Tertúlia sopar amb l’Hble. Sra. Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, dijous 21 de setembre de 2017

Aquesta nit es detecta un ambient un pèl més excitat, així conforme arriben els gironins ja es fan els primers comentaris. Algú comenta que porta molts anys, treballant dur aquí i allà, intentant internacionalitzar el procés i res, fins ara com un clam en el desert. I prossegueix, aquests dies la cosa ha canviat com un mitjó i tots aquells que escoltaven, per educació, desitjant canviar de tema, ara em busquen i m’interroguen àvidament. I tot gràcies a Rajoy”, afegeix un altre. “I tant sens dubte”.

L’Albert, director de TV Olot demana poder fer un incís i entrevistar cinc minuts en vídeo a la consellera, també a l’Arcadi, pel seu suport com exalcalde de la ciutat, junts amb els anteriors democràtics, exclòs Lluís Sacrest del PSC que no s’hi ha volgut sumar al suport al batlle actual Mia Corominas, en l’embat jurídic de l’estat a 700 batlles de Catalunya. Decidim fer-ho ara i així entretant, atès que surten a una sala veïna, aprofito per donar la benvinguda al grup, al nou gironí originari de Caldes de Malavella, enginyer industrial a la UPC i llicenciat en econòmiques a la UAB, Doctor a la Wharton School i professor a l’IESE Sr. Joaquim Vila.

A l’entrevista la consellera ha reconegut que «la intervenció dels comptes de la Generalitat per part de l’estat comportarà problemes de pagament com, per exemple, en la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) que havia de començar aquest setembre». També s’ha referit a l’actuació de la policia d’aquest dimecres a la seva conselleria i la pàgina web que el Govern ha posat a disposició dels ciutadans perquè puguin consultar els llocs per votar el dia 1 d’octubre. «El que varen fer era un assalt a la Generalitat, a Economia, a tot el que teníem preparat i caldrà canviar coses. No tenien la idea d’ensenyar la pàgina web a través de Twitts o planes d’Internet sinó directament. Veien l’assalt, que és un atracament, hem decidit presentar aquesta pàgina web amb els col·legis electorals. Amb les noves tecnologies, ningú pot posar portes al camp i creiem que es podrà arribar fins l’1 d’octubre.»

Després d’una breu introducció operativa, on se li lliura el primer recull de tertúlies “Per sucar-hi pa!” i com a gironina, convidar-la formalment i personal al grup de gironins, fet que accepta per endavant, es deixa pas a en Xavier Ferrer per la presentació mes personal. «Amb la Dolors ens coneixem des de petits, amb ella i també molta part de les famílies respectives, i per mi per tant és la Dolors. Tot i així per mi és un honor, una satisfacció i un orgull, poder-la presentar. Al twitter es defineix com a torruellenca i, us asseguro que n’exerceix. Ara bé per exercir de consellera, cal capacitat, que no hi cap dubte que la tens, però enguany a més i especialment, valentia. Com a la resta del govern en aquests moments. Voldria afegir aquí, com s’autopresenta al twitter, ja que crec que parla molt de com és: “Treballant per un país lliure i socialment just. Ara consellera de Treball, Afers Socials i Famílies. Sindicalista. Psicopedagoga. Mestra.” I tot plegat amb el massís i castell del Montgri al fons. Una observació addicional: ara consellera, per tant no s’aferra al càrrec. I si em permeteu, per acabar, una anècdota que em va explicar li va passar a Torruella, quan fa pocs dies va coincidir que ens vàrem trobar. Estava prenent un cafè amb unes amigues i de sobte una persona forana se li va apropar i un cop al davant, li va deixar anar: “Perdoni, no sé si ho sap, però és que s’assembla molt a la consellera Bassa”.»

