Resum de la tertúlia amb el Sr. Ernest Pérez-Mas, fundador, president i director general (CEO) de Parlem Telecom, l’operadora de telecomunicacions de Catalunya, dimecres 4 de desembre de 2019

En el darrer sopar de l’any i amb una certa rauxa avançada, vàrem voler contrastar i eixamplar el coneixement del mon de les telecomunicacions a casa nostre. Encara teníem ben fresca a la memòria, la magnífica exposició que ens va fer ara fa justament un any, casualitat inclosa, el representant mediterrani de la gran operadora de telecomunicacions per excel·lència: Telefónica i de la ma del màxim cap a casa nostre, el Sr. Kim Faura. Nogensmenys, conèixer la seva energia comercial, palesa amb tanta magnífica activitat en importants i diverses firmes industrials tant diverses, pagava la tertúlia. Un veritable exemple de màrqueting digne d’estudi a les escoles de negoci.
Tanmateix però, una tertúlia que alguns vàrem poder ampliar amb la posterior visita al centre de recerca i innovació mundial de Telefónica, un veritable hub internacional de coneixement en les tecnologies relacionades amb les telecomunicacions i el seu impacte i futur en la societat. Una visita amb excel·lència, de la ma del propi Faura, que ens va facilitar la conversa amb diferents experts i responsables de les distintes àrees del centre. Així, vàrem poder parlar amb el director executiu de Telefònica Innovation Alpha, el Dr. Pablo Rodríguez (per a qui l’impacte de la intel·ligència artificial serà superior a la de la electricitat o el foc), i, entre d’altres responsables, descobrir que el Chief Data Officer, és un ex-hacker mediàtic, el Sr. Chema Alonso, ara  l’expert màxim en ciberseguretat al grup. El recorregut pel centre ens va desvetllar, no només els grans reptes en que s’hi està treballant, sinó i particularment, les formes que se’n deriven.
Formes laborals, que ja no són exclusives en llocs de tant prestigi, com Silicon Valley a Califòrnia. I tot plegat ben avinent a la zona barcelonina del 22@, en aquest cas i concretament a l’edifici Diagonal 00 de Barcelona. És ben cert que enguany anar a treballar a Barcelona, queda clar que per a alguns, i cada cop sembla anirà a més, ja no es haver de desplaçar-se  necessàriament a un despatx, ni a una taula amb uns recursos físics in-situ, i molt menys anar-hi  amb vestit i corbata… els canvis ja fa temps que varen arribar i s’hi han quedat. De fet, si us hi passegeu, ho percebreu clarament en l’ambient. Gent de ètnies distintes, la majoria joves i amb parles distintes, es creuen pels carrers o cafeteries i restaurants. I,  amb l’anglès com a l’esperanto comú. Vaja com fa trenta anys es podia veure a molts dels llocs més avançats tecnològicament dels EEUU.

Ara bé amb tant canvi, empíricament palesat, seguíem amb la incògnita sobre una part d’aquest mon que ens seguia encuriosint. Així que, vàrem creure que ens hi podria ajudar, si més no parcialment, el promotor, soci, expert i tècnic principal d’una de les empreses petites de telecomunicacions del mercat al nostre país. I no només això, probablement ens podria  aclarir la seva necessitat i el seu rol, desvetllant-nos un dels misteris, per a molts, d’això de les operadores virtuals. Aquest va ser l’esperit i voluntat previs per contactar i poder fer avui la tertúlia amb el responsable màxim de la operadora Parlem, que darrerament tant escoltem a la publicitat audiovisual catalana.  
I sense més, enllà dels detalls operatius de la vetllada, i tot recordant alguns detalls de la seva biografia, vàrem donar la paraula al convidat.

