Crónica del sopar de celebració del 30è aniversari del grup Sopars de Girona, dimecres 10 de juliol de 2019

Tot recordant els famosos sopars del mes de juliol, aquest cop fem la trobada i l’inici de l’aperitiu, amb un magnífic pica pica, als jardins de l’hotel Alimara. Es tracta de la zona del jardí més propera a les dependències del centre formatiu del grup CETT, un espai que nomenen com el jardí de l’olivera. Allà podrem compartir els primers intercanvis i salutacions i plegats iniciar l’aperitiu, amb el magnífic pica pica d’entrant que ens han preparat i que prèviament alguns ja coneixíem, dons s’havia anunciat a la xarxa tot i que en  exclusiva per al grup privat.  

Aviat som colla i els cambrers inicien el servei que, sense presses però en una cadència professional ben adient, distribueixen per les taules, on ens apleguem dempeus. Un ceviche de llobarro amb mango, una síndria borratxa de sangria, un carpaccio de vedella amb oli de sisho, raïm i caviar d’oli i una ostra al curri vermell. En aquest punt ja és inevitable. Els comentaris de satisfacció sorgeixin espontàniament enmig de les converses que aquell espai, us asseguro propicia. Tothom coincideix en el nivell de les menges que ens serveixen. Una aportació sens dubte del restaurant i del grup CETT per a la celebració… Segueix el principal ara amb un canaló vegetal,  un llagostí amb all negre i aire del seu pensament, un foie flamejat amb figues i per acabar un arròs melós de secret ibèric . Excepcional.

Abans d’entrar al saló privat on continuar còmodament amb la tertúlia i el sopar, aprofitant el lloc i alguna claror encara del capvespre, ens apleguem a la olivera, que dona nom a l’espai, per fer la foto del grup.

Un cop dins i asseguts, l’Enric aprofita per donar la benvinguda i aportar alguna informació de la celebració (al final d’aquest resum, es recullen algunes d’aquestes informacions). Així, explica, que per celebrar aquest 30è aniversari, enllà dels 54 membres actius de la convocatòria, s’han contactat amb 24 gironins que per una o altre raó enguany no estan al grup que convoquem però, ens consta, en algun moment hi havien estat. Cita el detall d’alguns dels contactats. També que almenys dos dels contactats, que aquest vespre tenien compromisos previs, han manifestat l’interès d’afegir-se novament a la convocatòria. Properament mirarem de concretar-ho.

I aprofita per agrair la presència d’un d’ells, que si que ens acompanya, en Josep Coll Carbó. En Josep, porta 32 anys al servei de la UE, dels quals 12 com ambaixador a diversos països d’Africa, tot explicant alguna de les anècdotes d’entre les que ha pogut col·leccionar allà… ha coincidit que aquests dies estava de vacances pel país i no ha dubtat en acompanyar-nos.
Va fer un esment particular al fet que dels 82 convidats que ens han acompanyat fins la data, calia constatar un gran dèficit: només hem tingut 12 convidades. I afegeix una reflexió per a tots nosaltres, caldrà esforçar-se més i procurar augmentar aquest nombre. Talment com les gironines del grup i en aquest sentit fa una crida a que tots ho tinguem molt present. Agrair els 14 gironins que han facilitat els contactes per aconseguir aquests convidats i particularment a l’Arcadi que en comptabilitza pràcticament la meitat. Convida a tothom a seguir-ho fent… I de nou reprenguérem l’àpat. Ens serveixen un Mero amb contrastos i picada de festucs, que venia regat amb un vi blanc 30è aniversari Sopars de Girona, preparat per a la ocasió de la varietat 100% garnatxa blanca del Celler Batea DO Terra Alta (més endavant es descriu).

I just abans de les postres, dels tres fundadors del grup es dona la paraula als dos que són presents. En Quim Espona i en Carles Llorens que expliquem com va començar tot (al final hi veureu el detall). En Miquel Alsius com a president del grup CETT i gironí del grup ajuda l’Enric en el lliurament de sengles litografies com a mostra de reconeixement. Es tracta d’una litografia numerada, un treball de la sèrie de la Girona del riu Onyar, feta per l’artista gironí Josep Perpinyà.

I parlant de litografies a qui també s’agraeix la generositat en facilitar-les a un cost tant assequible és a l’Arcadi. En Miquel ho explica i li fa lliurament en nom del grup d’un lot de tres ampolles de vi totes de la D.O. del Priorat i de diferent cellers (Camins del Priorat 2017 del celler Álvaro Palacios, Clos del Portal Negre de Negres 2017 del celler Portal del Priorat i Les Terrasses Velles Vinyes Priorat 2016 també de la bodega Álvaro Palacios).


I mentre arriben les postres, l’Enric aprofita per agrair la cura i atenció del serveis per part de l’equip de professionals de l’hotel Alimara durant tots aquests darrers anys. El més veterà, l’Albert, el maitre que sovinteja la majoria de serveis dels darrers anys, a qui acompanya l’Adrià i el xef de cuina que avui representa en Toni, surten a la sala per agrair-ho.

