Tertúlia amb l’Hble. Sr. Jaume Giró i Ribas, conseller d’Economia i Hisenda (26/5/21 – 10/10/22), dijous 9 de febrer de 2023

Aquesta vetllada, ens apleguem pel sopar i la tertúlia una bona colla de gironins, gairebé exhaurim el llindar factible per disposar d’una taula imperial on tots puguem gaudir millor del convidat. La veritat és que la taula fa patxoca…una trentena de comensals en una taula única tant ben engalanada impressiona…Puntual a la cita rebem el convidat al vestíbul i l’acompanyem al saló privat on ens espera tothom.

Pel camí parlem de l’horari previst i demana poder acabar a les 23h. Te tota la raó. Ja és hora que comencem a fer un horari més europeu. Així que un cop asseguts a lloc, en faig esment en la introducció i l’acceptació es preveu generalitzada. Consultats després els gironins, a partir d’aquest sopar començarem i acabarem mitja hora abans. Magnífic inici … el convidat ha catalitzat una idea latent que des d’aquesta nit farem efectiva.

En Josep el presenta com un empelt de Pere Duran Farell, compromès amb la societat civil, un home honest, coherent, coratjós i matiner, de reeixida trajectòria professional i que no està a la política ni per diners ni per vanitat.

De la seva biografia, que tots tenim impresa, resumir que és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra i en Administració i Direcció d’Empreses per Esade. En  els darrers trenta anys, el convidat ha format part de diversos comitès de direcció de diverses companyies d’arrel catalana, com Catalana de Gas, Gas Natural, Petrocat, “La Caixa”  i, del sector energètic espanyol, com Repsol i Petronor. Fins al desembre de l’any 2019, va ser Director General de la Fundació Bancària «la Caixa” (segon d’Isidre Fainé) i membre del Comitè d’Inversions de  Critèria, la societat hòlding de participacions empresarials de “la Caixa”. Dirigí i implementà el Pla Estratègic 2016-19 de la Fundació «la Caixa”, que concentrava les inversions en l’acció social transformadora, la igualtat d’oportunitats i els centres de recerca catalans.

Conseller d’Economia i Hisenda del maig de 2021 a l’octubre del 2022, era del grup dels consellers partidaris de no deixar el govern… Va aconseguir aprovar els pressupostos en temps i forma per primera vegada en dotze anys; va posar en marxa un fons de 10 milions € per cobrir els avals dels servidors públics independentistes perseguits pel Tribunal de Cuentas per l’acció exterior; va assolir que les agències de ràting internacionals valoressin el deute de la Generalitat com a grau d’inversió, i no com a «bonus porqueria», com es feia en els 10 anys precedents; va recuperar la propietat i gestió de l’Eix Transversal, en mans d’un fons d’inversió, que permetrà estalviar 800 milions € a les finances públiques. Respecte a la societat civil, i cultural, ha estat vicepresident de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i President del Consell de Mecenatge dels Gran Teatre del Liceu.

En Carles, per la seva banda, explica que hem passat una setmana d’adrenalina pel retorn a les arrels del centre polític català, amb la presentació de Xavier Trias com a alcaldable a l’Ajuntament i de la reedició del llibre de Jordi Pujol Des dels turons a l’altra banda del riu. Entre l’acció i l’esperança (Comanegra), escrits de presó de 1961-62 i publicats l’any 1978 per Pòrtic, ara amb nous textos. I juga fort dient que l’home del centre polític sobiranista del país, davant d’un govern i uns partits que no tenen model de futur, és Jaume Giró.

Serveixen l’aperitiu, un ravioli de col amb brandada de bacallà i una terrina de campanya amb agredolç de mango.

L’àpat s’acompanyarà del vi negre de les bodegues Torres, Mas Rabell Alquimia de la D. O. Catalunya i el blanc del celler Can Estella, Clos del Oms de la D.O. Penedés.  