«Soc besnét de vuit barcelonins, una característica que he anant descobrint és quelcom difícil de trobar, i segueixo la saga dons també ho soc i visc a l’eixample barceloní. Els primers anys de la meva carrera professional vaig estar treballant 4 o 5 anys en empreses al llarg de la península, bàsicament en vendes i en BTB (business to business). És a dir en venda de productes entre fabricant i distribuïdor o entre aquest i el comerç minorista. Des de l’any 1996, a l’estranger, en companyies nord-americanes, obrint mercats i voltant pel mon, fins l’any 2013. Parlo fluidament sis idiomes i dos més que els tinc una mica rovellats, el rus i l’alemany. A l’any 2012, a una fira del sector, vaig descobrir que es començava a parlar dels operadors mòbils virtuals. Poca broma, n’hi havia 40! Un operador mòbil virtual és l’operador que lloga la infraestructura per a poder treballar a un altre operador que la disposa. Funcionen gràcies a una concessió estatal, que llicencia bandes de freqüència. Només hi ha quatre companyies que l’hagin aconseguit, que són Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo (marca comercial de la operadora MásMóvil). La subhasta on s’assignen els operadors, suposa per als guanyadors una despesa de milers de milions d’euros per a cadascuna, imports que les companyies paguen als estats. Així, aquestes operadores a més de donar directament el serveis que se’n deriven, lloguen a les operadores virtuals la seva infraestructura. Em va semblar molt estrany que no n’hi hagués cap al territori català i comentant-ho amb un amic ens vàrem animar a intentar-ho nosaltres. Vaig preparar un pla de negoci enfocant-ho des de i per la catalanitat. Si tenim entre un 20 i un 25% del PIB, i semblant en tots els mercats, no s’entenia que no n’hi hagués cap a Catalunya. Potser per “la Caixa”  i raons històriques, vaig pensar. Durant un any i mig amb el pla de negoci sota el braç vaig intentar cercar el capital. I per estar proper al país, vaig començar a col·laborar al Mobile World Capital, que és l’organisme  parapúblic que pretén concretar els projectes i les idees que el Mobile World Congress hagi pogut presentar, però al llarg de tot l’any i fins el següent. Per fundar la companyia em vaig posar en contacte amb Fonyou, llavors un operador mòbil virtual que emprava una plataforma sobre la infraestructura de Telefònica. Els vaig oferir comprar-los el 50% de la companyia. La meva parella pensava que havia embogit. Em vaig gastar els estalvis. Volia executar el contracte que tenien amb Telefònica, abonant-los el que hi havia pendent. Era l’any 2013 i vàrem quedar que des de Telefònica hi posarien la seva part, per plegats posar en marxa la empresa. I arribem a l’any 2014, recordeu que va ser l’any del 9N. I al març de 2014, quan anàvem a signar el contracte, ens fan saber que el president havia rebut indicacions, de les més altes instàncies polítiques de l’estat al respecte, aconsellant-lo que no era el moment de concretar una operadora mòbil catalana. El més curiós del cas és que Euskaltel, la operadora virtual basca ho havia fet al País Basc. Allà però directament, va ser el govern el que va donar les instruccions a Iberdrola i, tot seguit, es va fer. Aquí, no només no es va fer, sinó que ens va arribar, que quan el llavors president Pujol va anar a la Caixa a procurar gestionar la qüestió, es va trobar amb la negativa frontal de la institució, adduint que tenien un 5% sobre Telefònica i per tant no només no hi tenien interès sinó que hi estarien absolutament en contra.»

Serveixen l’aperitiu. Royal de bacallà, carpaccio de vedella i foie, ravioli de bolets i cloïsses amb salsa verda. Els vins que acompanyaran l’àpat, un vi blanc 10000 hores D.O. Penedès del celler Oliver Viticultors, amb la varietat Xarel·lo 100%. D’aspecte net i brillant, és subtil en nas i elegant. En boca és expressiu, sedós i fresc, molt equilibrat entre l’alcohol i l’acidesa. Quant al negre, Terra Indika D.O. Empordà del celler Mas Pòlit. Un vi negre afruitat, de color transparent que ens deixa un nas fresc i fi, sent suau, fresc i elegant en boca i molt equilibrat d’acidesa. Varietat garnatxa negra 100%.     

