Biografia del Dr. Xavier Antich i Valero, filòsof, escriptor, professor d’estètica a la UdG i president d’Òmnium Cultural
Nascut a la Seu d’Urgell l’any 1962, és fill d’una mestre i d’un llibreter. Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona (1985), va ser professor de filosofia d’institut a l’Hospitalet de Llobregat i a Barcelona durant 10 anys.
Enguany és professor titular d’Història de les Idees estètiques i Teoria de l’Art a la Universitat de Girona (UdG) (1995-). Ha estat visiting chair a la Stanford University i professor convidat en The Lisbon Consortium (Universidade Católica Portuguesa). També director del Màster en Comunicació i Crítica d’Art de la UdG i director del Programa d’Estudis Independents (PEI) del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Col·labora com a professor en els Tallers d’Humanitat(s) d’ESADE.
Des de l’any 2011 i fins al 2022, va presidir el patronat de la Fundació Tàpies. També va ser membre del primer Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya. Activista cultural en diverses trinxeres des de fa dècades, abans de ser president d’Òmnium ja formava part de la Junta Directiva d’Òmnium des de desembre de 2017, on va ser responsable de Drets Civils i Polítics i impulsat l’Escola de Formació Guillem Agulló. Des de febrer de 2022 és president d’Òmnium Cultural.
Com a president d’Òmnium, ha mantingut l’entitat en el compromís històric amb la radicalitat democràtica, l’acció constructiva i els grans consensos de país per la llengua, l’escola catalana i el dret a l’autodeterminació. Defensa la necessitat d’obrir un nou cicle polític i per això ha fet contínues crides a l’independentisme a aturar la lògica autodestructiva del moviment.
Ha publicat diversos llibres, com entre els darrers el recull d’articles “La voluntat de comprendre” (Arcàdia, 2016) i l’assaig signat amb Joan Fontcuberta, “Revelacions. Dos assaigs sobre fotografia” (2019). També “El rostre de l’altre. Passeig filosòfic per l’obra d’Emmanuel Lévinas” (Eliseu Climent Editor, 1993) i “Antoni Tàpies. Certeses sentides” (Museu Nacional de Cracòvia i Institut Cervantes, 2000), i editor del volum “Antoni Tàpies. En blanc i negre. Assaigs 1955-2003” (Galàxia Gutenberg-Círculo de Lectores, 2008). A més, el CCCB va publicar-ne l’assaig breu “La ciutat del dissens. Espai comú i pluralitat” (CCCB, 2013) i també cal destacar “La doctrina del ser en Aristóteles. Lectura del libro Z” (1999) i “Introducción a la Metafísica de Aristóteles” (1990). Ha traduït diversos filòsofs contemporanis, com Maurice Merleau-Ponty, Emmanuel Lévinas, Franco Rella i Chantal Mouffe. Finalment ha escrit més d’un centenar d’articles en llibres col·lectius, com ara “De animales y monstruos” (MACBA, 2011) i revistes especialitzades en filosofia, estètica i art contemporanis. Col·laborador en diversos mitjans de comunicació (premsa com El País i l’Avui (1995-2000), La Vanguardia (2000-16) i l’Ara (2014-), ràdio com al programa l’Àgora, El cafè de la República, l’Oracle i el Racó de pensar al Mati de Catalunya Ràdio i televisió, l’hora del lector de Televisió de Catalunya), va co-dirigir el programa “Amb filosofia” (Televisió de Catalunya). Va guanyar el Premi Joan Fuster d’Assaig l’any 1992 amb “El rostre de l’altre.Passeig filosòfic per l’obra d’Emmanuel Lévinas”. També el Premi Internacional “Espais” de Crítica d’Art (1997) i el Premi GAC de Crítica d’Art (2012).