I, molt respectuosament, el conseller es posa dempeus per adreçar-nos unes paraules que engeguen una interessant tertúlia com queda palès tot seguit.

—Enllà d’en Josep, diuen que vostè té un empelt de Pere Duran Farell, l’home que portà el gas dels jaciments de Hassi R’Mel d’Algèria a Espanya…      

«Duran Farell va ser un gran empresari i un gran humanista. Presidí el hòlding Gas Natural SDG, era membre del Club Roma, i la seva preocupació per la societat civil el portà a presidir la Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Si m’hi comparen, és un elogi i un honor.

—El gasoducte passava pel Marroc, travessava l’estret de Gibraltar i arribava a Còrdova… Ara les coses han canviat molt.

«Teníem uns contractes magnífics, en preu i en fidelitat, fantàstics amb Argèlia i Líbia i ara, amb el canvi de política amb  el Marroc, ens porten gas liquat més car d’EUA i de Rússia. I Itàlia s’entén amb Argèlia… »

—Vostè ha passat pels que diuen que són els grans centres de poder de Catalunya: el Barça, «la Caixa» i el Govern de la Generalitat.

«Al Barça no hi he arribat a estar. Vaig treballar molt i molt a gust a la campanya a favor de Joan Laporta, preparant el programa econòmic i fent debats. Però el club requeria molta dedicació i una feinada que entrava en col·lisió  amb la meva. Hi vaig aprendre molt d’aquella etapa, això sí. I només espero i desitjo que la gestió econòmica permeti mantenir l’actual model de club»

—Parlem de “la  Caixa”, que, en aquests darrers anys, ha canviat molt. Per pura xafarderia, qui va inventar els Stores de la Caixa? Hi ha anat mai el seu promotor?

«Ja no hi sóc, a “la Caixa”; per tant, em permetrà que no opini.  Només li puc confirmar una cosa: sí, ha canviat molt, en molts sentits.»

Arriba l’entrant, Carxofes amb viera, pernil ibèric i suc de rostit.

—Va ser a la conselleria d’Economia i Hisenda del maig de 2021 a l’octubre del 2022 i era dels partidaris de no deixar el govern. Aconseguí aprovar els pressupostos en temps i forma per primera vegada en 12 anys, posà en marxa un fons de 10 milions € per cobrir els avals dels servidors públics independentistes perseguits pel Tribunal de Cuentas… Més èxits?

«Vam assolir que les agències de ràting internacionals valoressin el deute de la Generalitat com a grau d’inversió, “investment grade”, i no com a «bonus poqueria», com es feia en els deu anys precedents; vam baixar dos punts fins al 36% el deute de la Generalitat; vam recuperar la propietat i gestió de l’Eix Transversal, en mans d’un fons d’inversió, que permetrà estalviar 800M€ a les finances públiques.»

—Per això vostè era partidari de no deixar el govern?

«Sempre es pot treballar més i millor per tots els catalans des de dins que des de fora.»

—Ara els partits nacionalistes hegemònics no s’entenen i semblem ser al dia de al marmota. Cap on cal anar?

«Més que de partits polítics, m’agrada parlar d’espai polític. Hi ha un espai a la centralitat política sobiranista, que hem deixat desocupat. I ho dic i penso d’una manera desacomplexada. Per saber on anar, cal tenir un objectiu i un model de país. I dues coses més: criteri i lideratge. »

—Vist que vostè, abans de ser conseller,  sempre havia fet política des de la no-política, estaria disposat a jugar dins de Junts o encapçalaria un nou partit?

«En cap moment he pensat en liderar cap nou partit, malgrat alguns m’ho van demanar al sortir del Govern. El meu espai polític és a Junts i és el model de país de retornar a una economia productiva, a una cultura de responsabilitat individual i col·lectiva, dialogada i no sols subvencionadora, a un ensenyament d’exigència i qualitat, a un sistema sanitari d’excel·lència, un ecosistema de coneixement que estimuli el talent i la recerca, a una fiscalitat que no escanyi la pagesia i ajudi a la petita i mitjana empresa, a una negociació intel·ligent amb el govern central.