-Però no teníeu signat un contracte?
«Efectivament, però quan els ho vàrem recordar, ens respongueren que si que d’acord, però que el despatx Garrigues tenia una cinquantena d’advocats ociosos…»
-Quina prepotència no?
«Dons si. Per estalviar-me problemes, no en va la companyia és la que te més multes de la CNMC sense pagar-ne ni una…i en total suposen centenars de milions d’euros…  calia obviar-ho i vaig cercar un altre solució.»
-I quina va ser la solució?
«Dons vaig anar a Orange, fent veure que tenia operatiu el contracte amb Telefònica. I mentre intentava negociar, va aparèixer un fons d’inversió català, que prèviament ja havia anat a veure. Un fons que gestionava 80 milions d’euros, ara en gestiona 400, i que havia entrat a una companyia que es deia MásMóvil. Tenia el 20% de la companyia havent entrat quan en valia 14 milions €. L’acabava de sanejar, dons estava en pèrdues i me la volia vendre a 20 milions €. M’hi vaig negar, dons no la podia pagar. La empresa només tenia 2 milions €, la meitat del fons d’inversor del Sr. Joan Font de Bon Preu. Vàrem acordar que empraria MásMóvil sobre xarxa llavors d’Orange. Podríem començar a donar serveis a través de la infraestructura d’Orange. I vàrem començar al mes de juliol de 2014.»
-I com va ser el començament…
«La primera trucada la va fer l’alcalde Trias. Als pocs mesos però veiem que no anava. Ens vàrem asseure amb Bon Preu i segmentant la seva la base de dades de clients, es deduïa que hi havia un 60% de clients proclius a canviar a una operadora catalana, sempre que oferíssim un servei equiparable, amb telefonia fixa, telefonia mòbil, internet i televisió, amb una oferta de serveis d’oci, com el futbol o les plataformes de sèries i pel·lícules disponibles. Vàrem escriure un nou pla de negoci basat en aquestes quatre opcions.»
-Calien dons nous proveïdors…
«Efectivament. Arribem a un acord amb Jazztel per l’adsl a finals de 2015. Tot i això les dificultats financeres eren grans. Pocs clients entraven cada mes i per tant hi havia dificultats per abonar la nòmina a finals de mes. Sabia que calien tres anys de solvència financera per poder anar endavant, així que em vaig vendre un magnífic pis de 250 m2, on vivíem, i vàrem anar de lloguer. Per recomanacions de la UE, que només volia unes poques operadores de telecomunicacions al mercat, Vodafone va comprar Ono i Orange es va haver de vendre un milió de línies de Jazztel, que va comprar MásMóvil. Així que MásMóvil ja podia ofertar adsl. A més el fet de cotitzar a borsa, li permetia accedir al mercat de capitals a un cost força econòmic, així que va comprar PepePhone per 137 milions € i varen sumar mig milió de clients. El fet de comprar companyies li anava donant més gruix, fins el punt que es va optar a comprar Yoigo, una companyia que facturava 600 milions, quan MásMóvil en facturava 200. El propietari principal era suec i perdia diners. Alguns parlaven de que la compra enfonsaria MásMóvil, però no va ser així. Tenia 4 o 5 milions de clients i mai havia funcionat a Espanya. Florentino Pérez, president del Real Madrid, era soci de Yoigo i si la venda es feia, havia de posar les pèrdues al seu grup, per uns quants milions €. Ho varen arreglar en una operació d’enginyeria financera complexa i un fons d’inversió britànic que va fer un préstec de 600 milions €. Així que MásMóvil que valia vint milions € a l’any 2012, enguany com empresa que cotitza a borsa, a l’IBEX, en val dos mil cinc cents. En 5-6 anys ha multiplicat per 20 el seu valor.»

D’entrant esqueixada de bacallà i carxofes amb romesco de carbassa.

