC Barcelona, esports diari El País – juliol 2015 )

Nascut a Barcelona l’any 1963, és un dirigent esportiu i empresari barceloní. Casat i pare de dos fills, estudia a ESADE i és conseller delegat de les empreses ADELTE Group (enginyeria per a ports i aeroports, bàsicament als fingers, líder mundial en solucions d’embarcament i en el disseny de vehicles de transport per a grans càrregues) i EFS, Equipo Facility Services (grup d’empreses de serveis per al manteniment integral de terminals i d’equips electromecànics).

És el soci 16.331 del Barça i ho és des del 1974. Bartomeu va estrenar-se com a president del FC Barcelona el gener de 2014, quan Sandro Rosell va presentar la seva dimissió. El fins aleshores vicepresident esportiu va assumir el càrrec al llarg de 16 mesos, participant activament amb el director esportiu Andoni Zubizarreta en fitxatges, traspassos i renovacions de jugadors.En les eleccions del 18 de juliol de 2015, la candidatura de Josep Maria Bartomeu va ser la vencedora.

A part de ser president, Bartomeu va exercir diferents càrrecs al FC Barcelona. Entre 2003 i 2005 va ser directiu responsable de les seccions d’handbol i de bàsquet (guanyant la lliga 2003-04 i la supercopa 2004), llavors presidit per Joan Laporta, mentre que el 2010 va tornar al Club com a vicepresident esportiu, sota la presidència de Sandro Rossell (guanyant molts títols. Per exemple a fútbol el campionat del mon de clubs-2011, la Champions League-2010-11, la Supercopa d’Europa-2011, 2 lligues espanyoles-2010-11 i 2012-13 i 3 Supercopes d’Espanya-2010,2011 i 2013. També a Bàsquet, Hoquei patins i Futbol sala).

El seu cap de campanya de la passada campanya electoral el definia com a “un treballador incansable, que cohesiona al grup com pocs. No li costa gens ser proper. Ho porta a extrems paranormals. És l’antítesi d’un dirigent esportiu.”

Títols assolits durant la presidència de Bartomeu.
-Futbol: Lliga 2014-15, Copa del Rei 2014-15, Lliga de Campions 2014-15.
-Bàsquet: Lliga ACB (2013-2014).
-Handbol: Lliga ASOBAL (2013-14), Copa del Rei (2013-14), Super Globe (2013-14), Supercopa d’Espanya (2013-14).
-Hoquei patins: Lliga Europea (2013-14), Supercopa d’Espanya (2013-14). -Futbol sala: Lliga (2013-14), Copa de Rei de futbol sala (2013-14), UEFA Futsal Cup (2013-14), Supercopa d’Espanya (2013-14), Copa Catalunya (2013-14).