Tertúlia-sopar amb el CEO i President de Nestlé Health Science S.A., Sr. Lluís Cantarell – dimarts 8 de novembre de 2011
El passat 8 de novembre, al Sopar de Gironins, vam tenir-hi de convidat Lluís Cantarell, primer President i CEO (Chief Executive Officer) de Nestlé Health Science S.A., filial de Nestlé S.A., creada per cercar noves oportunitats entre el món de l’alimentació i el de la farmacologia.
A les nou i cinc ja entràvem al menjador i, vist que mancava en Joan Hortalà, el Sr. Cantarell va collir el nom al vol i va recordar com Hortalà, en temps d’estudiant universitari, l’amagà al deganat juntament amb unes noies d’una de les moltes persecucions policials. La presentació del convidat va anar a càrrec de dos dels nostres companys. Enric Grabulosa glosà el seu perfil professional, tot destacant especialment dos períodes, el que s’inicià el 2003 quan va ser nomenat Vicepresident Executiu de Nestlè S.A. i va prendre la responsabilitat dels negocis del grup a tota la zona d’Europa, i quan el 2008 es féu càrrec de tota la zona americana (EUA, Canadà i tota l’Amèrica llatina). Quedà palès que era un dels homes amb millors coneixements del món empresarial europeu, sobretot en el sentit de relacionar el món de la ciència, el món d’una empresa de nutrició i el món de la investigació. Quan ja va entrar l’aperitiu —bombó de foie, croquetes de xipirons i carquinyolis de pipes—, Jordi Martinell, concunyat seu, glosà el seu tarannà personal pel fet de formar part ambdós del clan Pedemonte —Cantarell està casat amb Montse Pedemonte, una psicòloga que li ha sabut fer costat amb tot, i en Jordi amb la germana gran—, del qual destacà tres virtuts: la seva humil senzillesa, la seva capacitat d’apagar focs de tipus familiar i una generositat sense cap ostentació que el fa capaç de fer-te participar de les seves “joguines”, com per exemple, fer-te conduir el cotxe que s’acaba de comprar.
Ja es començaren a servir begudes —aigües i Ederra criança D.O.C. Rioja— i el primer plat —amanida de llagostins amb royal de mango i praliné de festucs—, quan començaren els trets al convidat. El primer va fer al·lusió al que no fa gaire va declarar Peces Barba sobre Catalunya i Portugal, quan el 1640, els tercios castellans van preferir mantenir Catalunya dins Espanya i deixar que els portuguesos s’alliberessin del seu jou, un dels temes que toca Busquets en la seva darrera novel·la Albada a Lisboa: atès que Cantarell havia viscut uns anys a Portugal com a director de la Nestlé, va explicar que ells ho vivien encara avui com una pobresa absoluta. “Érem tan poca cosa que els castellans van preferir abans Catalunya que Portugal…” (Algú va dir que aquest havia estat l’error de Felip II: no fer de Lisboa la capital d’Espanya com li recomanaven alguns assessors.)
La segona qüestió va ser per què, si entre els directius de la Nestlé hi han arribat tants catalans, l’empresa externament resulta tan poc catalana, fins al punt que l’escriptor Víctor Alexandre exposa que en els mateixos anuaris noms del tot catalans com Lluís o Enric passen a ser Luis i Enrique. La resposta va ser que es posava per davant la política d’empresa que la política nacional en una multinacional que té el puritanisme calvinista com a pedigrí, malgrat va reconèixer que en algunes circumstàncies potser s’havien passat.
A partir d’aquí, es va imposar la seva visió empresarial europea i americana i val a dir que va deixar anar algunes perles dignes de ser anotades. “El futur no només rau en l’economia. Ni en les grans empreses. De diners, n’hi ha. Són el més fàcil d’aconseguir. Els europeus encara pensem que la nostra capacitat intel·lectual assolirà canviar les coses, però hi ha qui es malfia de nosaltres. El que és important és l’eficiència i l’eficàcia de la vida de cada dia. Chávez i Bush, per esmentar dues figures ben contraposades, tenen la mateixa mentalitat de país. Estan convençuts d’un futur millor. Els europeus, que sabem que el pastís es va fent petit, mirem de fer els possibles per mantenir el nostre tall… Ells confien en un pastís més gros.”
El sopar va seguir amb melós de vedella amb castanyes i bolets.
Van sortir molts exemples i moltes dades. Algunes iròniques. “Dels meus tres fills, la noia que tinc a Suïssa em diu: ‘Demà deixo una feina, però demà passat en trobo una altra’. El que tinc a Barcelona és mileurista i les passa magres. El que tinc a Londres, aparellat amb un grega, imagineu-vos… Algú treu el tema de la manca de líders. Hi està fonamentalment d’acord. “Hem col·laborat en el projecte guanyador de la copa america a València i ara col·laborem amb un projecte d’avió amb energia solar de 150 milions d’euros per al 2017! I això ho fan emprenedors des de poblets petits que donen feina a petites empreses!” “Espanya encara ha d’anar molt pitjor abans de començar d’anar millor…” “Els països emergents se salten 50 anys de la nostra història. A Kenya el 60% té mòbil, treuen diners del banc amb el mòbil, sense targetes, i ni volen telèfon amb fils ni targetes de plàstic… Per què?”