—Pedro Sánchez es prepara per desembarcar a Europa vista la brama que l’Ursula von der Leyen n’està enamorada platònicament?

«També ho ha sentit a dir? Xafarderies! El cert és que Sànchez a Europa té  més bona premsa que entre els seus.»

—Vostè el passat febrer era a la presentació de la reedició del  llibre de Jordi  Pujol, Des dels turons a l’altra banda del riu. Entre l’acció i l’esperança, però no pas a acompanyar al Tribunal Superior de Catalunya la Laura Borràs.

«El llegat de Jordi Pujol és inqüestionable. La qüestió de la deixa sense declarar o que algun fill hagi actuat  bé o malament, ja ho dirimiran els jutges. Però Jordi Pujol va fer autèntiques estructures d’Estat sense dir-ho i ara moltes coses de les que va fer el president Pujol, ara no ens les deixarien fer: la immersió lingüística, els mossos, els FGC, el sistema sanitari, la CCRTV… I quan una cosa no va sortir bé, per exemple la Universitat de Distància a Catalunya,  va saber  conjuminar sinèrgies perquè sortís la UOC, innovadora i de prestigi arreu. Pujol va intuir que cada 20 anys tindríem de fer front a onades d’immigració. Primer van ser d’Espanya i ara d’arreu… »

—Fuig d’estudi?

«No, no. Ara anava a respondre. Crec que Junts és un partit sorgit en circumstàncies difícils i encara és en construcció. I a dins del partit no hi ha pas uniformitat de tendències; al contrari: hi ha una diversitat de sensibilitats. Hi ha qui es pensava que teníem la independència  a tocar, sense adonar-se de la paret terrible que tenim al davant. Encara hi ha qui s’ho pensa. Jo també la vull la independència, però sé que, dissortadament, no serà per l’immediat demà. Els catalans no hem d’esperar gaire d’Europa. Espanya és el seu quart soci més important… I no tenim l’Estat a favor, sinó més aviat en contra.»

Com a plat principal ens serveixen un rap amb pa de romesco, espinacs a la paella i emulsió d’ametlla.

—S’ha comentat que a vostè l’havien convidat a dinar a la Casa dels Canonges cinc presidents de la Generalitat diferents; dels sis que hem tingut, descarto Puigdemont?

«He dinat, conversat i algun cop discutit a Canonges amb els presidents Pujol, Maragall, Mas, Puigdemont i Aragonès. Amb el president Puigdemont tinc una relació de molt d’afecte des d’abans de ser president, i em va convidar a dinar a la Casa dels Canonges dues vegades. Només no hi vaig ser amb el president Montilla.»

—També es va llegir que  els mesos que va ser conseller va ser el temps en què ha estat més mal pagat.

«Fins arribar al Govern, havia ocupat llocs de responsabilitat amb més sou, sí. Per a molta gent la vocació de servei públic, el compromís amb el país, l’ànim de fer una feina ben feta en el teu àmbit, supera el factor de la remuneració…»

—Però el seu pas per la política li ha confirmat que cal guardar-se dels propis amics, que dels enemics ja tots en tenim prou cura?

«Miri, li ho explicaré amb una metàfora. Els Comuns, la CUP i ERC sembla que no facin grans travetes, igual com sembla als visitants d’Euskadi que el xirimiri no mulla, però allà en diuen “calabobos”: i tant que mulla! Ara, feta la metàfora, em cal afegir que, sortosament, he tingut i tinc amics en tots els partits i en totes les tendències del meu partit.»

—El president Mas diu que tenim el procés en el frigorífic.

«Perquè és el moment de la reflexió de tot allò que vam fer de 2012 a 2017. Artur Mas va ser un gran president de la Generalitat, malgrat les retallades. O  justament per les retallades, que no hi havia més remei que fer. Els dos tripartits van incrementar el deute de la Generalitat en un 450%. Quan les coses van mal dades, les esquerres tenen sempre una solució: pujar impostos. I això, per a les classes mitjanes, és insuportable.., I a Catalunya gairebé un 80% de la gent és de classe mitjana.»