Li respon la consellera que es nota que són amics i li agraeix les paraules i al grup la invitació. I després de preguntar-se retòricament sobre què parlar, ens explica per què es consellera. «Jo estava en l’àmbit sindical i a les darreres eleccions vaig anar a la llista de JuntsxSi. Amb els resultats ja coneguts, i un cop ja érem diputats, em varen venir a trobar el president Mas i el vicepresident Junqueras. Llavors em varen dir que havien pensat en mi per portar temes de treball i afers socials. Jo vaig entendre que estaven pensant en la comissió de treball i d’afers socials del Parlament. Parlaven que feia molts anys que havien estat junts i ara estaria bé que hi tornessin a estar. L’anècdota és que no ho vàrem verbalitzar, només els vaig demanar una setmana per a poder-m’ho pensar. Al cap d’una setmana, em preguntaren quina era la decisió. Els vaig dir que ho provaria. Tot seguit varen comentar entre ells, mira ja tenim una altre consellera. I jo, com? Que no parlàveu de la comissió de treball i afers socials? No, no que la idea, tal com havíem treballat en el programa i després de tants anys separat, era unir treball i afers socials. Volem donar una altre imatge. I així, d’aquesta forma, vaig arribar a ser consellera. Per tant el primordial de la nova conselleria ha estat poder lligar les dues coses. I vàrem preparar un eslògan per començar que ho definís bé i en marqués la intencionalitat: “La millor política social en temps de crisi és poder tenir un treball digne.” Per tant que tothom vegi que tot el que fem va lligat amb el mon del treball, tant per cohesionar la societat, com per les vivències personals i per tenir un projecte de vida. Per aquesta raó, vàrem separar empresa i treball. Tot i que va caldre treballar molt junts amb la conselleria d’Empresa i Coneixement, primer amb el conseller Baiget, amb qui vaig treballar més i darrerament també amb el conseller Vila. A més volíem donar la imatge, de que la empresa ha d’avançar vers el mon de la transferència cada vegada més, i per tant que les universitats amb la seva transferència i amb la dimensió de la empresa podríem tenir un país més competitiu. I la veritat és que n’estem molt contents. Ha anat molt bé. Ens ha donat resultat. En el món del treball i afers socials, hem pogut lligar molts temes socials dins el treball i amb aquesta idea de l’eslògan de la millor política social, és amb el hem anat treballant, amb dues premisses, la primera, millorar el benestar de la gent  per la banda de polítiques socials. Per tant tot allò que s’havia hagut de fer per les retallades, les hem anat revertint totes conforme els pressupostos que sabíem augmentarien, ens ho permetrien. Però sempre que es veiés lligat amb aquest tema: la renda garantida bàsica de la ciutadania. La segona premissa, reordenar tota la part que hi ha de la protecció social dels departaments. Penseu que en vàrem arribar a comptabilitzar fins a 179 prestacions diferents, que òbviament calia reordenar.»

Tot escoltant la consellera, hem començat a degustar l’aperitiu, airbaguette de cansalada, gilda de bacallà i tomàquet confit, pop amb crema de patata i xarrup de salmorejo. La consellera però prossegueix amb ganes la seves reflexions inicials.

«L’altre aspecte rellevant a considerar, era en relació a la idea sobre què fer a partir del 2 d’octubre. Tots hem estat treballant, més enllà del dia a dia, en les estructures d’estat i en el cas del meu departament, en la Agència de Protecció Social. La idea és que totes les prestacions es puguin compactar i en cada moment, segons la legislació disponible, poder-les pagar directament. Com sabeu ara mateix, en treball només tenim, polítiques actives i la inspecció de treball, la resta ara mateix són competència de l’estat. Estem, però, preparats per atendre-les totes conforme la legislació ens ho permeti. Altrament, hem començat a fer el marc català de relacions laborals, que hem avançat força, treballant amb la patronal i els sindicats. Aquest mes però, ja hem aprovat la llei de l’Agència de Protecció Social, que ara mateix és la última llei aprovada. Així com amb la llei de la Renda Garantida Bàsica vàrem aconseguir la unanimitat de tots els grups al Parlament, per aquesta llei no, hi havia algun grup que volia unes esmenes que no vàrem acceptar. Només es va aprovar amb els vots de JuntsxSi i la CUP. Resumint dons, hem estat treballant al màxim en el dia a dia de forma que tothom veiés una gestió totalment satisfactòria i, també, amb totes aquestes lleis per aconseguir un millor estat del benestar. Estem molt al final del camí, ja que com sabeu l’1 d’octubre estem molt disposats a que hi hagi el referèndum, passi el que passi. Jo diria que més que valentia, tal i com apuntava en Xavier en la presentació, és fermesa i tot el govern estem molt conjurats per fer el que sabem que ens toca fer. I fer-ho molt col·lectivament. De fet tot el rellevant, convocatòries i demés, ho signem tot el govern. Tots junts.»