-Coincideix el llançament de la fibra amb l’anunci que feia Joel Joan a televisió?
«Va ser casual. Joel Joan era veí meu del pis que em vaig vendre i me’l vaig trobar l’1-O al mateix col·legi rebent garrotades…»
-I entre garrotades vàreu parlar de l’anunci?
«Li deia que buscava algú mes gran que s’afaités. I si em rapo, em digué. No m’atrevia a dir-li. I ho vàrem fer.»
-Es va notar?
« I tant, de fer 10 clients al dia ja estàvem a 50-60. I llavors vàrem fer una ampliació de capital.»
-Necessitàveu diners…
«Va ser l’ampliació de capital més gran que en aquella època es va fer al sud d’Europa amb micro-inversió. D’aquesta forma els micro-accionistes es convertien en prescriptors en el seu grup d’amics i familiars. I el nombre de nous clients diaris ja superava el centenar.»
-I l’anunci d’en Lluís Soler que enguany, amb la seva veu profunda tant característica, escoltem a la televisió catalana?
«Va ser tot seguit. Una campanya amb la base d’un poema d’Apel·les Mestre del segle XIX, titulat “La meva llengua”, d’on potser recordeu aquesta frase “L’estimo perquè sí, perquè és la meva”. I n’hem estat fent diferents versions amb les diferents variant lingüístiques dels Països Catalans.»
-I ha ajudat en nous clients?
«Enguany estem al voltant dels 250 a 300 clients diaris, amb puntes de 400. I novament hem fet una ampliació de capital de 2 milions €, dons el creixement és molt notable.»
-També per a petits inversors?
«Ho hem repartit, una part als socis existents, una altre per nous clients amb uns 620 mil€ per a uns 200 inversors. Finalment han entrat quatre socis nous, de quatre famílies molt conegudes de l’entorn industrial català,. Així que ara, el nostre entorn industrial disposa de socis que si calgués podrien invertir-hi milions. Ara mateix estem captant el 3% de les decisions de compra de mòbil i el 5% de les decisions de compra de fibra. Penseu que a Catalunya setmanalment, hi ha unes 7 mil persones que canvien d’operador de telefonia adsl o fibra. I també setmanalment, 25 mil canvis de línia mòbil.»
-I per quina raó canvia la gent?
«Per tres raons. Administrativa (canvi de casa, nova empresa, canvi d’estat civil,…), de servei (s’han enfadat per alguna raó o per acceptar una oferta per telèfon), i econòmica.»
-Enllà dels canvis, el boca a boca també us afecta, no? 
«Més aviat la corba d’innovació o introducció d’un producte nou. El primer tram, en diuen pioneers que abasta un 3% dels clients, nosaltres els diem almogàvers, són els primers en entrar a les novetats. El 12% que segueix, són els early adopters, volen les novetats però no tant, amb menys risc podríem dir. Volen ser dels primers però no el primer. Aquests dos tipus de clients, decideixen per raons emocionals. Identitat de marca, adscripció a uns valors. Ara bé, tots els pioneers, si després no funciones, no escrius un català impecable, o no atens bé per telèfon o la cua és massa llarga o la factura… són els que més protesten i més es deceben, fins marxar. Cal doncs tractar-los molt bé. Després del 3% i del 12%, hi ha el 30% del mercat massiu. Això explica perquè els 3 primers anys hàgim insistit molt en el factor emocional. Parlem, la operadora catalana. O aquell: parlem de la llengua i és la meva,… Parlem, nom inspirat en el final d’un clip de Jenifer López i mirant d’adaptar-lo com a fi de conversa.. les nostres més d’un cop acaben així… Amb el gran creixement actual i un cop ens trobem en aquell 12%, llavors el missatge començarà a canviar. Enguany ja estem preparant pel 2020 la possibilitat de fer l’alta per vídeo (podràs gravar un vídeo dient que vols l’alta, aquest és el meu DNI i aquesta la meva darrera factura d’un altre operadora). Ja no caldrà fer res més. Serem la primera companyia en fer-ho. Agafarem la informació d’allà i, a més, el vídeo serà la prova fefaent de la teva identitat, la fe de vida i la teva voluntat. En cada moment del cicle del negoci ens hem d’adaptar, nous models comunicatius i de fer.»
-I què més us cal conforme aneu creixent?
