Tertúlia amb l’escriptor, professor i periodista Dr. Lluís Busquets i Grabulosa, dimecres 11 de maig de 2022

En una nit primaverenca d’un temps gairebé estival, puntuals a la cita i conscients que alguns gironins, amb tants canvis de data, no havien tingut més remei que excusar ben sincerament la seva assistència, la vetllada prometia. I es que un amic i gironí històric del grup era el convidat de la nit.
Feia pocs dies que el convidat, en Lluís Busquets ens havia convidat des d’aquesta mateix web a la presentació del seu gran i darrer treball. Si no hi vàreu poder anar, enguany sou afortunats, ja que es va enregistrar en vídeo i el podeu veure aquí.
La nit presentava algunes novetats que el nostre coordinador, l’Enric, va explicar detalladament en la introducció i presentació inicial del convidat. Un nou gironí del grup s’estrenava. Es tractava d’en Jaume Vidal, de Blanes, comarca de la Selva, i enguany administrador general de l’IESE. L’amic Quim Vilà, un parell de mesos enrere ens l’havia suggerit. Tanmateix un altre amic, d’acompanyant que no gironí, molt interessat en el convidat també va compartir àpat i tertúlia. Es tractava d’en Josep M. Carrau, que al llarg de varies dècades dirigí el Servei d’Estudis de “la Caixa” (llavors un staff econòmic del director general i també dels òrgans de govern de la institució) i, també, va ser l’alt executiu a qui el director general Josep Vilarasau, va encomanar la organització, posta en marxa i direcció del programa de beques de la Fundació “la Caixa”.

Tot seguit l’Enric va fer la presentació del convidat, que us transcric tot seguit:
“La Clàudia Pujol, directora de la revista Sapiens i que molts coneixeu bé, en la presentació del darrer llibre del grup, va definir aquests sopars com a Àpats il·lustrats. Us asseguro que quan pugui cloure el tercer recull de les tertúlies, li demanaré si em permet prendre la seva definició com a títol del mateix. Crec que coincidirem en la definició. Bàsicament el grup de gironins, d’ençà el 2011 amb l’afegit del convidat, ha esdevingut enllà d’una forma per mantenir l’amistat i els vincles gironins, un cresol de coneixement, del que en grup clarament se’n ha mostrat molt àvid i pel que ens n’hem de felicitar.

Recordo la admiració, que en acabar la tertúlia i el sopar amb en Ferran Adrià, les seves reflexions ens produïren. Curiosament però, quan l’endemà algú em preguntava què havia dit, sorprenentment no li sabia resumir cap relat, ni cap corol·lari argumental més que els que semblaven una llista de tòpics: creativitat, imaginació, i molt coneixement enllà el detall d’algunes de les menges excepcionals aconseguides… La sorpresa però em va arribar dies després, quan recollint les anotacions, vaig ordenar tot el discurs.

Postil·la: a diferència d’un escriptor com és en Lluís, quin bagatge li permet dibuixar camins que disparen la imaginació del lector, com li he dit sovint, en el meu cas només pretenc la transcripció el més fidel possible dels coneixements exposats.

Doncs bé, quan vaig tenir ordenada la transcripció, em vaig adonar que allò que semblaven explicacions ampliades de conceptes isolats, en realitat seguien un discurs totalment coherent, però que només l’estudi, el treball posterior i la reflexió, permetien aflorar i apreciar-ne els matisos i el mateix relat. Els nidaments explicatius, en vaig trobar fins a tres un dins l’altre, pel seu mateix interès ens distreien del relat argumental. Un relat aparentment invisible, però perfectament estructurat.

Em serveix aquest exemple per explicar el sentiment que em produeix part de l’obra d’en Lluís, que no qualificaré en detall doncs disposeu de la biografia que amb el propi convidat us hem preparat. Algun cop i vençut pel nivell intel·lectual i de coneixement implícit aportat, li reclamava lo bé que em vindria una traducció dels seus llibres, a modus d’aquests llibres per a dummys, és a dir per als no iniciats. Li afegia col·loquialment, si us plau fes-me un resum, sense nidaments – als seus assaigs justifiquen qualsevol detall per nimi que sembli i que deu deixar els erudits sense argumentació crítica sobre les fonts–. I resumia, tinc fe absoluta en les teves conclusions.

I és que em sembla hi coincidirem, estem parlant de saviesa.

I vaig mirar-ne algunes definicions.  

