Tertúlia-sopar amb el periodista i productor de televisió Sr. Toni Soler – dimarts 4 d’octubre de 2011

El dia 4 d’0ctubre teníem de tertulià convidat al Sopar de Gironins en Toni Soler i Guasch (Figueres, 4 de juny de 1965), historiador, escriptor i productor de ràdio,  televisió i altres mitjans. Arribà a 2/4 de deu per un malentès, i l’Arcadi Calzada, que feia de moderador, donà la paraula a en Lluís Busquets per fer-ne  la presentació, ja que n’havia estat professor, mentre venia l’aperitiu (croquetes de pernil ibèric, pinxo de llonganissa i formatge curat amb oli).

En Lluís se saltà el que ja es troba a Internet i digué que la seva mare, l’escriptora Carme Guasch i Darner, també professora, en una classe de substitució als Escolapis d’Olot, li havia ensenyat el que era el predicatiu. Va aturar-se molt a vindicar l’obra de la seva mare, d’ençà que amb Jacinto s’endugué un dels premis literaris olotins, avui sortosament aplegada a les obres completes de Columna (2005).. “Des que li vaig fer una entrevista escolar em deia «el meu Del Arco». Obra seva són els poemaris 25 sonets i un dia (1978), Amat i amic (1985), Pràctica vida (1993); va ser Premi “Víctor Català” amb Situacions insulars 1989) i encara va publicar altres llibres com les narracions El llit isabelí, però especialment, segons Busquets, impressiona la seva novel·la Trena de cendra (1984), arran de la mort del marit dos anys abans. La vida del Toni va seguir la de la carrera bancària del seu pare (Figueres-Olot-Terrassa-Badalona…), que no pogué exercir pràcticament de figuerenc… com li agradava.

Quan el Toni cursà COU al “Jaume Bofill”, la seva mare, ja vídua, l’encomanà al Lluís amb la recomanació que no ho sabés mai. Aleshores, en Toni ja destacava com a xòuman de les festes trimestrals i com a estudiant garneu d’aquells que semblaven més desconnectats del que estaven però que sabia on jeia la llebre.  Els professors deien que aparentava més seny  del que li tocava per l’edat, cosa que en Lluís atribuí a la circumstància de la mort paterna. Arribats en aquest punt en Toni s’emocionà una mica i explicà que, adolescent com era de 16 anys, volia negar el drama viscut, cosa que era pitjor perquè li quedava a dins.

Acabat el COU va començar de ben jove a col·laborar en els mitjans de comunicació locals, compaginant la feina amb els seus estudis d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona. Després va treballar als diaris “Avui” i “El Observador”, sempre com a redactor de política catalana. Després de fer de periodista i guionista ocasional en diversos mitjans, el 1995 es va incorporar a l’equip del programa “El Terrat”, de Ràdio Barcelona, com a guionista. La seva col·laboració amb Andreu Buenafuente va continuar a TV3 (“Sense Títol”, “Bonic Vespre”), primer com a guionista, després com a director del seu propi programa (“Malalts de Tele”, 1997-2000), un espai de paròdia i actualitat televisiva, que li va valer el Premi Ondas 98 com el programa més innovador.

Després de tancar l’etapa de “Malalts de tele”, Soler va orientar la seva carrera cap als programes d’humor més àcid i relacionat amb l’actualitat. El 2000 va començar a l’emissora RAC 1 el programa “Minoria Absoluta”, que el 2002 esdevindria diari, i que obtingué el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Ondas al millor programa de ràdio d’Espanya, i el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En televisió, després de diverses temptatives de traslladar l’humor polític de “Minoria Absoluta” (“Set de Notícies” i “Set de Nit” a TV3, “MinAb” a CityTV, els espais d’humor de “Las Cerezas”, a TVE, i el setmanal “Mire Usté”, a Antena 3), Toni Soler dirigeix i presenta l’exitós “Polònia”, un delirant recull de gags de paròdia política que ha obtingut una gran resposta per part de l’audiència. Aquest programa va ser guardonat amb el premi Ondas 2007 en la Categoria de millor programa d’una televisió local.

Avui és director de la productora “Minoria Absoluta”, responsable dels programes “Polònia” i “Crackòvia” a TV3, i d’altres productes audiovisuals. És un dels impulsors del diari “Ara”, nascut el 2010, on escriu regularment. Ha col·laborat també en altres mitjans, sobretot a “La Vanguardia”. Arriba de Sant Sebastià on  ha presentat el darrer producte de la seva productora, 14 d’abril: Macià contra Companys, dirigida per M. Huerga, que en Toni apuntalant la presentació, ens informa es podrà veure per TV3 el proper 25 d’octubre.

Feta la presentació, en Lluís va llegir algunes de les seves definicions del Diccionari poc útil i un breu fragment de la seva  Història de Catalunya (modèstia a part) i començà a repartir-se el primer plat, coca de bolets amb botifarra negra i formatge de la Garrotxa, i s’inicià també la bateria de preguntes al convidat, que no van parar fins a mitjanit. Se li demanà de tot, des de les pressions polítiques que rebia passant per la mala acollida de l’humor català a la resta de les Espanyes fins a per què no feia conya crítica amb el President de la Caixa.  Soler va deixar clar que ell procura ser  neutral i que si critica als uns també ho fa als altres, que sap molt bé a qui es deu, qui és que li fa un encàrrec de confiança i que la directora de TV3, Sra. Mònica Terribas,  li deu haver parat molts cops, tot i que  han discutit molt poc. També ens va explicar el pla de treball, idees de guionistes, selecció, treball, enregistraments, etc. Per a “Cracòvia”, té un  equip de guionistes de guàrdia de caps de setmana. Òbviament, el tema duia a parlar del tema televisiu i d’altres programes.