Es fan comentaris diversos entre els gironins assistents, abans d’encetar les preguntes, de forma que la consellera també pugui tastar una mica de les menges ofertes. “Estem vivim un moment molt complicat, és cert. La ciutadania el viu molt intensament i va a totes. Es veu quan voltes i trepitges el carrer.”

–Sembla haver-hi dubtes en posicionar-se amb el procés i la situació actual, dins el mon sindical, és així?

«El mon sindical és complicat. Una cosa és el posicionament d’alguns dels líders i l’altre dels sindicalistes. El Camil de la UGT per exemple és independentista, però molta gent al sindicat, alguns socialistes no ho son. Avui mateix, he estat parlant amb Madrid, dons tenien a debat l’aturada general. Hi ha gent que ho demana, però en canvi no als llocs de treball. No pots portar una reivindicació ciutadana als llocs de treball. Perquè ni CCOO ni la UGT no acaben de dir que si? Dons perquè en els llocs de treball encara no hi ha aquesta mobilització. La mobilització ciutadana és de carrer i política. A l’aturada general no crec que ara mateix s’hi sumin.»

–Us esperàveu la resposta ciutadana d’ahir a la intervenció del departament d’Economia?

«Si, que ho esperàvem, vaja ho volem, tot i que lo d’ahir va ser molt bèstia. Probablement es pensaven que la gent s’amagaria i ha estat a l’inrevés i, no hi ha hagut cap conflicte. Necessitem aquestes respostes ciutadanes. I això és així, perquè la gent veu la desproporció entre una cosa i l’altre. Des del govern hem fet la feina que tocava, ho tenim tot preparat. Ara el que cal és que la gent vagi a votar. Hi ha moltes possibilitats que tot vagi bé amb una certa normalitat. Ara bé de la intervenció, jo dic que és un atracament.»

–I a la Generalitat?

«És la segona qüestió rellevant. La intervenció de la Generalitat. Avui mateix tenia un dinar de feina i no he pogut pagar amb la targeta corporativa, s’havia desactivat la operativa. En previsió però des del govern hem avançat algunes coses, com ara que avui mateix ja s’ha cobrat. Ja que teníem els diners, hem aprofitat, ara bé una majoria d’altres pagaments, que coincideixen amb els que requereixen gestions, o són puntuals o esporàdics, no. El cas dels centres de recerca, per exemple, seran problemàtics… tot plegat és tot un altre atracament!»

–Afegir, comenta la Rosa, que l’afectació no només implica la administració de la  Generalitat, també tot el sector públic. Hi ha més de 300 institucions, nosaltres, per exemple, en som dues les afectades. I tenim instruccions, que vàrem rebre ahir de CaixaBank. Ja no ens preocupem dels cobraments, ara mateix bàsicament del pagaments. Estem absolutament intervinguts, resumeix. Per pagar hem de certificar la relació de pagaments i com CaixaBank no ho pot autoritzar, cal arribar fins el ministre Montoro. És indignant! S’entendria perfectament una vaga general.

