Vídeo-conferències
Sr. Genís Roca, especialista en processos de transformació empresarial, desenvolupament de negoci i cultura digital
Algunes de les cites argumentades que hi trobareu, amb la visió de l’antropòleg, historiador i especialista en transformació digital:
-Ens trobem al mig d’un període de transició històrica, que usualment com a mínim triguen 80 anys, i això anant molt ràpid. Estem a les beceroles, només en portem 25.
-El nostre contracte social des del segle XVIII ha girat al voltant del TREBALL. Enguany ha canviat i està passant al voltant de la DADES. Fa 20 anys vàrem començar a digitalitzar les empreses (comptabilitat, gestió de nòmines, facturació,…), en fa 10 anys vàrem començar a digitalitzar la societat i tot just fa un any comencem a digitalitzar els objectes, … Estem posant les infraestructures del que són les dades. Només és el principi. És el nou mon digital i les seves conseqüències de tot ordre. Com ha passat en tota la història, això derivarà en un CONFLICTE SERIÓS. Qui te poder no el cedeix fàcilment.
-Necessitem un PLA a 30 anys. No tenim ni pla ni els líders que el facin. Clarament estem en la decadència de la etapa industrial per passar a la de dades. No podem veure com serà la societat digital, com a principis del segle XVIII no podien endevinar quins serien els drets, com els 30 dies de vacances o els deures…
…alguns dels moments de la tertúlia…
Però podeu veure molts més cites i sobretot el matis i detall de les reflexions que pressuposen.
-Enllà dels models americà i xinès de propietat de les dades, Genís creu més encertat parlar de model occidental, on la TUTELA de les DADES recau en el MERCAT o del model oriental, on recau en l’ESTAT i malgrat el suggeriment del filòsof Harari sobre el model EUROPEU i que creu encertadíssim, on la tutela recauria en el CIUTADÀ, defensa que hi arribem tard i que en canvi podem influir en un dels dos models ja existents. Naturalment culturalment el model occidental (en aquest cas a més amb l’afegit d’Austràlia, Singapur, Sudàfrica i fins i tot Corea del Sud), el tenim molt més abordable i malgrat a Europa parlem de ciutadans i aquest model de consumidors, ho tenim més a l’abast. Cal pensar que ambdós models enguany es sustenten en milions de clients, el primer, i en milions ciutadans, l’altre, i en canvi l’europeu només es sustenta en un “paper”, una idea magnífica però sense encara ningú al darrera (ni tant sols podríem comptar el 6% de la població mundial que representaria).
-Per ara mateix, en aquesta societat digital ens aconsella actuar en quatre camps: VIGILAR, MOLESTAR, PROPOSSAR i FER. Necessitem equips que vigilin, equips que molestin, equips que proposin i equips que facin. No tinc clar que aquesta transició a la societat digital vagi o sigui a fi de bé, tot i que podria i hauria de ser-ho.
-Quina seria la seva carta als reis?
A) Prioritàriament i NO CALEN DINERS, i per tant no depèn del pressupost i ho podem fer urgentment: TRANSFORMAR LA NOSTRE ADMINSTRACIÓ PÚBLICA. Un cop definit què entenem per BÉ PÚBLIC, podríem escollir un Síndic del Bé Públic.
B) Qualsevol empresa, no només l’administració reconeix que no tenim un sistema de dades adient, i si és un mal sistema no poden ser bones les preses de decidió que se’n derivin. El sistema d’informació i de dades ha de ser molt capilar i en temps real! Sistema a disposició del mon públic i privat. Col·laboració público-privada, compartint informació i dades, que ambdues bandes han de poder consultar.
i C) El sistema de SALUT i el de BENESTAR SOCIAL, haurien d’anar SEMPRE plegats, en podríem anomenar CURA DE LES PERSONES. La conselleria de Salut i la de Benestar Social haurien de ser una, de nom Cura de les Persones.
Per la carta als reis, en tinc més, però amb aquestes tres crec que ja us en donen una idea…
-Què n’opines del projecte d’identitat digital del conseller Puigneró?
Aquest és un projecte crític i estratègic i que va estar molt ben plantejat. Potser la única errada, va ser conjuntural en presentar-se a l’hora que la república catalana, fet que va propiciar relacionar-los. Per això des del govern de l’estat en poder-se confondre fàcilment, varen dir que era un DNI català, fet que sabem que no hi te res a veure.
-I de l’atac massiu al sistema de votació de l’1-O?
Dons que el poso d’exemple quan una empresa em demana què fer per tenir un sistema el més robust possible enfront a atacs exteriors. Si tot un estat, per terra mar i aire no hi va poder fer res, aquest és el sistema més robust. Els suggereixo que vagin a trobar els experts que el varen dissenyar… el problema és que no sabem qui eren, altrament probablement tindrien greus problemes amb l’estat… Sens dubte tenim un sistema que el podríem vendre arreu.
