Tertúlia amb la Excma. Sra. Pilarin Bayés i de Luna, dibuixant i ninotaire, dimarts 7 de juliol de 2026
Va ser un altre vesprada i nit calorosa d’estiu, la darrera trobada dels gironins abans de vacances, amb una pila d’incendis assetjant el país… Potser és hora que enllà de demanar exclusivament que la societat civil afectada pel fum es confini, ajudar, formar i preparar-se per col·laborar col·lectivament, especialment mentre no arriben els bombers i agents rurals, tal i com cada vegada més experts aconsellen. Un temps preciós que el foc aprofita per consolidar-se i convertir-e en una amenaça molt superior.
La conversa fàcil amb la Pilarin ens va permetre conèixer el mon dels grafistes, i el seu en particular, tot descobrint la importància de seva gran passió que conserva … certament la inspiració l’agafa treballant, no endebades sovint s’hi passa 14h al dia, i no si li fa gens pesat. Tot un exemple que ens motiva a seguir-ne el seu exemple.
La Pilarin, avançada la tertúlia, ens va sorprendre en dir-nos que havia portat dues cartolines per fer-hi un dibuix pel grup i, que s’hi volia posar allà mateix quan ens semblés…dit i fet, vam traure tots els destorbs que tenia al seu davant, i ella es va treure un rotulador i es va posar a la feina. Això no ens havia passat mai abans i els assistents en vàrem gaudir de debò.
I mentre dibuixava, ens explicava que els anglesos tenen en Peter Pan però nosaltres en Patufet, que en el nostre cas era molt de transmissió oral, un fet que creia li donava molta gràcia …
I un cop va haver dibuixat el Patufet, va afegir i ara us faré un altre dibuix que sortejarem entre els assistents com a record de la meva estada entre vosaltres i …un cop acabada la feina poc després i amb la seva gràcia inconfusible, ella mateixa va iniciar amb aquell joc de paraules fins acabar la frase i allà on es quedava, aquell n’era l’afortunat. I, com eren dos dibuixos, va repetir en sentit contrari pel segon dibuix.
I no es va acabar aquí, tot seguit vam aprofitar per fer-li a mans de l’Arcadi en nom del grup, una litografia d’en Josep M Subirachs, com a record de la trobada
Molt emocionada, la Pilarin ens confesà que havia conegut prou bé en Josep M Subirachs i també que en tenia alguns dibuixos a una paret de casa seva. Ens assegurà que aquesta litografia que li feia molta il·lusió i li agradava molt, ja es delia per afegir-la a la mateixa paret….
Per recordar aquest moment, vàrem fer una foto amb els tres dibuixos i els afortunats en el sorteig: la Laura Ventura (grafista a qui va encoratjar la Pilarin a seguir endavant en la lluita professional) i en Carles Bastons
Com de costum, en acabar i per acomiadar-nos vam fer la foto de grup a les escales d’accés a l’hotel Alimara. Molt bon estiu a tots!!!
Podeu veure la seva biografia aquí