Plató i Aristòtil n’accentuaven el seu caràcter teòric. Les filosofies hel·lenístiques, i més particularment l’estoïcisme, més aviat en subratlla l’aspecte pràctic. Cap però, n’exclou l’altre. Al corrent sapiencial de la Bíblia, la saviesa significa tant el coneixement com l’observança de la llei divina. Molt semblant per a la resta de religions. Una significació que connota sovint un sentit reverencial —el d’un coneixement d’experiència i d’amor, més que no pas simplement intel·lectual—. Tanmateix la saviesa també es defineix com la capacitat d’utilitzar el coneixement de manera intel·ligent i noble o com una qualitat atribuïda a qui posseeix una gran quantitat de coneixements i es distingeix per usar-los amb prudència i seny. Unes definicions que crec ens situen perfectament en els personatges i que desbrossa aquesta tant prolífica biografia d’en Lluís, a qui agraeixo la seva acceptació avui a venir com a convidat.”

Tot seguit prengué la paraula en Lluís. S’ho havia preparat a consciència. I què no treballa així, probablement us preguntareu? Una veritable classe magistral que vàrem gaudir. En alguns moments profunda, però sempre esclaridora.

L’editor, dies abans de la darrera presentació que us relatava, demanà a en Lluís una mena de resum detallat de la seva obra, incloent-hi alguna de les crítiques de veus molt autoritzades. I va preparar el document que us adjunto tot seguit i que recomano que us llegiu. És una radiografia que us detallarà l’abast de la seva obra fins la data, des d’ulls i perspectives diverses, conduïdes pel propi autor. Ja són 90 els llibres que ha editat com bé ens va recordar en la seva xerrada.

I ara un cop heu fet una ullada al magnífic document, permeteu-me afegir-vos un espóiler de la tertúlia a modus d’exemple. Mireu què es parlava en una part inicial de la conversa.
Deia en Lluís:
«… permeteu-me una visió com a professor de literatura. En aquest sentit dir-vos que el primer que haig de dir és que l’únic que voldria és fer cultura religiosa. Ni catequesis, ni religió, ni res més …
M’agradaria ajudar a fer entendre la Bíblia.
Penseu, per exemple, que encara avui dia els arqueòlegs no saben situar exactament on era el Sinaí. Ep… i enguany es visita i … tota la resta. Ara bé la realitat és que encara no sabem on era realment. O per exemple el llibre “El càntic dels càntics” tant summament important en la cultura i praxis jueva, particularment en la seva Pasqua, també actualment, i confio em dispensaran els jueus per aquesta meva lectura i deducció, en realitat és un “ménage à trois”.
Per tant el que us voldria deixar clar és que, tot llenguatge religiós, és un llenguatge mític. Així tant el Nou Testament, per nanos de Jesús, com l’Antic Testament, per nanos de Jahvé, és simbòlic. Fruit d’uns creients que han escrit per uns altres creients, que som nosaltres. Per tant, la fe és transaccional, és a dir la fe és més mística i mítica que no pas històrica.
Per exemple, mireu el mite del pas pel mar Roig. Us creieu que va existir mai? Probablement, no.
Així doncs, en el fons, la creença és un do de Déu. És doncs una interacció de realitats expressades en mites, però no pas el llenguatge històric de fets comprovables, tal i com ho entenem avui.
Un altre exemple, Jesús va néixer en un pessebre, què volia dir? Doncs que una família pobre no tenia on anar. Vaja el mateix que passa avui dia…
Així doncs, ens enganyen?
Nooo…
Els mites no falsegen la història, no empetiteixen cap relat, a l’inrevés, ens projecten els fets a una nova dimensió. Ens ofereixen unes altres ulleres a tot allò fenomènic, d’allò que nosaltres podem tocar. El que no podem fer, i ho fem sovint, és revestir el mite d’història. Aleshores ens estalviem la experiència mística de tot plegat. No ens podem quedar amb la història per estalviar-nos la experiència religiosa. Fixeu-vos, amb aquestes ulleres, què seria el pas del mar Roig? … doncs, el pas de la esclavitud a la llibertat.
Una fe adulta, que sigui alliberadora, suposa una reflexió crítica i una revelació de coneixements constants. Cosa que no acostumem…»

Us n’adjunto un tall d’àudio de 10 minuts en temps real (dispenseu els sorolls de l’àpat…).

…seguirà…

Podeu consultar la seva biografia a la web

Leave Comment

  • *required fields