No podem pas entrar en el detall de totes les preguntes, enmig del segon plat, corvall a la planxa amb moniato i oli de cítrics —tot regat amb Ederra criança de la Rioja— però va quedar clar que mentre es revisa de dalt a baix “Polònia”, “Cracòvia” se’l mira menys i, a partir d’enguany, mira de disposar de més temps i de no haver de tenir-ne gaire de compromès als estudis per poder treballar contínuament altres idees perquè, va dir, “penseu que el 80% dels projectes de programes televisius fracassen i se n’han d’anar presentant contínuament”. Ens va explicar que té en projecte fer un fals documental sobre l’Alçament del 18-VII-1936 i una pel·lícula sobre Pere Casaldàliga, que comença justament quan va ser cridat a Roma el 1988 i que ho explica així a Una vida enmig del poble (p. 882s):
“He tingut un encontre conjunt amb els cardenals Gantin i Ratzinger i secretaris seus. Una hora i mitja d’interrogatori i de diàleg, no sé ben bé en quina proporció.  Bromejant, deia jo als amics que seria l’encontre un examen de disciplina (per part de la Congregació dels Bisbes)  i un examen de doctrina (per part de la Congregació de la Fe). Als cardenals els deia que  no tinc cap problema de fe, gràcies a Déu, tot i que sí tinc amb ells discrepàncies teològiques; que no tinc problemes de comunió, però sí desacords amb matèria de disciplina.
He estat amb el Papa, Joan Pau II. Uns 15 o 17 minuts. Que no han estat ‘inútils’, de cap de les maneres, contràriament al que em deia després Gantin, indignat perquè ‘El País’ havia tret fragments de la meva carta al Papa, escrita i enviada el 1986….”

En Lluís, que  s’escriu amb Casaldàliga d’ençà que li va prologar el llibre sobre Jesús, s’alegra molt d’aquest projecte i li diu que li farà una proposició sobre una altra figura catalana. “Quina?” “Xirinacs.” “Ep, parlem-ne. Xirinacs té pel·lícula…” I arribà el tema del diari “Ara”,  que ens portà a repassar tota la premsa  catalana… i l’escàndol de les subvencions. Per a en Toni, al diari li costa fer-se forat a Girona… Se li demanà fins i tot la motivació del pas de “La Vanguardia” al català…

Ja era gairebé l’hora de les postres, amb mousse de canyella i pa de pessic de figues i el xampany, els cafès i les copes… Però seguíem bombardejant-lo a preguntes i en Toni anava responent amb paciència de Job.

Al punt de la mitjanit, l’Arcadi li va oferir, en agrair-li la presència en nom de tots, una litografia d’En Cesc perquè la pengés a la casa que s’està fent enmig de la Fageda olotina: la Cadabosc.  En resum, una vetllada de les que marquen.

Biografia de Toni Soler (Viquipèdia)

 Toni Soler i Guasch (Figueres, 4 de juny de 1965) és periodista i productor de televisió.

Fill de l’escriptora Carme Guasch, Soler es va criar a Badalona, i va començar de ben jove a col·laborar en els mitjans de comunicació locals, compaginant la feina amb els seus estudis d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona. Després va treballar als diaris Avui i El Observador, sempre com a redactor de política catalana.

Després de fer de periodista i guionista ocasional en diversos mitjans, el 1995 es va incorporar a l’equip del programa El Terrat, de Ràdio Barcelona, com a guionista. La seva col·laboració amb Andreu Buenafuente va continuar a TV3 (“Sense Títol”, “Bonic Vespre”), primer com a guionista, després com a director del seu propi programa (“Malalts de Tele”, 1997-2000), un espai de paròdia i actualitat televisiva, que li va valer el Premi Ondas 98 al programa més innovador.

Després de tancar l’etapa de “Malalts de tele“, Soler va orientar la seva carrera cap als programes d’humor més àcid i relacionat amb l’actualitat. El 2000 va començar a l’emissora RAC 1 el programa “Minoria Absoluta“, que el 2002 esdevindria diari, i que ha obtingut el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Ondas al millor programa de ràdio d’Espanya, i el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

En televisió, després de diverses temptatives de traslladar l’humor polític de “Minoria Absoluta” (“Set de Notícies” i “Set de Nit” a TV3, “MinAb” a CityTV, els espais d’humor de “Las Cerezas”, a TVE, i el setmanal “Mire Usté”, a Antena 3), Toni Soler dirigeix i presenta l’exitós Polònia, un delirant recull de gags de paròdia política que ha obtingut una gran resposta per part de l’audiència. Aquest programa ha estat guardonat amb el premi Ondas 2007 en la Categoria de millor programa d’una televisió local.

És director de la productora “Minoria Absoluta”, responsable dels programes Polònia i Crackòvia a TV3, i d’altres productes audiovisuals.

És un dels impulsors del diari Ara, nascut el 2010, i hi escriu regularment. Ha col·laborat també en altres mitjans, sobretot a La Vanguardia, i és autor de llibres de gèneres diversos.

Novel·la 1994: Pretèrit Imperfecte 2009: L’última carta de Companys
Narrativa 1996: Els mals moments 1997: Diccionari poc útil 1998: Història de Catalunya (modèstia a part) 2003: Vota’m inútil 2003: Objectiu la pau: 34 dies inoblidables 2011: 14 d’abril. Macià contra Companys
Biografies 1996: Roca, l’últim segon (amb Andreu Farràs)
Recull d’articles 2008: Amb llengua o sense
Descripció i viatges 1998: Badalona davant del mirall 2005: La Penya en 75 paraules