Presentació del llibre del grup “El que hem xerrat!”

Propera presentació a Olot a Can Trincheria, el divendres 1 de juny a les 19h amb la presència a banda dels autors, també de la Clàudia Pujol i del regidor de cultura de l’Ajuntament d’OlotSr. Josep Berga. Clausurarà l’acte l’alcalde d’Olot, l’Il·lm. Sr. Josep M. Corominas.

—-

El passat 12 d’abril de 2018 a les 19h es va fer la presentació pública a l’Ateneu Barcelonés, sala Sagarra, per part de:
Vicenç Villatoro, Escriptor, periodista i director general del CCCB
Clàudia Pujol, Periodista i directora revista Sapiens
Lluís Busquets, Escriptor i periodista i jo mateix

Adjunto unes fotos i les dues primeres impressions que tot seguit en vàrem escriure a les xarxes ambdós coautors:

A) Ahir, com sabeu, es va fer la presentació del llibre “El que hem xerrat!”. Es va fer a la magnífica i il·lustrada sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès. Alguns dels gironins que vareu poder assistir, en podeu donar fe. Crec que es va poder percebre una total unanimitat, tant entre els presentadors com també entre els assistents. L’acte va resultar ben exitós. Els relats, al literari i punyent del mateix Lluís Busquets o al de la frescura interpretativa de la Clàudia Pujol, ambdós amb referències ben detallades als convidats, s’hi va afegir la mirada esclatant i brillant d’en Villatoro. Mirada, des de fora el text del llibre però fent-nos veure la potència d’unes relacions, que qualificà com a molt denses i que, tertúlies com aquestes o les que comporten Òmnium Cultural, l’ANC, el mateix Ateneu, on ens trobàvem, i moltes altres d’arreu el país, fan de la nostra societat civil un veritable motor que s’organitza a banda de l’estat. Fet que datà haver-se iniciat l’any 1898 i que està en la rel, que ha anat consolidant aquesta societat civil, que sense estat ha estat capaç de portar-nos al camí que em endegat, malgrat les crisis estatals que no han afectat, ni tampoc els actuals entrebancs del xoc amb l’estat. Relats i mirada que ens varen deixar a tots ben astorats i admirats, havent-nos ajudat a créixer en la nostra autoestima grupal.
Una vetllada ben exitosa que finalment vàrem poder gaudir amb un cert entusiasme contingut.

Enric Calzada

B) Ahir, amb la Clàudia Pujol i en Vicenc Villatoro, vam presentar a l’Ateneu el llibre de l’Enric Calzada i d’un servidor, EL QUE HEM XERRAT. En Vicenç va estar magnífic, com sempre. Prengué els nostres sopars com una manifestació del teixit de la societat civil catalana que, segons ell, des del 1898, atès el badajament d’Espanya, va decidir fer una xarxa de relacions denses, interpersonals i intercomunitàries, contràries a les relacions flonges i epidèrmiques, la qual cosa ens ha permès dos fets crucials: travessar el segle XX amb la catalanitat intacta malgrat les dues dictadures i les posicions anticatalanistes dels governs centrals i que dos milions i mig de ciutadans catalans poguéssim assimilar tota la immigració d’uns tres milions i escaig, cosa que no ha passat enlloc. I es va posar ell mateix d’exemple: el meu pare quan va venir de Castro del Río no sabia ni que aquí hi havia un idioma diferent i no es podia imaginar que el seu fill dirigiria la Ramon Llull que treballa per escampar la nostra llengua arreu del món. “El vostre llibre –digué– és un testimoni del que ha passat i està passant al país en aquests darrers anys. Sopeu! Per fer xarxa densa no calen ateneus, edificis ni grans estructures. Només cal una xarxa de complicitats!”. Gràcies, Vicenç

Lluís Busquets

Leave Comment

  • *required fields