Tertúlia-sopar amb la honorable consellera Sra. Irene Rigau – dimarts 17 de gener de 2012

L’anterior dimarts 13 de desembre de 2011, varem tenir un sopar de final d’any sense convidat i on els gironins assistents varem poder aprofundir en qüestions pròpies del grup i d’altres de locals i comarcals de les províncies gironines, que l’interès de les tertúlies amb convidat  ens havien anat ajornant. Varem preparar consensuadament una llista prou atraient, tant de possibles nous convidats, com també i per tal d’anar renovant el grup, de nous gironins assistents als sopars .

El sopar del passat dimarts 17 de gener va comptar la presència de la honorable consellera Irene Rigau, que ens va fer entendre amb profunditat tot una varietat i detallada llista de sòlids arguments, que expliquen tant la situació actual com el detall de les actuacions de la conselleria d’Ensenyament. Posteriorment d”una o altre forma tothom ho va  agrair d’allò més.  Va ser tota una llisó magistral feta improvisadament amb senzillesa, convicció i naturalitat.

En assolir la conselleria la Irene va voler recuperar-ne el nom que des del president Tarradelles se li havia donat. Ara novament es torna a nomenar, crec que molt encertadament, com a Conselleria  d’Ensenyament. El governs anteriors l’havien canviat per Educació, però es clar a banda d’altres consideracions i argumentacions, coincidim que la educació ha de començar a casa i és una tasca que les famílies han d’assumir com a pròpia i com una de les seves responsabilitats principals. La Irene ens deia que només quan els nens ens arriben, ben sopats i esmorzats, ben dormits i ben dutxats podem iniciar l’enorme tasca d’ensenyar-los. I enguany, malauradament, no podem dir que sigui sempre així.
Algunes famílies admeten habitualment com a normalitat, que a casa hi pugui haver disparitat de menús (que a més sovint algun adult prepara per a tots), d’horaris (acceptant que cadascú té les seves coses a resoldre també en els moments dels àpats) i de llocs on fer-los (un menja a taula, un altre a la seva habitació mentre escolta música o respon al xat, o…). Sembla clar que l’acceptació recurrent d’aquesta situació, no ajuda gens als fills a acceptar un ordre, que hauria de ser culturalment implícit, d’un menú per a tots (decidit per un adult que pot i hauria de conèixer millor les necessitats nutritives dels fills), un horari únic (que propicia una conversa familiar continuada)  i un lloc comú per menjar plegats (que indica l’inici d’una participació en la tasca col·lectiva).
Situacions així, que sovint s’acompanyen de formes de vestir a l’escola no prou adequades quan criden l’atenció, ens pot fer entendre les dificultats actuals d’aquests nois ,un cop són a la escola, a l’hora de seguir un horari i uns continguts quan se’ls demana. Això ens explica algunes de les situacions que  es generen i fins i tot alguns conflictes, que de cap manera en propicien l’ensenyament.

Biografia de la honorable consellera Irene Rigau (Viquipèdia)

Irene Rigau i Oliver(Banyoles, 1951) és una psicòloga i política catalana.

És l’actual consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. També fou consellera de Benestar Social i Família de 1999 a 2003.

Formació i activitat docent

Nascuda a Banyoles, és llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomada en E.G.B., especialitat parvulari, per l’Escola Universitària del Professorat de Girona. També és mestra d’ensenyament primari per l’Escola Normal de Girona i mestra de català per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha exercit de mestra, inspectora d’ensenyament i professora universitària.

Des del 1970, va exercir la docència en l’ensenyament públic com a mestra d’educació infantil i primària en diverses poblacions de les comarques de Girona. També és professora d’ensenyament secundari i ha impartit docència a la Universitat de Girona i a la Universitat Oberta de Catalunya. És membre del Consell d’Ensenyament des del 1980.

Ha estat cap dels serveis territorials d’Ensenyament a Girona (1982-1986), secretària del Consell Escolar de Catalunya (1986-1989), sotsdirectora general de Formació Permanent (1989-1993) i secretària del Consell Interuniversitari de Catalunya (1993-1999).

 Activitat política

Pertany al Consell Nacional deConvergència Democràtica de Catalunyai va presidir la ponència segona de l’onzè congrés del partit.

Ha estat consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (1999-2003) i diputada alParlament de Catalunya el 2003 i 2006.

Fou nomenada consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya pel president Artur Masi prengué possessió del càrrec el 29 de desembre de 2010.