Visita a la hipermercat Bon Preu Esclat a Malla i al centre logístic Bon Preu als Hostalets de Balenyà – Presentació corporativa i àpat a les Clarisses de Vic

Fa un matí d’agost molt càlid. Al país, enguany, en alguns moments i llocs s’arriba a uns màxims de temperatura que són rècords històrics, enllà dels quaranta i escaig graus… el canvi climàtic fa de les seves…a Malla on anem en primer lloc, aparquem fora i , sota un sol de justícia.

Puntuals a les dotze hi som pràcticament tots, una estona abans alguns ja ens havíem saludat i fet les presentacions inicials amb el Sr. Joan Font, propietari i director general i president del grup, que venia acompanyat dels Srs Antoni Amblàs, assessor de la Presidència i Josep Castany, cap del departament de Relacions Externes.

Ens dividim en dos grups, així minimitzarem les possibles molèsties als clients que hi hagi a la botiga en aquells moments. Un grup el guia el Sr Amblàs i el Sr Castany i l’altre el director d’aquest Esclat i el propi Sr. Font. Us asseguro que vàrem fer moltes descobertes. En meu cas almenys segur. I això que tant a botigues Bon Preu com a botigues Esclat, les acostumo a visitar periòdicament i en localitats diverses. Enlloc m’havia adonat de tants productes, seccions i possibilitats com en aquesta visita guiada. Els canvis generacionals actuals es varen fer ben evidents. A més dels estands amb fruita preparada en el dia i envasada per endur-se, com també els estands japonesos de sushi, amb el cuiner in-situ preparant alguna de les especialitats, també hi ha espais amb plats preparats de Poke. Algun dels amics visitants ho acabava de descobrir… i no a l’híper, que també, sinó com a plat preparat que la gent jove demanda i consumeix. Molts plats preparats, que com estan fent amb els productes de marques blanques, envasen al seu nom. Unes i altres, es tracta d’unes preparacions que demanen amb unes característiques concretes i detallades, segons creuen preferiran els seus clients i usualment fets per marques i cases reconegudes i de prestigi. Així que la seva marca blanca, o plat preparat no pretén rebaixar el preu a mínims, només oferir un producte millor que prèviament han definit i a un preu raonable per la seva qualitat. Asseguren a diari que el preu dels seus productes, també els de marques conegudes, sempre és menor o en el pitjor cas igual al de qualsevol supermercat del país. De fet quan detecten un preu inferior, l’endemà l’igualen. Ens sorprèn per exemple la màquina en autoservei per tallar una pinya americana al moment i una altra per fer suc de poma. Finalment ara sabem que alguns apartats, només inclouen productes bàsics, amb l’ànim que els clients no hagin d’anar a botigues especialitzades per a productes genèrics. És el cas de la ferreteria o floristeria i premsa. Va sorprendre la parafarmàcia amb gran quantitat de productes i amb farmacèutica col·legiada al front, i això que, on havíem quedat a fora, ja hi havia una farmàcia. No es el cas de les campanyes, com ara les de platja i càmping que ja estant donant pas a la del material escolar, creixent d’espai dia a dia i reduint el de platja i càmping conforme avança el mes. Així que vàrem visitar la disposició de l’Esclat de Malla, amb peix (*) i fruita frescos i també en especial el servei de lliurament al moment al propi cotxe, per a comandes fetes el dia abans per internet i, com no, també el servei a domicili.
(*) a l’Esclat de Malla per exemple els arriba el peix directament de la llotja de Vilanova i la Geltrú els dilluns, dimecres i divendres… una passada i veritable km0. Als hípers del nord, ens expliquen, els arriba de Palamós i de Roses i als dels sud, de La Ràpita

Cal recordar i aclarir aquí quina és la principal diferència entre un supermercat Bon Preu i un hipermercat Bon Preu Esclat. Bàsicament es diferencien per la superfície total i per les referències diferents que tenen. Així si un supermercat Bon Preu la superfície total està el voltant dels 1.200-1.500 m2, en el cas dels hipermercats Bon Preu Esclat pot arribar als 5.000 m2, I quan a les referències o varietat de l’assortit un supermercat Bon Preu en te unes 7.000, quan un hipermercat Bon Preu Esclat en te per sobre de les 20.000. Una barbaritat, no? Això explica que a un híper es pugui trobar gairebé qualsevol marca i producte dels més coneguts i populars. Tanmateix en tenir tanta superfície, alguns d’ells hi afegeixen l’Esclatoil per subministrar combustible per als vehicles a uns preus força millors que la resta.

Després de la visita al Bon Preu Esclat de la Malla, ens dirigirem al centre logístic ubicat als Hostalets de Balenyà (a uns 4-5 kms de l’hipermercat visitat). Si l’hipermercat era gran (uns 5 mil m2), ara el centre logístic ho és deu vegades més. No endebades aquest centre es dedica a preparar les comandes que automàticament es fan a cada punt de venda del grup, les quals un cop consolidats els totals a nivell de cada establiment, arriben agrupades per la seva preparació i tramesa al centre en concret. La instal·lació, per bé que per capacitat i eficàcia, podria servir a més d’un grup o empresa de distribució, atén exclusivament a tots els centres Bon Preu i Bon Preu Esclat arreu del Principat.