«Justament ara que farem una nova ampliació de capital, tenim clar què necessitem: Notorietat i credibilitat. És a dir et coneixen però t’han de comprar. La notorietat es guanya amb temps i també amb ambaixadors, també per això hem agafat socis inversors, o referents.»
-La ampliació de capital en què es concreta?
«Dons per exemple, en la obertura de botigues físiques que fins ara no teníem. Bé, si en teníem, però no pròpies. Per exemple, a Girona ho teníem a la llibreria Les Voltes, o a la botiga de Calvet al carrer Migdia, des de la setmana passada. Havíem començat a Calvet del carrer Urgell a Barcelona i funcionava, amb força altes al dia. També ho tenim a Reus, a Lleida, i ens seguirem expandint. Ara mateix en farem 13. El pla és més ambiciós i pretén una expansió pel País Valencià i les Illes. A tots els Països catalans i per això ens anunciem a TV3.»
-El futbol per televisió en molts casos és rellevant per no canviar d’operadora, no?
«L’efecte que té el futbol és menor. Penseu que a l’estat hi ha 54 milions de línies de mòbil, 36 milions de les quals són residencials. A Catalunya són uns 8 milions de línies de mòbil i 2 milions de línies de fibra, banda ampla i adsl. De totes aquestes, nosaltres tenim 45 mil línies de mòbil i 15 mil línies de fibra. El mercat és molt gran i nosaltres acabem de començar, per tant tenim molt recorregut. El futbol és el pitjor negoci per les operadores. S’hauria de vendre a 35€/mes i client i, en molts casos no arriba ni a la meitat.»
-Però és Telefònica qui en va comprar els drets per tres anys, no?
«Exactament, per 1.100 milions €. El primer any ho va revendre a Orange (150 milions €) i Vodafone (200 milions€) i així els números li eren menys negatius. La resta, amb clients propis… i amb una competència brutal. Posteriorment però Vodafone va dir prou. Llavors Telefònica va vendre els drets a Mitele, del grup Mediaset.»
-Però Telefònica diu que ho te tot…
«Més aviat Apple, Netflix, HBO o Disney ho podrien dir, tot i que ningú ho tindrà tot.»
-Amb Telefònica pagues 160€, quant pagaríem amb Parlem Telecom?
«Dons per 4 terminals mòbils, fibra adsl  i televisió futbol inclòs a Parlem en pagaries uns 60€. Penseu que Telefònica te molts actius en el seu balanç, les torres i tot el cablejat soterrat o no, són seus. Te una facturació a tot el mon de 21 mil milions €, dels quals 9 mil milions corresponen a Espanya. Te un EBITDA positiu de 6 mil milions € i un deute de 42 mil milions €, fet que explica que es venguin edificis d’oficines i companyies a Sud-Amèrica i, encara sort dels baixos tipus d’interès (1%), altrament faria fallida…»
-I quina és la vostra estructura?
«Hi ha dos models de negoci possibles: operar infraestructures o atraure clients. Són dos negocis diferents. Operar infraestructures te una rendibilitat baixa, uns costos alts i un payback molt llarg. Captar clients, requereix un servei d’atenció al client molt important, i per tant una rendibilitat baixa però un payback immediat. Vaig fundar Parlem amb la idea de seguir aquest segon model. Nosaltres tenim una estructura de personal molt baixa i no tenim deutes. Això ens permet comprar a MasMóvil el mòbil i la fibra, o a Orange l’adsl, configurar un paquet, afegir-hi un marge raonable i vendre-ho al mercat més barat que la resta. I ara amb l’ampliació de capital, quan tothom es ven infraestructures, nosaltres farem el contrari, en construirem. La Generalitat farà el desplegament de fibra òptica, les troncals fins les capitals de comarca entre 2020 (20 milions €) i 2021 (40 milions €) i el desplegament des d’allà als habitatges, el pensem fer nosaltres. Si a Catalunya hi ha 3.800 unitats de població, n’hi ha 2.900 sense infraestructura de banda ampla. Tanmateix però, també tenim interès en el mercat alternatiu borsari (MAB) –la borsa de pimes– per tenir crèdits més barats, tot explorant la possibilitat de començar a cotitzar, malgrat que no es descarta també la possibilitat d’explorar algun altre mercat de pimes a l’estranger o, fins i tot, captar capital amb l’entrada d’un nou soci.»