«Efectivament és així. I a la Generalitat són 176 els centres gestionats. Aquesta és la situació avui. El pitjor de tot és que no hi ha cap raó objectiva per intervenir. Per exemple es podrien intervenir les finances per temes de dèficit, o algun altre, com que els proveïdors no cobressin puntualment… però no és res d’això.»

–Ahir a TV Olot entrevistàvem al president Mas, que opinava que l’estat amb les seves forces, intentaran que hi hagi meses que no es puguin constituir i comptabilitzar per tal de desbaratar el recompte. Es pensa en fer eleccions tot seguit i els partits que portin la DUI si guanyen la executin?

«Des del govern treballem tots els escenaris possibles derivats de l’1-O, sense descartar-ne cap. Ara però, només pensem en l’1-O. Tots els esforços estan aquí.»

–Els mossos ara mateix, un 10. La seva posició és molt delicada i se’n surten molt bé. Després dels atemptats del 17-A, la seva imatge, fins i tot a nivell internacional, ha crescut d’allò més. Per contra la premsa del centre, ja han començat campanya tot dient que els mossos desobeeixen al TC o que cal substituir els mossos…

«Efectivament, i tot plegat suposa una gran pressió pel govern central.»

L’entrant aquesta nit és una amanida de coca de pollastre, porros en escabetx i figues i pel celler, un vi blanc Vailet de la bodega Espelt de Vilajuïga  D.O. Empordà, elaborat amb garnatxa blanca i macabeu, equilibrat, fresc i amb notes cítriques. I un negre Raimat Clamor del celler Raimat D.O. Costers del Segre. Es tracta d’un vi jove amb criança amb les varietats Merlot, Cabernet Sauvignon i Ull de llebre, suau en boca amb uns tanins madurs i fàcil de veure. Té un color intens, vermell brillant amb aromes de fruites vermelles i notes de xocolata negre.

–Els darrers quinze anys, afegeix en Carles, he estat treballant molt durament, picant pedra, amb tot una colla de diputats dels països nòrdics. Els conec i hi he parlat amb una gran majoria d’ells. Dons bé, res de res. Són capaços d’apuntar-se a les causes més exòtiques o peregrines, com ara el Polisario, però en canvi de Catalunya, res. No ho entenen. Ara bé, des d’ahir el canvi ha començat a ser espectacular. He rebut moltíssim missatges d’ànims i fins i tot demanant consignes… Queda clar que ara han entès que aquí s’han tocat les llibertats i llavors s’equipara a la primavera àrab, o una plaça  Maidan d’Ucraïna.

«Certament des de fa uns dies ja hi havia indicis d’aquest canvi. Avui mateix el conseller Romeva, m’ha trucat, interessant-se per la intervenció i la feina derivada al departament. Ell tenia quatre reunions amb uns ambaixadors a Madrid i m’ha comentat que s’haurà de quedar, ja que, i això no li havia passat mai, un parell més d’ambaixades li han demanat poder escoltar la seva opinió en aquests moments. Amb el que costa, han estat ells els que han trucat… Ara bé, ningú no dirà res fins almenys el 2 d’octubre, està clar.»

–Si, com sembla, les forces policials ocuparan els col·legis ja des del dia abans, no seria possible anar a votar a les comissaries dels Mossos?

«Penseu que nosaltres tenim plans A, B, C, D… i enguany ja estem al B. En tot cas si hi ha una cosa rellevant que crec que no compten, és que la gent ha perdut la por. Aquests dies s’ha vist ben clar i fins i tot en la ocupació de la Generalitat…»

–La internacionalització actual és ben veritat, ara bé caldrà seguir-hi treballant o passarà a l’oblit.

«L’altre tema que preocupa i molt a fora, és el posicionament del 75% dels alcaldes de Catalunya. Ara bé, el que està clar és que ens ho hem de fer nosaltres.»

–Després de tants anys de lluita progressista amb el PSC, ara quan es veu la seva actitud i comportament, com se sent la consellera?