Tanmateix i mentre arriba el pastís de la celebració, es comenta que les dues ampolles de vi que tothom tenim al davant són del mateix vi blanc servit i que hom es pot endur a casa com a record del 30è aniversari. I amb gran pompa arriba el pastís, una mousse de mango amb gerds i esponjós de coco culminat per un gran rètol del 30è aniversari enlluernant un grup de bengales enceses. El cava, un Mont Marçal brut Natura ja a les copes ens convida en les felicitacions mútues. Una gran cloenda.

Vi blanc 30è aniversari Sopars de Girona

Pel davant

El vi blanc escollit pel 30è aniversari Sopars de Girona, és un vi blanc del Celler Cooperatiu de Batea de la D.O. Terra Alta.
Perquè Terra Alta i perquè Garnatxa? Dons perquè a l’Enric li sembla que encara ambdues són poc conegudes per molts catalans. Per ell fou una descoberta prou recent, que fa que amb la calor sigui el vi fred preferit, en mantenir o millorar-ne el gust. Una tercera part de la Garnatxa Blanca que es cultiva al món és cultiva en aquest terra mil·lenària de la Terra Alta, cèlebre com a l’imperi de la Garnatxa, dita “Vernatxa” als textos medievals i, que encara, se n’hi diu pels propis de la zona. Tant és així que precisament l’any 2018, “Grenaches du Monde” va escollir aquesta terra com la capital mundial de la Garnatxa.

Per darrera

Què menys dons que poder compartir un tast d’aquest famós beuratge, precisament de l’any que aquesta terra és capital mundial de la varietat?
És un vi que desenvolupa al màxim el potencial de la Garnatxa Blanca. En aquest cas, és 100% de la varietat i com no ha passat per bota, és dons un vi jove, que ens assegurava s’havia embotellat al celler el passat mes de juny.
Es va elaborar d’unes vinyes seleccionades de més de vint anys, pel mètode de maceració pel·licular pre-fermentativa i fermentació a temperatura controlada de 14-16 graus. La seva graduació és de 13% vol.
Nota de tast
Te un color groc pàl·lid amb ribets verdosos
L’aroma és intens, fresc net amb tocs de cítrics barrejats amb fruita blanca. Té un fons de pinya i plàtan.
En boca és una vibrant combinació de cítrics amb fruita blanca i tocs de fruita tropical. Saborós. Es mostra fresc, equilibrat amb una bona acidesa, estructurat i amb un post-gust llarg.

Història del grup
Tot va començar amb un grup petit, pel que diuen format per tres gironins en Quim Espona, en Carles Llorens i en Josep Puigbó, que varen reunir-se a Barcelona per tal d’eixamplar contactes, horitzons professionals i sobretot mantenir la flama gironina ben viva. Després d’un bon sopar, fent copes al Nick Havana al carrer Calvet, es va acordar posar fil a l’agulla i mirar de concretar la idea de fer un grup.

Així que dies després, en varen parlar alguns gironins més (en Xavier Gasull (epd), l’Arcadi Calzada, en Lluís Busquets, en Quim Roca i en Gaspar Espuña(epd), entre ells). Tots plegats donaren per feta la iniciativa, gestionant el seu incipient creixement. Varen ser definitius en la seva consolidació l’Arcadi i en Gasull ambdós pel seu carisma, relacions i saber fer. Posteriorment en Gaspar Espuña va ajudar-hi amb el seu entusiasme i força, afegint-hi, més enllà del seu carisma, els serveis administratius del CETT que facilitarien i enfortirien la iniciativa.

L’any 2011, 22 anys després, exhaurit algun intent revitalitzador del grup, interessant però de curt abast, va reeixíir la proposta, que va posar sobre la taula l’Enric. Es tractava d’afegir un convidat diferent cada mes, convidat no necessàriament gironí. 

Els membres del grup, després d’aquesta colla d’anys haurien establert múltiples i diferents contactes professionals, que semblava serien molts i d’un alt nivell i interès. I així va ser! 

En aquesta segona etapa, de nou l’Arcadi, o en Lluís, o en Jordi Martinell o en Quim Roca, però, llavors també en Miquel Alsius i la Maria Abellanet els nous quefes del CETT, hi varen creure i no regatejaren posar-hi el coll. Però també tota la colla de gironins, que han ajudat l’Enric, que des de llavors  coordina el grup, tot suggerint noms i facilitant els contactes. 

Poc després en Pere Montalà, creatiu com és, i ara sense l’engany del cotó que el va fer famós, li va posar nom al grup: Sopars de Girona. I en va fer el logotip, que ens identifica. I és que hi ha algunes altres colles de gironins, … alguna que les quals també segueixen, i amb prou vitalitat, tot i que semblaria que en freqüències diferents… Potser podríem intentar alguna trobada plegats?

Resum estadístic de juliol 2011 a juny 2019
82 convidats, 5 dels quals formen part del grup de gironins. 14 són els gironins que han gestionat l’accés a aquests convidats.
Els convidats es podrien agrupar així:
-Escriptors / Intel·lectuals / Catedràtics Universitat 19          
-Periodistes         10       
-Empresaris         14          
-Polítics   16          
-Diversos  (cuiners, artistes, personatges del futbol, arquebisbe…)    14          

Leave Comment

  • *required fields

    *

    code