Arriba el principal, un fricandó de llobarro, exquisit.

-A veure, inicialment Parlem només oferia serveis de fibra, telefonia mòbil i fix, i centraleta per a empreses i, des de fa poc, entenem que també ha afegit continguts televisius, i també el futbol, correcte?
«Efectivament. Penseu que es va llançar l’Agile TV de Parlem Telecom, un dispositiu que inclou els canals de la TDT amb una gestió personalitzada de l’usuari i que alhora permet agregar apps i plataformes digitals externes sense paquets de contractació tancats. El model televisiu és, per tant, molt flexible, ja que és el mateix usuari el que acaba decidint quins continguts addicionals contracta a tercers mensualment o anualment en funció dels seus interessos. D’aquesta manera, l’Agile TV de Parlem Telecom, que és un dispositiu multiplataforma, permet agregar continguts molt diversos vinculats a l’esport, la cultura, el cinema i les sèries, la moda, la informació, l’entreteniment infantil, etc. Entre les plataformes digitals més destacades que l’usuari pot contractar es troben Rakuten Wuaki, Amazon Prime Video, Sky TV, DAZN, Movistar Lite o Filmin i alhora es poden agregar més de 2.000 apps, com Spotify, Youtube, TV3 a la carta o Vimeo. A més vàrem incorporar noves plataformes, com Mitele, amb la qual la companyia ofereix les principals competicions de futbol (Liga Santander, UEFA Champions League, EuropaLeague).
-Llavors, quin preu addicional té la contractació d’Agile TV?
«El preu són  6’95 euros al mes (Agile TV + Rakuten Wuaki).»
-I el futbol?
«Contracteu-lo a Mitele i doneu-vos d’alta o de baixa quan vulgueu.»
-Quines són les característiques tècniques de la televisió de Parlem?
«L’Agile TV es basa en la tecnologia d’Android TV i ofereix continguts en 4K d’Ultra Alta Definició (UHD). És una televisió enriquida, que ofereix els canals de TDT amb una sèrie d’avantatges per a l’usuari per facilitar-ne un consum personalitzat: gravació de programes o sèries complertes durant tres mesos amb 350 hores d’espai al núvol, accés a la programació del darrers 7 dies amb un sol clic, visualització des del principi d’un programa ja iniciat o possibilitat d’aturar-lo per veure’l en una estona, selecció dels millors continguts diaris de la graella, etc.»
-A banda la infraestructura, penseu comprar companyies?
«A Catalunya hi ha 60 operadors locals de telefonia. Uns tenen pocs milers de clients i d’altres centenars. La nostre idea és sumar-los. Que ens venguin la companyia i que passin a ser accionistes de Parlem i els ajudem a desplegar una zona nova i dels clients ens n’ocuparem nosaltres. També volem anar a Mallorca, on hi ha 5 operadors locals o a Menorca on n’hi ha dos.»
-I sortireu fora el territori de parla catalana?
«No cal, als Països catalans es gasten en telecomunicacions 9 mil milions € anualment. Per tant, quan ara encara no arribem a l’1%, arribar a tenir el 10%, d’aquest gran mercat, seria una gran fita…, tenim clar que ens centrarem en això.»
-En un curs de formació a uns cinc cents directius de Telefònica, l’any 2006, a la pregunta sobre qui veien com a competència principal en el futur, la sorprenen resposta va ser Google. Com esperes que evolucioni?
«Depèn del territori. La visió de Telefònica no em sembla en general massa encertada. Usualment cerquen nínxols de mercat i competidors, on hi inverteixen centenars de milions i que no els acaba reeixint… coneixeu Aura? Aquí, algú el fa servir? No, es clar. En canvi feu servir el Siri, no? Un nínxol de mercat on hi ha Apple, Amazon, Google, Facebook o … els grans molt especialitzats en aquests tipus de sistemes, tenen usualment la preferència del públic. Són la gran amenaça per tots, per crear serveis financers, per crear serveis de continguts, per crear serveis de telecomunicacions… crec que per a cada sector de mercat, els usuaris trien aquell que creuen ho fa bé en allò. Es fa difícil funcionar bé en terrenys que es perceben com aliens. Una companyia gran si es vol re-posicionar, em sembla que ho te molt difícil. En definitiva crec que aquestes companyies no estan preparades per atendre negocis diferents.»
-Aquestes empreses que tenen un contracte que han adquirit temporalment comprant-lo a l’estat, poden deixar de donar el servei com haurien? Atès que els particulars, per petits, mai litigarem amb ells…
«Això és impossible per dues raons. La primera és que legalment els tots els operadors estan obligats a donar servei i mai poden deixar cap client sense servei. Imaginem que Parlem fes fallida. El servei l’hauria de donar MásMóvil, per llei. La segona és que els contractes que es signen ho són per 3 o 5 anys. Fins fa dos anys era obligatori que els operadors amb xarxa pròpia cobrissin els operadors virtuals. Ara ha deixat de ser-ho perquè el regulador entén que hi ha prou competència. I la CNMC és un regulador prou bo i ho controla al detall. Però a més, ara li afegiria una tercera raó. La feina de les operadores es estar en contacte permanent amb l’operador que li facilita el servei i estar al cas del detall del seu funcionament i operativa. En el meu cas de MásMóvil, que era accionista de Parlem fins l’1-O però, per risc reputacional, varen sortir venent-se les accions. Venda que va suposar un gran negoci per alguns dels accionistes ja que s’ho varen traspassar a un baix preu, tot i la reserva de dret de plusvàlua a futur. Això, però, em permet mantenir a diari una relació amb el CEO de MásMóvil. Ara bé la nostra mida, mitjana, ja es suficient com per poder oferir-nos a Orange o Vodafone o Movistar … som una llaminadura per a qualsevol operador amb xarxa pròpia, perquè la nostra facturació és només EBITDA i així qualsevol compra… qui no vol 10 milions d’EBITDA a sumar al seu?»