«El PSC, ja no existeix, únicament hi queda el PSOE i el que és pitjor, sense cap projecte per a Catalunya.»

–Canviant de tema, dues qüestions, he treballat amb una associació, de la que en faig part, en el projecte de la renda garantida i des de fora sembla que la seva conselleria hi era molt refractària, fins el punt que enguany s’han fet uns prospectes explicatius amb errades que han obligat a fer un segon prospecte. És un tema prou seriós que fins i tot va fer que gent fes una setmana de vaga recentment a la Plaça Sant Jaume.

«Mira si estic en contra de la renda garantida, que soc de les que en vaig recollir signatures a favor. Des del sindicat ho vàrem fer i per tant personalment hi estic ben a favor. Però també com a conselleria, era un altre punt que teníem com a objectiu a aconseguir en aquesta legislatura. Com a govern, ho vàrem estar debatent, hi havia discrepàncies inicials que es varen resoldre i al final tots vàrem acordar en passar del “Pirmi” a la renda garantida, ara bé amb una condició: que es pogués pagar. Hi va haver acord en dos pressupòsits: que no fos una política social que es donava, sinó que havia de tenir una coresponsabilitat (era el model de JuntsxSi, amb dues parts, una part fixa i una part de coresponsabilitat amb un pla d’inclusió o un pla de treball per cobrar-la).»

–Podem aprofundir-hi en el detall?

«Nosaltres vàrem dir tornarem al pla de la renda mínima, el que hi va haver l’any 2014, quan es varen fer els canvis. Entretant el Parlament estava debatent i no hi havia forma de posar d’acord el Parlament i la comissió. Llavors els de l’ILP, ens varen demanar que ho agaféssim directament des del govern, ja que des del Parlament no se’n sortien. El president mateix, l’Oriol Romeu em va dir agafa-ho tu, però amb una condició, negocieu directament. Vàrem fer 72 reunions… amb els promotors de la ILP i sempre hi vaig ser jo. El model ja estava acordat, calia veure la quantitat de diners que hi havia i com variava. Vàrem acordar que l’indicador de renda de suficiència era la quantitat de diners a posar, és a dir per l’any 2017, 664 € al mes en dotze pagues. Com llavors des de el govern em varen dir que no es podia pagar, calia establir una transitorietat, només recordar aquí i ara, que cada pressupost es progressiu. Llavors vàrem establir un termini de 5 anys, començant pel 85%, tot i així la major del territori estatal, exclòs el País Basc. La segona qüestió que es va negociar, també venia del govern, és que no fos una política de cada persona. Som un país de família, que estem a l’OCDE, i volem que sigui una política de família. D’acord amb això, de cada membre de la família, el 1er. cobrarà l’índex de suficiència, el 2n. el 50%, i 100€ per cada fill. De manera que una família amb 3 fills, cobrarà l’any 2017, 1.062,00€ (renda garantida més renda complementària d’inserció). Teníem molt clar que s’havia de combinar amb el món del treball. Si el salari mínim enguany són 707,60€, una família que no treballa es quedarà a casa amb 1.062,00€… a nivell social com es podia equilibrar? Dons perquè vagin al mon del treball, fem aquesta part complementària del mon d’inclusió. Per això hi ha la prestació garantida més la complementària d’inclusió que és de 150€. Amb un condicionant, qui no és activable en el mon del treball, dons ha de fer algun gest. No es pot quedar a casa tranquil·lament. Hi haurà una supervisió sempre i la porta d’entrada al treball haurà de ser el Servei d’Ocupació. En relació als que no són activables pel mon del treball, com ara els més de 65 anys o com els que estant en un programa d’atur de llarga durada cobrant 400€, s’han de poder complementar, sense fer el pla d’activació. Finalment, vàrem arribar a l’acord el 15 de maig. I ara, per explicar-vos els problemes amb els fulletons, us afegiré alguna informació més. El que estàvem negociant eren percentatges, si canvia l’indicador de suficiència, posem que s’augmenta el 2020, en el cas del 100% dons el total seria superior. Els hi vàrem acceptar i va haver-hi acord. La taula que havíem fet amb ells tenia aquests números i va resultar que estava equivocada, ho varen veure els lletrats del Parlament quan els hi vàrem passar, ja per fer la llei. Vàrem decidir deixar els números percentuals que havíem acordat, perquè tothom ho sabés. Llavors es va haver de fer un altre butlletí, explicant que hi havia errades al primer prospecte i detallant que el que prevalia eren els %.»

