Biografia del Dr. Ramón Alcoberro i Pericay, filòsof, escriptor i professor

_______________________________________

Referència a la web del màxim interès de Ramon Alcoberro:
http://www.alcoberro.info

Les referències més rellevants del contingut tractat a la tertúlia relatives al dret penal de l’enemic es poden trobar tot seguit.
S’inclou un nou Dossier sobre Chantal Mouffe i el populisme d’esquerres, que ella ha teoritzat conjuntament amb Ernesto Laclau.
-Sis arxius inèdits accessibles directament a:
http://www.alcoberro.info/chantal-mouffe.html
-Ampliació del Dossier sobre el teòric del dret penal de l’enemic, Gunther Jakobs:
http://www.alcoberro.info/g%C3%BCnther-jakobs.html
En aquests moments complicats del nostre país, el populisme (de dretes o d’esquerres) s’està convertint en un actor ideològic significatiu (Mouffe ha publicat un llibre escrit amb Iñigo Errejon); i el dret penal de l’enemic és la tesi sobre la qual s’articula la justificació conceptual del judici als presos polítics catalans.
Des de la web alcoberro.info creiem, doncs, que divulgar informació sobre Mouffe i Jakobs pot ser significatiu.

Ramon Alcoberro, abril de 2019
_______________________________________

Biografia (pròpia, web filosofia  i viquipèdia)

Nascut allà a Pals l’any 1957, es llicencia en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona (UB) (1980). Posteriorment obté el diploma en Teologia per l’Institut de Teologia de Barcelona (1981) i el doctorat en Filosofia per la UB (2001).

Professor al batxillerat de les escoles IPSE / Fundació Vicenç Salvat (1980) i Clot / jesuïtes (1983) i catedràtic d’Ètica a la Universitat de Girona (1996-). Consultor a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) (2001-) i va ser coordinador del desaparegut grup d’Ètica empresarial a l’Institut de Tecnoètica (Fundació Epson Ibèrica) a Barcelona (2001). També ha estat coordinador de la secció de filosofia (2005) i membre electe de la junta de l’Ateneu Barcelonès i cap de la seva secció de Filosofia (2007-2016).

Ha rebut els premis Extraordinari Fi de Carrera, Arnau de Vilanova, Serra Hunter i Serra i Moret entre d’altres. És col·legiat d’honor al Col·legi d’Economistes (2018) i soci d’honor a l’Ateneu Barcelonès(2018).

Fou l’autor del primer assaig de filosofia de la postmodernitat publicat en català El desordre cívic (1983). Es formà al Col·legi de Filosofia amb Xavier Rubert de Ventós i pertany a l’anomenada Generació de la transició, el grup dels filòsofs universitaris postmarxistes aparegut al llarg de la dècada de 1980 i que han publicat bona part de la seva obra en català. El seu pensament evolucionà del postmodernisme a l’utilitarisme liberal. Incorporat a la lluita antifranquista, fou membre de les Joventuts Revolucionàries Catalanes i pres polític l’any 1975. Alcoberro s’ha especialitat en temes d’ètica i ha estat un precursor de la tecnoètica i de l’ús de la xarxa en la divulgació filosòfica en català.

Ha editat i traduït al català textos de Diderot, D’Alembert, Voltaire, La Rochefoucauld, Mazzarino i altres pensadors de la Il·lustració, però també de Thoreau i de Walter Benjamin. Alguns dels seus llibres han estat traduït a diversos idiomes.

Autor de més d’una vintena de llibres de filosofia i assaig. Edicions de diversos filòsofs de la Il·lustració, estudis sobre història del pensament a Catalunya, sobre sociologia de moviments juvenils i treballs d’ètica aplicada, estudis sobre problemes de la crisi de la modernitat i sobre els clàssics del XVII i del XVIII. El seu darrer llibre: Platón (2019, RBA). Continua treballant sobre temes al voltant de la Il·lustració i l’herència de les Llums i les ètiques aplicades. Manté oberta una plana web i un bloc de temàtica filosòfica amb més de 2.00 arxius consultables (amb un milió de visites anuals).

Etiquetes:

Leave Comment

  • *required fields

    *

    code