Postres. Escuma de crema amb poma al forn.

 -Ara una pregunta des del desconeixement més absolut de tot plegat. Perquè ens hem de fer clients de Parlem? Semblaria que només tenen interès aquells operadors amb xarxa pròpia… vaig estar amb Vodafone i quan vaig tenir problemes vaig avisar un tècnic que em va dir deixis aquest operador, finalment la xarxa física que hi ha al darrera és de Movistar. Vaig canviar  efectivament tot es va resoldre.
«Les infraestructures de mòbil, són de quatre companyies. Bàsicament són les antenes que es veuen arreu pels terrats. Usualment es lloguen a una de les quatre. Per exemple Yoigo, que és de MásMóvil, te la cobertura pròpia que és un 40% de la població. Quan no arriba o no funciona aquesta cobertura, fa servir la d’Orange. Si no funciona ni la de Yoigo ni la d’Orange, fa servir la de Movistar. Tres possibilitats. És a dir que, prèviament, Yoigo te un acord signat amb aquestes operadores per quant no arriba a un client amb la seva infraestructura. I viceversa. Les operadores comparteixen infraestructures. Per exemple, ara MásMóvil ha decidit que no desplegarà 5G. Els seus drets de desplegament del 5G els cedeix a Orange. Perquè? Dons per reduir costos i generar EBITDA (suposen uns 200 milions més d’EBITDA). Orange ho farà i li pagarà a MásMóvil la part variable acordada. Resumin operadores virtuals, avui dia, ho som totes!  A més construeixen de manera mutualitzada. Unes operadores decideixen arribar a unes zones i les altres a d’altres zones per al final compartir-les. MasMóvil ho acorda amb Orange i Movistar amb Vodafone. A més Movistar, que és qui més xarxa pròpia te i que l’estat li ha pagat, te la obligació per llei de cedir les canalitzacions i llogar línies, per cert ho fa però a un preu que em sembla massa car…però és un altre tema. Per exemple, una línia movistar ens la lloga a 17€, que si fa el manteniment i el transport i .. acaba a 21€. Nosaltres venem les línies de fibra de Movistar a 39€, és a dir 31€ sense IVA i per tant el nostre marge són 10€. Com no tenim deutes i la nostre estructura és molt lleugera com a operador virtual, ens surt a compte i ho podem fer. Si ho fa Movistar, amb el deute que te i la estructura, se li enfonsa la empresa… Per tant tothom avui dia compartim línies!»
-I quina és la distribució en línies de cadascú?
«Movistar te 21 milions de línies (és a dir adreces, que corresponen a llars, botigues i oficines). MásMóvil en té 8 milions, que sumant-hi les mutualitzades arriben als 15 milions. Vodafone en te 12 milions, que mutualitzades amb Movistar en te entre 15 i 16 milions. Parlem derivat de tot plegat i dels diferents acords, com les te a les tres, arriba a tot arreu on arribi qualsevol de les altres.»
-A veure, tinc l’habitatge permanent a Barcelona i un d’estacional a un poble de la Garrotxa però sense fibra. Al poblet la operadora actual, no virtual, no em dona cap solució. Què puc fer?
«No hi ha cap solució. Només, de moment, contractar una empresa per satèl·lit.»
-I com us podria contractar?
«Trucant al 1713 o per internet a parlem.com, tot i que el millor és que m’envieu un missatge al meu correu electrònic i us trucarà un especialista de qualitat per analitzar el vostre cas i escollir la tarifa que millor se us avé. A la capital de la Garrotxa tenim una botiga que funciona prou bé (és una botiga d’HolaMobi. La majoria de clients són musulmans i som una companyia monolingüe catalana, com a Vic i al barri de la Prosperitat a Barcelona).»
-Perquè serveix tenir un número fix a casa?
«Per les companyies per tenir identificar el client amb una adreça. Pel client no serveix per a res.»
-Sovint quan truquem a una operadora ens trobem que ens respon un sistema automàtic, aquest sistema seguirà en el futur?
«Dons si, i cada cop més, dons és el que demanen els mil.lenials. L’altre raó n’és una derivada. El cost de l’atenció al client de Parlem es dues vegades la massa salarial dels seus treballadors. És molt gran. Els call centers ens costen molts diners. A més nosaltres ho vàrem patir molt, inicialment, quan no funcionava bé. Els vàrem haver d’ordenar i dur el personal del call center només aquí, a Barcelona, i que una única persona t’atengui o amb persones que són d’aquí, que quan els parles de Sant Llorenç de Morunys sàpiguen on és. Ara un cop normalitzat, començarem a créixer també en automatismes, canals de xarxes socials, altes per vídeo, chatbots,… etc., per atendre les demandes dels joves i poder atendre així determinades qüestions prou concretes.»
-Ara si vaig a Londres, el meu contracte em permet veure un partit de futbol amb un dels meus dispositius mòbils i el meu usuari, això ho permet avui Parlem?
«Exactament igual, fa un parell d’anys no es podia fer, però avui tots ho podem oferir.»
-Al País Basc, la operadora Euskatel va començar als anys 90. Parlem a l’any 2014 i enguany està a prop de l’1% del mercat català. Quina és la quota de mercat d’Euskaltel a la seva zona d’influència?
«Euskaltel era el nostre exemple, però ara ja no és ni basca. La quota de mercat ara, en línies de fibra en telefonia fixa és del 40% i en línies de mòbil del 30%. Euskaltel (que opera amb Orange) per créixer va comprar R Cable a Galícia (fundada per Union Fenosa i amb unes quotes equivalents al seu territori) i Telecable a Asturies (amb una quota una mica inferior), convertint-se en l’operador del nord de l’estat. Ara bé Zegona Communications, fons d’inversió britànic propietat dels exdirectius de Virgin, va fer una oferta de compra sobre el 19% de les accions d’Euskaltel. Però amb el 40% de quota de mercat no pot créixer més, per aquesta raó les accions varen començar a baixar. Només podien créixer sortint del territori. Ho varen intentar, per exemple a la Rioja, però es varen trobar una companyia endeutada amb l’equivalent a la facturació, amb una estructura pesada amb alguns empleats grans i d’altres posats políticament i amb un payback de 7 anys que dificultava trobar un bon finançament. Llavors varen pensar en traure operadores virtuals a la resta de la península. Així que varen  augmentar la seva participació a Euskaltel, comprant la seva part a altres accionistes, varen fer fora els directius i en varen posar de britànics amb un anglès de president. Tot seguit pressionaven la competència parlant d’estendre’s a tot arreu i oferien a canvi que els compressin la empresa per poc més del que n’havien pagat. No se’n han sortit…»