I enmig de tant interessant dissertació, es veu que la consellera ho te fresc i ben estudiat, li surt ben natural i clar, serveixen el principal, un magnífic llobarro amb sofregit de quinoa i salsa de rossinyols.

–I tinc entès que quan es va fer públic vàreu tenir un allau d’accessos…

«En tres dies del telèfon habilitat i només per a la gent nova (la gent de la renda mínima d’inserció passaven automàticament a la renda garantida), vàrem rebre 14 mil trucades i a la web hi vàrem detectar 70 mil accessos. Tot un èxit.»

–I quina va ser la discussió més rellevant?

«N’hi varen haver dues. Els de la ILP sostenien que la renda garantida l’havia de cobrar qualsevol persona, tant si cobrava un total de menys de 664€ (indicador de suficiència), com si no. Com a govern, vàrem pensar que així podríem tenir un problema. Llavors en renda mínima en teníem 28 m. i és veritat que hi ha hagut un empobriment pel creixement dels contractes parcials, però la previsió del govern era arribar a 68 mil beneficiaris màxim. Si ho fem afegint-hi el mon del treball, arribaríem a 300 m. i es clar això no ho podíem pagar. De forma que, dins l’acord aconseguit, vàrem deixar el mon del treball obert i si millorava l’atur podríem plantejar-nos complementar. Però en canvi, el que vàrem aconseguir és afegir-hi les famílies monoparentals. I vàrem haver d’estirar patronals i sindicats. Aquests, es clar em varen demanar que no fos un complement del treball, calia que fos una renda per als casos més extrems. I per tal de comprovar-ho, me’n vaig anar a veure com ho feien tots els llocs que tenien renda garantida. Vàrem anar al País Basc que fa uns anys que ho tenen. Ara bé ell ho tenen diferent, tenen molts diners. I em varen advertir i posar en alerta amb dues o tres coses. Complementat amb el mon del treball nosaltres no li tenim, em varen dir,  perquè produeix un efecte a dos bandes. Gent que no va a treballar perquè te la renda garantida. I l’altre, com ja cobren la renda, algun empresari li voldria complementar. Això ha passat en algun lloc d’Anglaterra i també dels EEUU. Per tant quedava ben descartat. Vaig anar a València i també a les Balears, ambdues amb imports molt inferiors. Llavors les dues discussions fortes varen ser, la primera sobre la quantitat de diners, que volíem fos progressiu, i la segona, no ho volíem fer com a govern exclusivament, sinó que hi volíem afegir la creació d’una comissió que en fes un seguiment, com a dret social nou del que no en sabem l’efecte que tindrà, per assegurar que es podria pagar. Si fa un efecte crida, que és l’altre problema (la renda garantida a València són 400€ i a la resta d’Espanya tret el País Basc, no n’hi ha, com tampoc a França) i nosaltres la posem a 6, 7 o 800€, com ho pagarem?. Per això vàrem decidir restringir-ho a gent que fes dos anys que ja estigués vivint a Catalunya i si hi hagués un efecte crida de més del 10% l’acord va ser que passaríem a tres anys. Això també ens ho varen dir al País Basc. Aquesta comissió va estar formada per empresaris, sindicats i gent del tercer sector. Penseu que com he dit, vaig haver d’estar en 72 reunions… al final no és el que volien les entitats, però…»

–Llavors el mateix gironí afegí, haig de dir que amb l’acord final tothom en va quedar content…ara però amb la intervenció d’en Montoro com queda tot això…