Sr. Jaume Sanllorente, escriptor i periodista, fundador i director general de la Fundación Sonrisas de Bombay i de la Munbai Smiles Foundation (ONG’s contra la pobresa a Bombay)
L’activista dels drets humans, Sr. Jaume Sanllorente ens explica la seva experiència els darrers 16 anys a la Índia, treballant per ajudar alguns dels més desvalguts concretament a Bombay des de les dues ONG’s que va fundar. Enguany amb un equip de 80 persones segueixen fent una gran tasca contra la pobresa, havent arribat a ajudar en tot aquest temps a un total de més de 10 mil persones (nens i nenes des dels tres anys, joves i no tant joves). Tot un exemple de dedicació als altres gens menystenible. Una experiència que encongeix l’esperit.
Professor Joaquim Vilà – Innovació – IESE
Com una petita empresa, Prefabricats Planas, detecta un risc de futur i el resolt. Hi havia un neguit de sostenibilitat futura del bon negoci que tenien i, el seu cap i propietari, el Sr. Francesc Planas va cercar ajuda, malgrat una certa incredulitat d’alguns dels seus col·laboradors més directes. Ajuda que va trobar a l’IESE, de la ma del professor Joaquim Vilà, amb el mètode i resultats que el professor ens explica a la xerrada. El títol és prou significatiu: “Com dissoldre avui una crisi que ens cau a sobre: Innovació via Systems Thinking” Aquesta vídeo-conferència es va fer únicament als membres del grup Sopars de Girona.
_____________________________________________________________________
Xavier Ferrer, economista i politòleg, president del Consell Català del Moviment Europeu – La Unió Europea post Covid 19
El gironí del grup i especialista de la Unió Europea ens explica la situació de l’economia a Europa, com la Unió Europea fa front a la crisi i com afecta a Catalunya. La reunió del proper 17 de juliol marcarà un abans i un després i probablement delimiti el proper futur de la Unió. La xerrada d’en Xavier engresca els assistents i procura un debat del màxim interès.
Cal agrair en Xavier que repetís la xerrada que havia fet el mes de juny al grup dels gironins per tal de fer-la als dos grups.
_____________________________________________________________________
President de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font – Mobilitat post-Covid 19
El gironí del grup Ricard Font, va pronosticar que un dels “canvis estructurals” en l’escenari post-covid es traduirà en una reducció permanent de la mobilitat d’entre un 10% i un 15% per la consolidació del teletreball, que s’anirà “imposant” tot i que no “serà massiu”. A més, arran de la crisi econòmica i del creixement de l’atur, aquella mobilitat pot arribar a caure un altre 10% o 15% més, tot i que, en aquest cas es recuperarà, per tractar-se d’un factor conjuntural. També ens va explicar que seria convenient un “aplanament de l’hora punta” per evitar aglomeracions al transport públic i que empreses, escoles i sectors com el comerç i la restauració convindria re-formulessin els seus horaris i torns.
Creu que la mobilitat professional es reduirà en una forma rellevant. Continuaran els viatges, s’obriran nous mercats i es visitaran clients i proveïdors. Les fires seran menys massives, més especialitzades i inclouran platós de televisió per retransmetre-les arreu. Pren una especial rellevància, la digitalització, que comporta la desaparició del diner físic, i la intermodalitat, amb el creixement de plataformes i de més grans aparcaments, més necessaris que mai per la reducció dels espais a les ciutats per al vehicles privats. Les estacions pensa que han de ser més intermodals i caldrà un gran creixement dels serveis de les motocicletes, cotxes i bicicletes compartides. Enguany FGC està començant a posar guixetes a les estacions per reduir la mobilitat del transport de bens comprats online. Cal potenciar la mobilitat interurbana, dons la meitat encara es fa en vehicle privat i és la que causa més contaminació. Pel que fa a la mobilitat compartida, creixerà un cop superada la manca de confiança i com a alternativa al cotxe privat. Finalment la connectivitat i el 5G son un altre dels pilars fonamentals en la mobilitat. Sobre el 5G, creu que es tracta d’una tecnologia que creixerà moltíssim i serà bàsica sent un requisit per al transport públic.
Una xerrada que vàrem poder gaudir els que hi vàrem assistir i poder preguntar. Agraïm el president de FGC la seva disponibilitat.
Confiem aviat poder aconseguir el vídeo a fi que el pugueu gaudir…
_____________________________________________________________________
Professor Francesc Solé Parellada, actual membre de la comissió per potenciar el sector de l’automòbil creada per Foment del Treball – Crisi de Nissan a Catalunya – Juny 2020
El professor és catedràtic emèrit d’Organització d’Empreses de la UPC, vicepresident de la Fundació Coneixement i Desenvolupament (FCYD) i un gran especialista en polítiques industrials i tecnològiques, així com en temes d’innovació.
Podeu llegir la seva biografia a l’adreça següent: https://www.uv.es/plaestrategic/v/CURRICULUM_Sole_Parellada.pdf
A la xerrada ens parla de la crisi de Nissan i la situació del mercat automobilístic català.