-Recentment l’INE ha demanat les dades de tots els mòbils a algunes operadores. Vosaltres heu fet campanya que NO les cedíeu. Hi ha molta preocupació entre alguns ciutadans per la manca de llibertat que disposar d’aquesta informació suposa (tots hem vist com algines apps ens suggereixen rutes, restaurants i plats o productes del que ens agrada limitant el ventall sempre al mateix, sense facilitar obrir-nos a d’altres possibilitats) i més si arriba a segons quines mans. El jove filòsof Juval Noah Harari, al seu tercer volum, titulat  “21 consells per al segle XXI” aconsella que, només cadascú de nosaltres hem de ser els propietaris d’aquesta informació. En aquest sentit el conseller Puigneró recentment va parlar d’identitat digital, que justament permet aquest empoderament personal, sense tenir res a veure amb el DNI català, que, per confondre tothom fent creure el que no és, varen dir des de la Moncloa per tal d’impugnar la llei duent-la al TC. Quina opinió et mereix aquesta problemàtica?   
«Si es cedeixen dades assegurant que són anònimes, no passa massa cosa. Si es compleix la llei cap problema. A Rússia, la Xina o Turquia, per exemple, això no passa. Estem segurs que totes les operadores de l’estat compleixen aquesta llei? Només cal recordar què va passar l’1-O amb les dades dels clients d’una de les operadores, segons s’ha publicat. Resulta que els jutjats disposaven d’aquestes dades, fins i tot sense haver-les demanat. Aquesta seria la qüestió. Tanmateix però, encara hi ha un altre problema afegit que també cal considerar al respecte: els estats tenen dret a fer una intercepció legal. La intercepció legal, que vol dir que un jutge por escoltar totes les teves trucades dels dotze darrers mesos. Per tant legalment tots els operadors havien d’enregistrar totes les converses durant un any i el tràfic d’internet durant sis mesos. Ara el que és molt perillós, te a veure amb el darrer concurs que ha tret el govern espanyol, on s’obliga a un sol operador a emmagatzemar totes aquestes dades. Les de tots els operadors. I ves per on ha guanyat el concurs la operadora que abans feia referència.»
-A l’hora d’escollir o mantenir una operadora com a proveïdora, la credibilitat és un factor crític?
«No és un factor crític, és el factor crític.»
-Pots resumir-nos com és el mercat de les telecos?
«És un mercat en evolució que ha passat de monopoli a oligopoli amb l’entrada d’un quart operador potent impulsat des de la UE. Com deia hi havia cinc operadors i el mercat era competitiu però Orange va comprar Jazztel i Vodafone va comprar ONO. Amb tres operadors, el mercat va deixar de ser competitiu. MásMóvil va comprar una part dels actius de Jazztel i això li va servir per agafar potència fins a arribar ara als 15 milions d’usuaris amb aliances. El quart operador és el que fa disruptiu el mercat i ara hi ha al voltant de 800 petits operadors alternatius a tot l’Estat espanyol. A escala europea es produirà una concentració en els pròxims anys perquè als Estats Units i Àsia els seus operadors no han de pagar uns impostos tan brutals. Si els estats volen seguir recaptant diners ha d’haver-hi una concentració perquè sinó no es pot ser competitiu. No pots posar impostos cars, subhastes i a sobre desplegar xarxes i 5G sense un model de negoci alternatiu, amb companyies telecos molt endeutades. Hi ha territoris com Catalunya i Espanya on desplegar infraestructura és un drama per l’espai. A Holanda és molt fàcil.»
-I per acabar, enguany hi ha tot una guerra comercial a l’entorn del 5G amb implicació dels grans blocs del mon afectant fins i tot a la política, certament la Xina dominarà el món del 5G?
«Pel que fa al 5G hi ha dos grans blocs que ho lideren, Europa amb Nokia i Ericson i la Xina amb Huawei (propietat d’alguns membres de l’exercit xinés, finançada pel mateix govern i que plantegen la guerra en l’àmbit financer, oferint els productes i serveis amb un finançament que no permeten la competència) i ZTE. Caldrà veure-ho. EEUU efectivament, ara mateix queda fora.»

Podem dir que efectivament, almenys una part de l’entrellat, si que l’hem pogut escatir i, almenys tenir més clar el panorama, també pel que fa als interessos de cadascú. Qui més qui menys algun cop ha pensat en analitzar la competència, a la vista dels grans canvis en la oferta que es pot visualitzar, tot i que fa mandra … i ho saben… Alguns dels assistents s’han interessat per l’oferiment i manifesten voler escoltar una proposta pel seu cas. Serà veritat en cada cas la afirmació genèrica que estrictament el servei pot ser el mateix, i el cost molt menor? Veurem què ens diuen els que ho decideixin provar. Cada cas pot tenir casuístiques diferents. Si, si el futbol també, s’hi pot afegir… I com a record de la tertúlia li lliurem una litografia de l’artista Pujol Boira, i sortim a l’escalinata, tot i la incertesa climatològica de la nit, a fer-nos una foto de grup. Em sembla que a diferencia de la nit, les idees ens han quedat meridianament clares.

Etiquetes:

Leave Comment

  • *required fields

    *

    code