—No tothom les va complir les retallades. TV3, per exemple… Hi qui diu que calen mil acomiadaments…

«No ho sé, però caldrien diners per reestructurar. I per fitxar unes quantes persones joves que  sàpiguen fer una televisió funcional pensada pels públics objectius de 2030, tot externalitzant despeses i no internalitzant-les.»

De postres un cremós de xocolata amb gerds i cacau.

—Vostè va mig fer els nous pressupostos. Quins són els pitjors maldecaps a l’hora d’elaborar-los?

«Poder estirar d’una banda el que falta de l’altra. I pensar que  la Generalitat ha de tornar tots els crèdits, no fer dèficit, per evitar més impostos als ciutadans.»

—Suposo que en Salut, Serveis socials i Educació no es repara en despeses…

«Tenim un sistema sanitari d’excel·lència malgrat la precarietat d’alguns sous. Però no en tenim prou dels 12.000 milions € en Salut; en necessitem 14.000. Treball, Afers Social i Famílies seran cada vegada més importants, com Acció Climàtica, Alimentació i Medi rural. La bretxa de la manca d’igualtat d’oportunitats i dels sous precaris s’està eixamplant massa. De l’educació… Els joves han d’aprendre que tots ens hem de guanyar la vida treballant molt i bé. La vida no te la regalen. Per a alguns sembla que tinguem dret a tot  sense cap deure. I cal competir. A Europa no baden. En fi, caldria parlar-ne molt. »

—Parlem-ne. Enllà de la manca de respecte als ensenyants i del fet que fem joves de cotó fluix…

«Hi ha una gran dedicació d’excel·lents professionals els esforços dels quals no es veuen ni en la pròpia realització personal ni  en els resultats acadèmics dels seus alumnes. Darrerament s’han fet esforços titànics per reduir una hora lectiva als professors per exigències sindicals. Això què té a veure en la qualitat d’ensenyament? I la FP està encara un xic deixada de la mà de Déu. Cal actualitzar la FP amb un sistema públic/privat i adaptat al segle XXI.»

—El país està aturat, com diuen alguns? A Madrid els restaurants són plens cada nit…

«Sí, i sembla que estiguin de festa contínua. Oblidem-nos de Madrid! Són capital, amb els ministeris, el funcionariat i les inversions inherents. Oblidem-nos-en fins que siguem capital d’un estat! El que no pot ser és que ens passin per davant Aragó, València o Màlaga. Amb energia verda, per exemple. A Catalunya sols tenim el 15% d’energia renovable. A Espanya ratllen el 46% i, a Europa, el 64%. Cal una mirada positiva a projectes econòmics que generin ocupació i progrés. Hem d’exigir el que ens cal i denunciar  el que és injust. »

—El dèficit fiscal, per exemple.

«És que el dèficit que patim ens empobreix. Però hi ha més coses. Si hi suma la manca d’execució pressupostària, ja és un altra greuge. I pensi que dels Fons europeus, que ha centralitzat Madrid, ens ha tocat el 12% quan la nostra contribució és del 19%.»

—Quan hi havia els diners per ampliar l’aeroport, el govern hi va posar pegues. Els socialistes ho han hagut de posar com a condició per l’aprovació dels pressupostos.

«Els socialistes han jugat bé. Ara, desconec la lletra petita. I, escolti, si volem ser de primera, necessitem vols del  Pacífic a Barcelona, la B-40, ampliació del port i de l’aeroport, i, amb les degudes inspeccions i vigilàncies, el Hard Rock Entertainment World i tot. Ara, malgrat els trets al peu, Catalunya, el passat 2022 se n’ha sortit prou bé. »

—Sí?