«Efectivament tenim un problema nou. Jo en vaig parlar amb el ministeri, dons ells no tenen res d’això i em varen dir que no li volen fer entrar, tot i que ja ho teníem als pressupostos… Des d’Economia els hem enviat una carta dient que fossin ells els que ho diguessin, nosaltres ho vàrem acordar, teníem pressupostos i per tant diners per fer-hi front… Tenien quatre mesos per resoldre-ho, però si continuen les finances intervingudes, no ho pagaran…»

De postres un pastís de pastanaga amb formatge fresc.

–Com es prenen les decisions en el consell de govern de la Generalitat? Quina és la dinàmica?

«Bé, hi ha dos tipus de decisions a prendre. Les decisions generals i les sectorials. Quant als temes sectorials, tenim reunió de govern els dimarts al matí. El dimarts a la tarda hi ha un consell tècnic, constituït pels secretaris generals de cada departament. El consell tècnic, són els que discuteixen cadascun dels punts. Per tant els temes van d’un dimarts per l’altre. Els temes llavors, es porten a la conselleria que es tornen a revisar i es tornen a aprovar per l’equip que el conseller hagi decidit. En el cas de la meva conselleria, amb els directors generals. Llavors ja estan en situació de tornar-los a portar a la seva aprovació el següent dimarts. Per tant les decisions  sectorials es discuteixen molt poc, ja que els altres consellers ho saben per què el secretari general ja els hi ha explicat el dimarts anterior. Al consell es comenten per part de cada conseller com també tots els projectes que estant en marxa fent observació de la situació i escoltant indicacions d’altres, si n’hi ha. A més hi ha els temes generals que no toquen a cap conseller concret sinó que son de país. Aquests els porta el conseller de Presidència. I allà és on es fa el debat. La gran majoria del debat que es fa al consell deriven d’aquestes decisions. La majoria es prenen per consens de tots. En el cas que no hi hagi consens es passa a la setmana següent. En aquest sentit també varia en funció del president. Així el conseller Baiget que havia estat al consell de l’anterior president, em deia que no tenia res a veure a com ho fèiem abans. El president Puigdemont és d’escoltar molt i molt i li interessen molt tots els temes i per tant potencia molt el debat. Dins el govern hi ha una gran cohesió, però molt gran, us puc dir que no es nota de cap manera que hi ha dos partits al darrera cadascun dels consellers del govern. A més en els debats no es veu que els d’un partit pensen així i els de l’altre d’una forma diferent, és absolutament transversal. Finalment hi ha temes que només porta directament i exclusiva el president. Per sota hi ha els consells de direcció, que tracta qüestions que gestionen i estudien els subdirectors que es reuneixen amb els directors generals i un cop a la setmana hi ha un consell de direcció a cada departament. Penseu que per exemple jo en tinc 14, que són moltes, totes les de treball i totes les d’acció social.

–Des del govern, no en resulta més difícil el seguiment de la implantació dels temes acordats?

«El seguiment el fem més de cos a cos.»

–I parlant de pressa de decisions, una de les decisions properes importants serà com configurar la lectura del resultat del referèndum de l’1-O. El més plausible és que hi hagi lectures múltiples i cadascú ho llegirà segons els seus interessos. Hi ha el cas del plebiscit en el procés de pau a Colòmbia que tothom donava un SI sense dubtar i va sortir un NO. En Santos, el president, en comptes de dimitir, va sortir a dir que no havien guanyat però que havia parlat amb els guanyadors i l’endemà començarien a parlar sobre com seguir en el procés de pau. Va girar l’ànim i l’esdevenir de tot plegat.

«Dues coses importants. La primera, que el nostre president és un gran comunicador i amb una gran credibilitat. I la segona que sempre hem dit per endavant què faríem. Si guanya el SI, direm que hem guanyat i si guanya el NO dons avançarem les eleccions.  Altre cosa és com gestionem la participació, tot i que tirarem endavant ateses les condicions en què s’ha hagut de votar.»

