Tertúlia amb el Dr. Luis Basañez, catedràtic emèrit i investigador a la UPC, expert en robòtica …, dijous 7 de juliol de 2022

Una magnífica nit d’estiu, ens va permetre retrobar-nos al saló privat de costum, a l’hotel Alimara de Barcelona. Aquest cop per escoltar i aprendre sobre el tema, prèvia i democràticament, escollit: el bitcoin. Alguns cops les xarxes socials, amb un objectiu acordat i respectat, són prou útils…
El nostre convidat, d’un notable coneixement transversal, quan hi vaig fer els primers contactes, intel·ligentment em suggerí escollir la temàtica sobre la que centrar la seva intervenció inicial. No endebades te una llarga experiència en la tasca docent i per tant, també sobre com gestionar una vetllada per tal que el coneixement flueixi i no entrebanqui la tertúlia. I a fe que el tema escollit, amb el gran interès i reticència amb que els de les nostres generacions el veiem, generà polèmica de debò i no sempre una conversa única… confiem que el professor que a les seves classes, ens consta, no es belluga ni una mosca, ens sàpida dispensar una tal i desacostumada gosadia…

En la introducció inicial, l’Enric ens explicà que coneixia el Dr. Basañez feia anys, quan aquest va començar a participar com un dels quatre membres, en alguns dels comitès de selecció de les beques de la Fundació “la Caixa” i en diversos anys i programes. Participar amb ell amb les disquisicions i argumentacions sobre els candidats, va ser tota una experiència de la que, les ocasions que va coincidir, ens manifestà, d’ell en va aprendre i molt.
Posteriorment, ens explicà que, al llarg de la darrera dècada, va tenir ocasió de cultivar l’amistat en coincidir en un altre grup, en aquesta ocasió en algunes de les caminades pel territori català, que el grup acostuma mensualment. Així doncs pogué assegurar-nos que, ensems d’una gran persona, estàvem enfront d’un gran professional, millor professor i particularment una eminència en l’àmbit de la recerca dins el seu camp del control automàtic, visió artificial i robòtica.
Ens parlà també d’una altre presentació seva, que anys enrere havia fet al grup de caminaires, centrat en aquella ocasió en el magnífic quadre “Guernika” de Picasso. Va ser tot una altre descoberta. La xerrada amb tota mena de suport gràfic i d’imatges, va desbrossar en detall no únicament la seva concepció i origen, sinó tots i cadascun dels diferents detalls, objectes animats i inanimats que omplen la obra. Tota una classe magistral que ens va deixar astorats i gratament satisfets.
Afortunadament, en acabar la tertúlia, algunes veus ens suggeriren repetir i tornar a convidar el professor i, aquest cop si, per perquè ens parli de la seva gran vocació: la robòtica. Temàtica que ja fa temps ha entrat de ple d’una o altre forma a les nostres vides i que enguany amb la evolució de la mineria de dades i la intel·ligència artificial tenen una gran rellevància i que, en el proper futur, encara en tindrà molt més.

I tot seguit dona pas al convidat, que havent preparat a fons la xerrada, s’acompanyava d’una presentació digital amb el seu propi portàtil …

Inicia la xerrada, tot facilitant la bibliografia en que s’ha il·lustrat tot contextualitzant històricament el concepte de moneda. Des de l’intercanvi de bens, el concepte moneda flexibilitzà i facilità tota mena de bescanvi de bens i serveis, de reserva de valor i d’unitat de compte, inicialment amb el suport de l’or i la plata com a contraprestació i finalment pels bancs centrals dels estats que amb el paper moneda, també ara, donen garanties al portador i confiança als usuaris. De fet però, aquesta confiança del meu punt de vista, amb el temps i estampant paper a dojo quan a algun estat li ha convingut, ha provocat que, enllà que la confiança hagi hagut de créixer i molt, també la fe… em dispensareu els economistes i també el professor si la meva comprensió de tot plegat no és ni prou ortodoxa ni prou rigorosa, però la explicació que us escric seria allò que crec haver entès d’un tema que certament és prou complex, tot confiant fer-ho mínimament entenedor. I a fe que és el primer cop que crec haver entès el bitcoin gràcies a les explicacions del convidat. Clar que una cosa és entendre-ho i l’altre saber-ho com per a explicar-ho sense massa errades ni desviacions…

I si els bancs centrals i els estats serien els garants d’aquests paper moneda, podríem dir que les matemàtiques i el consens ho serien en aquesta nova moneda que s’ha anomenat com a bitcoin. Matemàtiques incloses al protocol que ho controla tot i que per definició és el bitcoin.