«L’any passat vam créixer per sobre del 5%, molt més del que s’esperava. No oblidi que  ja fa un any de la guerra d’Ucraïna i sortíem de la pandèmia. Però la gent havia estalviat, tenia ganes de sortir, viatjar i consumir. El 2022 es va salvar gràcies al consum. Però Putin va canviar les regles de joc envaint Ucraïna. No oblidi que  Rússia és dels primers exportadors de petroli, gas,  components de fertilitzants… Els preus es triplicaran. I Putin no sembla pas que tingui ganes de posar-hi fi. Més aviat sembla que vulgui exasperar europeus i americans. Putin no ha emprat pas tot el potencial de guerra que té,  onze vegades superior a Ucraïna. Zelenski no s’hagués imaginat mai de poder parlar al Parlament britànic ni a l’Europeu demanat tancs i avions. Tard o d’hora hi ha d’haver un procés de pau. Tot això és del tot irracional.»

—O l’inici de la tercera guerra mundial, com ja es diu.

«Suposant que fos veritat, també s’acabaria amb un procés de pau. Els fabricants d’armament i altra gent es fan d’or. Tingui en compte que a Ucraïna s’està dirimint una guerra de blocs. El novembre del 89 va caure el mur de Berlín i, amb ell, la guerra freda; el 1991 es va dissoldre la URSS; el 2022 s’ha envaït Ucraïna: cada 30 o 40 anys s’activa la guerra de blocs. Falta un lideratge fort a Europa. »

—Amb la Merkel no hauria passat?

«Els futuribles no es poden predir, però era una líder i Putin se li posava al  telèfon. A més, amb els gasoductes Nord Stream 1 i 2, havia lligat intel·ligentment i econòmicament Europa amb Rússia; sabia què es feia. Avui no es pot entendre una pau política sense una entesa econòmica. »

—Aquest 2023 ens haurem d’estrènyer el cinturó?

«Les hipoteques i els crèdits seran més cars. Es preveu créixer un 1,5% i que hi hagi recessió en alguns països europeus. Aquí no hauríem de ser tan minuciosament previnguts amb el turisme.»

—Hi ha un conegut que defineix l’economista com aquell que només sap explicar el perquè no s’han esdevingut les coses segons les previsions; i un altre que diu que si un vaixell comença a enfonsar-se, és difícil d’adonar-se’n. Quina revolució ens toca de fer?

«Sóc més amic de les reformes que de les revolucions. La història ens demostra que el progrés i el benestar de la humanitat ve de reformes, per anar millorant les coses. Però entenc que avui som una societat envellida que els sous esdevenen cada vegada més ínfims i que hi ha gent que viu gràcies a les pensions dels pares.»

—Als catalans la immigració ens està fagocitant?

«Amb un 1,1% de mitjana de fills per parella, no estem per tirar coets, certament, però la immigració és una constant en els darrers 70 anys a Catalunya, i ha estat un element socialment i econòmicament positiu pel país.»

—Al primer trimestre  la gent feia cues per comprar lletres del tresor.

«No s’entén que els tipus d’interès estiguin pujant i els dipòsits bancaris, els estalvis de la gent no s’apugin, o no ho facin a nivell similar. Al Banco de España ja li va bé, perquè així col·loca Lletres del Tresor a tothom i amb seguretat d’un bon preu.»

I en el comiat agraírem la magnífica exposició i debat que el convidat ens va propiciar, sense defugir ni les qüestions més complicades.

Com a record del grup li vàrem obsequiar amb una litografia de pintor i gravador barceloní Josep Guinovart (1927-2007). Una litografia de l’artista considerat el màxim representant de l’informalisme –comprèn totes les tendències abstractes i gestuals– que havia estat vinculat al grup Dau al Set, així com fundador del grup Taüll amb Tapies, Tharrats, Cuixart, Aleu i Muxart entre d’altres…

I la nit era freda així que en comptes de a l’exterior, ens vàrem aplegar al vestíbul interior a fer-nos la foto de grup.

Podeu consultar la seva biografia aquí.