Començarem per la zona del que anomenen sec, que com es pot deduir són tots aquells productes que no són ni frescos ni congelats.

El màxim responsable del centre ens va fer una visita comentada i molt ben resumida, en la hora escassa que li vàrem deixar…

Aquí ja entràvem a la zona dels frescos (fruites, verdures,…)

Acabada la caminadeta … deu ni do les dimensions del complexe … i nogensmenys la temperatura… … si a la zona dels frescos era de 8 graus (quan parlen de frescos, volen dir fruita) a la de càrnics la temperatura estava a 4 graus i el personal clar, anava ben abrigadet… la majoria vestia anorak i gorra i mira que s’hi estava de bé… a fora estàvem tenint rècords al voltant dels 35 graus… així que els contrastos que també hi varen ser en la temperatura … una estoneta s’agraïren…

La visita ens va deixar clara la gran complexitat en manegar tal quantitat de productes diferents i per a tantes botigues, convertint el centre logístic en la peça fonamental en la eficàcia i eficiència generals i explica algunes dades com ara que quan la competència es conforma amb un 4% de minves, ells lluiten cada dia per el zero i decimals… no endebades poden mantenir els preus tant bons.

Acabada la visita als dos magnífics centres, ens dirigirem al restaurant de l’hotel les Clarisses al vell centre de la zona vella de Vic.

L’àpat va tenir la companyia d’un fantàstic celler amb uns vins negre i blanc notables i cava ja en arribar, que ens va permetre començar tot just asseguts agrair el convit tot brindant plegats. Els entrants, Llonganissa de Vic amb coca de vidre, Vieira al fonoll i salsa teriyaki i Ravioli farcit de gamba. Com a plat principal, es podia escollir entre uns Daus de salmó a la planxa i un Filet de vedella amb mini verdures. De postres, pastis de nata i mango o crema de iogurt amb coulis de fruites del bosc.

Entretant, el Sr Amblàs assessor de presidència, ens havia preparat una petita presentació en Power Point perquè ens acabéssim de fer càrrec del funcionament dels tres sectors de l’empresa –alimentació, carburants i energia— i hem establert un diàleg empresarial amb profunditat, amb preguntes amb cua que el Sr Font ha contestat, fins i tot, polítiques (el fet de mostrar la catalanitat de l’empresa pot perjudicar en altres llocs?) bé que, sobretot, els gràfics eren sobre el creixement de la pròpia empresa i comparatius amb d’altres empreses del sector per subratllar-ne les diferències. He entès que un Esclat es diferencia d’un Bon Preu perquè està als afores, és més gran, té serveis de càrrega al cotxe i té més referències. N’he tret que no els fa por cap competència, però que es miren de reüll Mercadona, no Lidl, Aldi ni Caprabo… Ells tenen 9.000 treballadors. Resultats sempre creixents així com l’EBITDA, sigles representen, en anglès, els guanys abans d’interessos, impostos, depreciació i amortització, és a dir, el benefici brut d’explotació calculat abans de deduir totes les despeses financeres.

Interessant la difusió que se’ns va fer del sector energètic, que ens apuntà el Sr. Josep Castany. Alguns ja coneixíem les bondats del seu servei, que com el signe d’identitat nuclear de la companyia, el servei i atenció personalitzada vers al client, en marca clarament la diferència. Res a veure en aquest sector amb les grans companyies energètiques, particularment les de l’IBEX, on molts n’hem patit en pròpia pell el menys teniment com a clients. Finalment, tot i tenir a més un millor preu i en algun cas i període un molt millor preu per idèntic servei, saber que a l’altre costat pensen en el millor per a tu i no és un eslògan, és el millor tret diferencial i Bon Preu Esclat Energia, per experiència pròpia, és així, us ho ben asseguro. En acabar alguns dels amics demanaren el contacte per estudiar el canvi, vist que era tant fàcil com semblava. A fe que si. Només cal la darrera factura i la voluntat de canvi, la resta tot ho fan ells. I sense que te n’adonis ja has canviat de comercialitzadora. De fet sovint hi ha una por entre els consumidors, que avui dia és incomprensible i que els fa mantenir la mateixa comercialitzadora, no se sap ben bé la raó. Venia molt a to la explicació que se’ns va fer al respecte: quan es va abolir l’esclavatge als Estats Units, a pesar de ser lliures i poder marxar, la gran majoria d’esclaus es van quedar a la mateixa plantació. Vindria a ser una mena de complex de l’esclau… El canvi de comercialitzadora, ja és igual fàcil que ho és el canvi d’operadora en el món de la telefonia, així que no dubteu més…

En acabar el Sr Font ens va obsequiar amb una capça on hi havia avellanes, una capseta amb bosses de tè verd, una ampolla de vi i una altre d’oli ambdues de km0. Una jornada, en definitiva, molt interessant.

Aquesta és la litografia que lliuràvem com a record i agraïment per la invitació al grup de gironins i acompanyants, que havia quedat al cotxe, el qual estava al pàrquing del Passeig de la Plaça de Santa Teresa… quin descuit… no era lluny, uns 150 m., però… a la fi però el Sr. Joan Font va tenir la amabilitat d’acompanyar-me per a poder-li fer la entrega. Es tractava d’una litografia de l’artista garrotxí Quim Domene, que amb el seu lirisme realista hi inclou tota una simbologia que ens recorda la ciutat de Girona.