Interpel·lat, explicà els inicis de “Nespresso” els anys 85-86. Quan dèiem que vendríem un cafè tres vegades més car i, encara, amb l’afegit d’una màquina, ens prenien per bojos. Ara, amb la publicitat de Georges Clooney, hem vestit el producte amb èxit. “Empreses com la seva han estat acusades de provocar el monocultiu de cafè i cacau a l’Àfrica i d’imposar preus”, deixà anar algú. “Això és mentida. Els preus els imposen els mercats. Nestlé deu comprar el 5% del cafè al món. I el 9% de cacau. Amb aquesta quantitat vols imposar preus?” “No és pas cap misèria, la xifra…” Explica que el que han fet és anar a llocs determinats i pagar més si el producte es conrea perquè surti d’una determinada qualitat. Se li fa parlar de la publicitat de Nestlé en alguns programes, perquè és recent que han abandonat La Noria. Parla d’eficàcia d’impacte i se li contrarèplica que una empresa com la seva hauria de regir-se no sols per l’eficiència econòmica sinó per l’ètica. “No podem imposar ètica a ningú. Les cadenes tenen els seus codis.” “Però bé que, malgrat tenir els seus codis, han marxat d’un programa com La Nòria!” “El tema, en una empresa seriosa com la seva, hauria de ser un altre: per què fer publicitat en programes així…?”
D’aquí vam passar al tema Universitat i ensenyament, a la baixa qualitat de la investigació… Va diferenciar la rebuda d’una universitat americana amb un centre d’aquí. “Aquí em van dir: ‘Veu? Això es quadrat. Si vol intervenir-hi, endavant…’ ‘I no ho podem canviar gens?’ ‘No.’ Quan a Amèrica els vaig dir si podíem canviar una mica el quadrat em va dir: ‘Com si el vol convertir en un cercle!’ Aquesta és la diferència!”
Ja arribaven les postres —escuma de moscatell i músic— i els cafès.
No va donar gaire importància a les ZAL del port, sí a l’eix ferroviari mediterrani d’ampli europeu, i quan vam tocar el tema de la Nestlé Health Science va admetre que el nostre sistema sanitari era inviable. La població creix, la vellesa augmenta, la gent gran costa molts diners, la despesa segueix augmentant constantment. Tenim un 60% de morts cròniques per diabetis. Nestlé vol investigar alternatives nutricionals, la qual cosa ens ha portat a investigar temes genètics, perquè si a un jove li pots dir, que segons els seus gens, de gran potser patirà tal malaltia, començarà a vetllar la seva salut abans… “Quins camps d’acció seran els primers com a objectiu?” “Tres: els problemes gastrointestinals, els de tipus metabòlic com la diabetis i la tipologia de demències senils.
Em deixo moltes coses al tinter. Crec que el Sr. Cantarell es va trobar bé entre nosaltres, els comensals amb ell i la vetllada s’ho va valer.
Biografia de Luis Cantarell. Adaptació i traducció de l’anglès de la web corporativa de Nestlé (actualitzada el mes de març de 2011).
Lluís Cantarell President i CEO de Nestlé Health Science S.A..
Lluís Cantarell és el primer President i CEO de Nestlé Health Science S.A., filial de Nestlé S.A., que es gestiona independentment de la resta de negocis del Grup. Nestlé Health Science S.A. va començar el passat 1 de gener de 2011 i, conjuntament amb l’Institut Nestlé per a les Ciències de la Salut – del que Lluís Cantarell és un membre destacat del seu “steering comitee”- tenen com objectiu pilotar una nova indústria situada entre la de l’alimentació i la farmacèutica, per desenvolupar una àrea d’innovació en productes de nutrició, destinats a la prevenció i tractament d’algunes situacions particulars de la salut, en malalties com la diabetis, la obesitat, les malalties cardiovasculars i l’alzheimer.
Nascut a Barcelona, Lluís Cantarell va entrar a Nestlé Espanya l’any 1976, treballant a la Unitat d’Organització i Sistemes d’Informació i després en diverses responsabilitats en el camp del màrqueting de producte, principalment culinaris i del Nescafé. És llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i graduat a l’IMD de Suïssa en el Programa per Desenvolupament Executiu.
Casat i amb tres fills, Lluís Cantarell va néixer l’any 1952 i parla cinc llengües: espanyol, francès, anglès, portuguès i català.
Entre 1994 i 1996, va estar a la seu de Nestlé a Vevey, on va assumir la responsabilitat del màrqueting dels cafès a tot el món. L’any 1996 va retornar a Nestlé Espanya, on es va responsabilitzar de la Divisió de Cafès, Culinaris i de “Food Services” i va ser membre del Comitè de Direcció de Nestlé Espanya. Entre 1998 i 2001, Lluís Cantarell va ser Director General de Nestlé Portugal.
Entre 2001 i 2005 Lluís Cantarell va ser cridat al Centre per dirigir la Divisió Estratègica de Negocis de Nutrició, de la que en va ser el seu primer cap a nivell mundial i l’esgraó bàsic en la seva creació. Va tenir un rol central en la configuració dels conceptes de Nutrició, Salut i Benestar de Nestlé i en l’any 2002 va ser el primer Co-President d’innéov, una Joint-Venture amb L’Oreal en el camp de nutri-cosmètica.
Va ser nomenat Vicepresident d’Executiu de Nestlé S.A. l’any 2003 i va agafar la responsabilitat del negocis del Grup a la Zona Europa.
A setembre de 2008, Lluís Cantarell va asumir la responsabilitat de la Zona Americana (Estats Units, Canada i tota l’ Amèrica Llatina).