La tertúlia s’intensifica i es dispersa tot abordant temes diversos, des d’opinions bastant pessimistes sobre on ens porta la situació actual, fins a opcions i suggeriments diversos. Es comenta que hi ha finançament privat pel referèndum, ja que sembla difícil emprar completament finançament públic… I també es qüestiona on són els intel·lectuals, particularment a la resta de l’estat. Que si han quedat sense discurs, que si … També s’informa que les enquestes disponibles al govern són molt positives… i que s’ha preparat molta informació a tots els departaments per explicar diferents qüestions que poden interessar, però la sorpresa és que no s’ha plantejat cap qüestió ni debat públic més enllà del SI o el NO. També es va comentar que els serveis d’informació espanyol del CNI, tenen molta informació, “penseu per exemple, que al departament que som unes 3 mil persones, han vingut directament als dos despatxos de les persones que volien accedir”. “I si es guanya el referèndum, com quedarà Espanya?”, “serà la fi d’en Rajoy”. “Avui en Pablo Iglesias ha estat molt fi…”, “compte que després del que li han fet al Fachin, no són gens fiables…”. S’ha fet tard i després d’agrair novament a la consellera la seva presència i, ara a més, la seva claredat i sinceritat expositiva enfront la delicada situació actual, que la obliga a mantenir molta confidencialitat, precisament per estalviar les atzagaiades de la justícia promogudes des del govern de l’estat, se li fa el lliurament d’un petit detall, una litografia molt patriota dons hi apareix part de la cara del president Macià. És una obra feta pel pintor també gironí Domènec Fita. I sense més, sortim al vestíbul de l’hotel i allà a la escalinata d’accés ens fem la foto de grup. Una magnífica vetllada. Ens acomiadem de la consellera i entre nosaltres, no sense un munt d’expectació i emoció enfront la data, ja a tocar de l’1-O…

Declaracions fetes públiques per la consellera Bassa a Olot TV, minuts abans de l’inici del sopar tertúlia.

També podeu veure una panoràmica de la taula tot just iniciar la vetllada, així com  escoltar i llegir les declaracions del gironí del grup Arcadi Calzada, fetes a continuació, sobre la carta dels ex-alcaldes d’Olot en suport a l’alcalde actual Josep M. Corominas.

Biografia ( web del Departament  i viquipèdia )

Nascuda a Torroella de Montgrí l’any 1959, diplomada en Magisteri (1979) i llicenciada en Psicopedagogia (2007), ha treballat de mestra en diferents centres educatius. Ha exercit de professora a l’Escola Vedruna de Palafrugell així com a l’escola Sant Miquel de Torroella de Montgrí i alliberada Sindical.

Activista sindical vinculada a moviments progressistes, és diputada per Junts pel Sí al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura i actual consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

Ha estat secretària  de Política Social i Ocupació d’UGT a les comarques gironines entre el 2005 i 2008, i secretària general de la Unió General de Treballadors (UGT) a les comarques gironines entre 2008 i 2015, tot i que estava activament vinculada amb el sindicat des del 2000. També ha estat membre del Consell Social de la Universitat de Girona a, entre el 2001 i el 2013, membre del Consell de Formació Professional de la Generalitat de Catalunya del 2007 al 2013, membre del Consell de direcció del Servei d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya entre l’any 2006 i 2014 i membre del Consell Assessor del Màster de Treball, Relacions laborals i Recursos Humans de la Universitat de Girona el 2012. També ha estat activista en diferents associacions en temes d’igualtat com Xibeques del Cau, col·lectiu per la igualtat de Girona.

En la vessant política ha estat regidora de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) entre el 2007 i el 2015, on fou la primera tinent d’alcalde i delegada de Dinamització Econòmica entre 2007 i 2011.

És coautora del llibre col·lectiu Per què volem un estat propi.