Alguns canvis al protocol (que es concreta en un programa informàtic), han donat lloc a d’altres criptomonedes, que no són el bitcoin i per tant no tenen les característiques i robustesa que te aquest. La tertúlia però només es centra en el bitcoin. Tot plegat es basaria en disposar de claus privades i públiques i d’adreces, de molts nombres i lletres. Detallà el convidat que de possibles claus diferents n’hi ha gairebé tants com àtoms hi ha a l’univers visible. En canvi, el nombre total de bitcoins està limitat a 21 milions. Cal a més pensar que enguany ja s’han produït poc més de la meitat de tots els bitcoins possibles, i que per la resta, està calculat que encara faran falta uns 120 anys més. Un límit que inevitablement farà créixer el valor de la moneda, això si almenys una generació enllà. Entretant, la especulació humana i fins les estafes piramidals ben segur que hi prenen part i emmascararan la robustesa intrínseca de la moneda.
Aquesta és la força i la singularitat de la moneda que la fa tant robusta i confiable. El creador del protocol, Satoshi Nakamoto, que mai s’ha donat a conèixer, tampoc se’n ha beneficiat (només va crear el primer bloc i els primers 50 bitcoins i a partir d’aquí si n’ha creat més o hi ha comerciat, ja ho hauria d’haver fet com qualsevol de nosaltres). I és que una de les característiques del protocol que li dona naturalesa i fa entenedor el sistema, és que únicament es pot tancar un bloc nou de transaccions de la cadena de blocs (blockchain) cada 10 minuts aproximadament. El protocol és qui gestiona que així sigui, de forma que si algú aconsegueix el codi de tancament abans, pel següent bloc es complica el repte i la xifra d’aquest nou repte serà més petita (per aconseguir un codi sempre cal que sigui inferior al codi que el sistema proporciona, i es genera cada cop que algú n’aconsegueix un) i per tant molt més difícil d’assolir. De tots els que es dediquen a cercar aquests codis i per tant a tancar blocs i aconseguir nous bitcoins, s’ha vingut a nombrar-los com a miners i mineria la seva feina. Una feina que es paga amb una comissió per cada transacció amb bitcoins, que els miners registren, i també amb un nombre de bitcoins cada cop que es tanca un bloc de transaccions.
I us preguntareu, qui i com s’aconsegueixen aquests codis?
Dons sempre es fa amb ordinadors. Hi ha uns programes que ajuden en la cerca i quants més ordinadors es tinguin, més probabilitats es tenen d’aconseguir un codi guanyador.
I com se sap quina és un codi guanyador?
Doncs, com deia cal que sigui una de les 10⁷⁰ possibles (1 seguit de 70 zeros) i en cada cerca, ha de ser menor al codi del repte que planteja el sistema. La gràcia és que el codi bo, tothom veu que ho és quan algú l’ha aconseguit i tots el donen per bo.
El professor i convidat, ens va mostrar algun exemple del mon real que sent semblant ens ajudarà a entendre-ho millor.
Tots coneixem el cub de Rubik, veritat?
Doncs bé tots sabem que només hi ha una solució possible (totes les cares del mateix color). Seria el codi bo i com en aquest cas, un cop el tenim sabem que és la solució però no sabem d’on hem partit i mai es pot aconseguir un origen a partir de la solució. És el mateix cas pel bitcoin. Per això es fàcilment verificable per tothom.

Malgrat les magnifiques explicacions del convidat, la desconfiança generalitzada de l’audiència gironina amb allò que es tant difícil d’entendre com el bitcoin, animà la tertúlia i propicià nombroses interrupcions tant per aclarir conceptes com per manifestar una certa incredulitat. Va quedar però ben palés, que enllà d’alguna actuació puntual i anecdòtica, cap dels presents ens animarem a invertir en bitcoins, com ens confirmà el mateix professor. I es que com he intentat descriure al text, recull del que he entès de la xerrada, semblaria una bona opció de futur per la generació dels nostres fills i sobretot nets…

Pots veure la seva biografia aquí.